La PAC 2014-2020. Mejor que la anterior

La semana pasada en el Pleno del Congreso de los Diputados y en nombre del Grupo Parlamentario Popular tuvo el honor de presentar una iniciativa sobre la divulgación de las características y beneficios para el sector agrario y para la sociedad de la Política Agraría Común  2010.2014. La negociación de la Reforma de la PAC ha sido todo un éxito del Partido Popular, en cuyo programa electoral figuraba como un objetivo prioritario mantener un sector agroalimentario competitivo y vertebrador, para lo que era indispensable la firme defensa de los intereses españoles en Bruselas.

Y un éxito indiscutible de este gobierno y del Ministro Arias Cañete, cuya capacidad y habilidad negociadora ha contribuido a que España disponga para el próximo periodo 2014-2020 de un apoyo presupuestario  europeo de 47.000 millones de euros, algo superior incluso al del periodo anterior. Nuestro país obtendrá 35.700 millones para el primer pilar de las rentas, financiado exclusivamente por la UE, 8.291 millones para el segundo pilar del Desarrollo Rural, cofinanciado por la UE, y casi 4.000 millones para las ayudas de mercado.

En un escenario de restricciones presupuestarias, cuando muchos se conformaban con un recorte del 15%, el primer objetivo que era garantizar los recursos  necesarios para nuestro sector agrario no ha sido nada fácil, pero es que además de la reducción presupuestaria el modelo de reforma que pretendía imponer la Comisión Europea, y que secundó el Gobierno socialista mientras España ocupó la Presidencia europea, hubiera supuesto que nuestro sector agrario hubiera perdido casi la mitad de las ayudas.

Afortunadamente, este gobierno le ha dado la vuelta a la tasa plana, una tasa igual por Ha., igual para todos los productores, lo que habría penalizado gravemente a la agricultura productiva, y se ha evitado que la superficie potencial con derecho a la percepción de las ayudas no se ampliara de los 22,5 a 38 millones de Has., lo que hubiera reducido la ayuda media por Ha. de los 229 euros actuales a 126 euros.

Otros aspectos destacables de una negociación que desde el principio el Ministro Arias Cañete ha consensuado con todas las CCAA, han sido la suavización de las exigencias medioambientales, la prórroga de la mayoría de los actuales sistemas de limitación de la producción, el mantenimiento de las ayudas acopladas para sectores en riesgo, las ayudas a los jóvenes agricultores, 2% del primer pilar, unos 700 millones de euros, y la clarificación de la figura  de los beneficiarios, en especial del agricultor en activo que permitirá la exclusión de más de 70.000 perceptores que cobraban indebidamente las ayudas.

En cuanto al Desarrollo Rural se ha conseguido un aumento del 3% respecto al periodo anterior a pesar del recorte comunitario. El Desarrollo Rural Autonómico cofinanciado por la UE y el Gobierno Central y las CCAA aumenta en 51 millones, y el Desarrollo Rural Estatal que se cofinancia sólo por la UE y el Gobierno Central permitirá que no se pierdan fondos por la falta de participación de las CCAA, como ocurre en Cataluña, y el impulso de determinadas políticas como regadíos, modernización de explotaciones o integración de cooperativas de carácter supraautonómico y se aplica en todo el territorio nacional.

Toca ahora explicar la complejidad de la nueva PAC para que nuestros agricultores y ganaderos aprovechen al máximo su aplicación y despejar confusiones interesadas. Así, el modelo de regionalización de las ayudas adoptado, es decir la división en 24 comarcas agrarias homogéneas que a su vez se subdividen en cuatro tipos de terrenos, secano, regadíos, cultivos permanentes y pastos, permite minimizar el trasvase de recursos respecto al periodo anterior entre territorios, sectores y beneficiarios.

Algunas opiniones desde Cataluña, que coinciden precisamente con las que apoyan el secesionismo con lo que nos quedaríamos directamente sin PAC, tratan de enturbiar el éxito, pero el caso es que nuestra Comunidad dispondrá de más recursos que en el periodo anterior. La incorporación de frutas y hortalizas con derecho a las ayudas a las que no tenían derecho en el periodo anterior hubiera ido en detrimento de superficies de otros cultivos, y el Desarrollo Rural Estatal tampoco detrae fondo alguno del Desarrollo Rural Autonómico que por otra parte decae porque la Generalitat no pone su parte. Por último, las ayudas acopladas permiten salvar la ganadería sin tierra o los frutos secos, entre otros.

Ningún otro sector de la economía española dispondrá de semejante nivel de ayudas comunitarias que nos permite mantener un saldo favorable en la Balanza de Pagos de más de 2000 millones de euros al año, cuando sin la PAC seríamos contribuyentes netos. La PAC supone además un 30% aproximadamente de la renta de los cerca de 900.000 agricultores que la perciben. Supone, pues, un eficaz complemento a una renta que del 2004 al 2008 cayó un 15% y que este año ya se está recuperando con un crecimiento del 7,7% hasta 24.337 millones de euros.

Esta mejora de rentas ayuda a fijar la población en el medio rural y por tanto a vertebrar el territorio y preservar el medio natural. Pero es que además refuerza el soporte de una industria agroalimentaria, la española, que con más de 38.000 millones de euros anuales se ha situado en la 8ª potencia mundial exportadora y que se ha convertido en uno de los pilares de la recuperación de nuestra economía.

José Ignacio Llorens Torres

Diputado al Congreso del Partido Popular por Lleida

Presidente de la Comisión de Agricultura, Alimentación y Medio

Ambiente en el Congreso de los Diputados

Un conseller que sembra alarmes

El conseller d’Agricultura, de natural afable i de tracte cordial, realitza amb freqüència, d’altra banda, declaracions confuses, no sé si perquè ell està confós o pretén confondre els altres. Altres vegades les seues declaracions són desconcertants, perquè després de sortir de la reunió de la sectorial entre el ministre d’Agricultura i els consellers autonòmics, on es va tractar el repartiment entre les comunitats, dels fons de la PAC que li corresponien a Espanya per al pròxim període, i declarar exultant que Catalunya havia aconseguit 34,5 milions d’euros més per al Pla de Desenvolupament Rural Autonòmic de Catalunya, afirmar dos dies després que Madrid retalla 140 milions d’euros per al camp català és si més no contradictori.

Com explicaré després, l’anunci de Pelegrí és fals i, una de dos, o no s’assabenta del que s’acorda a les reunions de Madrid o bé quan arriba a Catalunya li recorden, qui pot, que no pot apartar-se de la consigna oficial, ja se sap, que Espanya ens roba. Altres vegades les seues declaracions alarmen, com quan en plena Fira de Sant Josep de Mollerussa va anunciar que si el Govern de la Generalitat no complia el dèficit, el pervers Govern central deixaria els nostres pagesos sense els ajuts de la PAC. El temps ha passat, el Govern català ha continuat incomplint el dèficit i, com tots poden comprovar, els nostres pagesos han continuat cobrant la PAC perquè els seus fons tenen caràcter finalista.

I ni el Govern del PP ni un altre no podria desviar els fons de la PAC, que només deixarien de percebre els agricultors i ramaders catalans en una Catalunya independent que quedaria fora de la UE, i que és la que impulsa precisament el Govern de CiU, malgrat que ho continuen negant amb una obstinació que ratlla l’obscenitat. I és que ningú no pot negar que el procés de negociació de la reforma de la PAC per al període 2014-2020 ha culminat amb gran èxit per a Espanya, que molt pocs s’atreveixen a qüestionar i al qual no ha estat aliè la gran capacitat i habilitat negociadora del ministre Arias Cañete. Però calia llançar-li aigua al vi i és el que pretén el nostre perspicaç conseller a compte dels PDR. Ho té difícil, perquè diguem primer que en uns moments d’especial dificultat financera en què a més els 12 últims Estats membres entren per primera vegada en el repartiment dels fons de la PAC, mantenir els ajuts a les rendes dels agricultors per al primer pilar que suposen el 80% aproximadament del total de la PAC i millorar fins i tot els ajuts al segon pilar del Desenvolupament Rural fins a superar en total els 147.000 milions d’euros per al pròxim període, ha sigut una espècie de miracle.

I no només això: en aquest procés de negociació, que des del principi s’ha consensuat amb totes les comunitats, que s’ha mantingut puntualment informades, com sap Pelegrí, s’han superat greus inconvenients. Per exemple, la proposta de la Comissió de l’obligatorietat de la taxa plana perquè tots els pagaments a rendes fossin iguals per hectàrea i tinguessin un valor unitari i uniforme, i que va promoure precisament el govern de Zapatero quan Espanya va presidir la UE, hauria perjudicat greument l’agricultura productora. I també s’ha eliminat la pretensió europea d’ampliar la superfície amb dret als ajuts dels 22,5 milions d’ara a 38 milions d’hectàrees, la qual cosa hauria reduït a gairebé la meitat el valor mitjà per hectàrea actualment percebut. La suavització de les exigències ambientals, la pròrroga dels sistemes de limitació de protecció, molt important per al sector del vi i de l’oli, l’ampliació d’ajuts acoblats per a la ramaderia d’engreix, fruita seca o altres que decideixin les comunitats, o la millora de mesures en els casos de greu pertorbació del mercat, són alguns dels molts assoliments aconseguits a la nova PAC per a l’aplicació dels quals a Espanya s’han perseguit i aconseguit dos objectius prioritaris.

Preservar la diversitat del nostre model productiu i limitar a un màxim d’un 10% les diferències per territoris, sectors i beneficis entre el que venien rebent i el que percebran amb les reforma de la PAC. És així com es mantenen i milloren fins i tot els ajuts de la PAC per a Catalunya per al període 2014-2020.

En la possibilitat aconseguida de compaginar els PDR autonòmics amb el PDR estatal és on ha trobat l’oportunitat el conseller Pelegrí de suscitar la inquietud del personal i continuar sembrant alarmes infundades. Aclarim la qüestió. Per al pròxim període 2014-2020, Espanya disposarà de 8.053 milions d’euros per als PDR autonòmics, davant dels 8.002 que va rebre en el període anterior, és a dir, 51 milions d’euros més, dels quals Catalunya s’emporta 34,5 milions més, com el mateix Pelegrí va reconèixer. El Pla de Desenvolupament Estatal disposarà de 243 milions d’euros a més de la UE i serà cofinançat per la UE i el Govern central exclusivament, a diferència dels PDR autonòmics, en el cofinançament dels quals participen també les comunitats. Existeix una altra diferència entre els PDR estatals i autonòmics. En els primers el Govern central es reserva la capacitat de decidir la prioritat de determinades polítiques però el seu àmbit d’aplicació és el de tot el territori nacional, és a dir, el de les comunitats també. Aquestes polítiques poden ser el foment de regadius d’interès general, els plans d’innovació o noves tecnologies, o fixar els incentius per a la fusió o integració de Cooperatives Supraautonòmiques. En aquest últim cas i per voluntat expressa del Govern de la Generalitat, els agricultors i ramaders catalans es veuran privats d’accedir a aquests estímuls perquè ja se sap que als nostres separatistes tot el que fa olor d’unió, de suma o de vertebració de l’Estat els produeix urticària, encara que sigui a costa que les cooperatives lleidatanes no puguin integrar-se per exemple amb les veïnes d’Aragó. I, a aquesta informació, la nostra gent hi té dret. És el dret a saber la veritat.

José Ignacio Llorens Torres

Diputat Congrés PP per Lleida, President Comissió Agricultura