<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482</id><updated>2012-01-20T12:00:06.421+01:00</updated><title type='text'>Al servicio de Lleida</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>44</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-7886309239691704701</id><published>2012-01-20T11:54:00.004+01:00</published><updated>2012-01-20T12:00:06.431+01:00</updated><title type='text'>¡Hasta siempre, don Manuel!</title><content type='html'>&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Don Manuel Fraga Iribarne forma parte ya de la historia de España, y la historia le juzgará, estoy seguro, como lo están haciendo ya la inmensa mayoría de los españoles, con la misma generosidad que él ha acreditado en su larga vida política. Porque nadie puede discutir su permanente vocación de servicio, su profundo amor a España y su enorme respeto por la democracia y por la libertad.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Don Manuel, en todo momento, ha demostrado la altura de miras propia de un hombre de Estado. A un talento y a una inteligencia impresionante, sumaba una cultura, una formación y una capacidad de trabajo inigualable. Catedrático, Diplomático, Académico, Letrado de las Cortes, en todas las oposiciones en las que participó conseguía el número uno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hombre de origen humilde, hecho a sí mismo, a sus aptitudes sumaba una infatigable capacidad de superación, una férrea voluntad y una honestidad fuera de toda duda. Por eso, todas estas cualidades puestas al servicio de una gran pasión política le han convertido en una figura irrepetible. Por donde ha pasado ha dejado huella, fue mejorando lo que había encontrado. Vivió la guerra civil, de los 13 a los 16 años y consagró su prioridad política a que no se repitiera y por eso fue determinante en la Transición. Ha sido decisivo en la construcción de la Constitución, que nos ha permitido disfrutar del periodo más largo en paz, libertad y prosperidad de nuestra historia, y sin Fraga, Galicia no habría tenido el mejor Presidente de la democracia, el Partido Popular no habría ganado las elecciones, ni sería hoy el partido de centroderecha más votado de Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero todas esas cualidades políticas ciertamente excepcionales que atesora la figura de Don Manuel Fraga son o serán suficientemente conocidas y reconocidas. Me importa más ahora trasladar las cualidades humanas que he tenido la suerte de conocer, y que su temperamento no dejaba a veces traslucir. Don Manuel era un hombre profundamente humano, humilde, generoso y sorprendentemente sensible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando murió mi querida madre, en 1984, mostró una cercanía y una ternura que no he vuelto a ver en política. Y me ayudó, además, a su manera, confiándome nuevas responsabilidades y más trabajo, porque según él las adversidades de la vida se superan ocupando la mente y el día. ¡Y vaya si me ayudó!, porque me encargó la difícil coordinación con el Partido de la Asociación de Mujeres Conservadoras presidida por Isabel Tocino, y las Nuevas Generaciones por Gonzalo Robles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su capacidad de trabajo era inagotable. Ha sido la única persona que puntualmente contestaba con una nota manuscrita de su puño y letra los artículos que le he enviado, y han sido... ¡todos!. Y es que Don Manuel no dejaba una llamada sin contestar. Volviendo del Valle de Arán un militante gallego que tenía un bar en Alfarrás se empeñó en que paráramos después de una agobiante jornada de trabajo para tomar una queimada que había preparado. Rápidamente acalló mis protestas, “Mi querido amigo -me dijo no sin ironía- para ser un buen político no es indispensable tener una buena cabeza, pero sí un buen estómago”. Su afán de conocer y saber le acompañó hasta el final. Cuando antes de Navidad le visité en su domicilio, me encargó un informe “sobre la dichosa PAC”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y siempre, tengo que reconocer, me distinguió con un afecto especial. Como cuando le pedí en el 82 que repitiera la visita electoral a Lleida, para asegurar el escaño. El caso es que desoyendo los consejos de mis padres, que me aconsejaban una intervención “cortita, porque la gente al que quiere oír es a Fraga”, mi debut ante un atestado Teatro Principal no fue demasiado afortunado. Don Manuel, cambió la agenda electoral de la campaña de arriba abajo, volvió a Lleida por segunda vez en quince días y conseguimos por primera vez en Lleida, el escaño para la entonces Alianza Popular. El escaño de Lleida fue premiado... con un puesto en los famosos maitines, que nos obligaba a las 8 de la mañana a los “afortunados”, a tener ya leídos los periódicos del día. Las anécdotas que podría relatar serían muchas más, aunque algunas pertenecen al ámbito de la más estricta intimidad. En estos momentos en que existe una creciente desafección ciudadana por la política, es obligado rendir tributo a personas como Don Manuel, que han hecho de la política una causa noble al servicio del interés general, que supo hacer compatible con la defensa de profundas convicciones e ideas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El lunes estuve en su domicilio, acompañando a su mejor amigo, el entrañable Álvaro Lapuerta, a decirle adiós por última vez. Le dimos el pésame a su admirable familia que le acompañó y cuidó hasta el final. En el vestíbulo nos cruzamos con los ministros Margallo y Soria, y con los socialistas Rubalcaba y Blanco. Salíamos de un piso de 90 m2, que además no era de su propiedad. Y es que Fraga siempre se caracterizó por su sobriedad y su austeridad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se nos va un estadista formidable, y su ejemplo nos tiene que servir de permanente referencia a los que nos dedicamos a la política. Un ejemplo también de humildad. En mi caso, desde luego, soy plenamente consciente de que lo que he hecho en política se lo debo a él, y por eso su recuerdo me acompañará toda la vida. ¡Hasta siempre, Don Manuel!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado del PP por Lleida&lt;br /&gt;Presidente de la Comisión de Agricultura del Congreso&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-7886309239691704701?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/7886309239691704701/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=7886309239691704701&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7886309239691704701'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7886309239691704701'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2012/01/hasta-siempre-don-manuel.html' title='¡Hasta siempre, don Manuel!'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-2906762396787711249</id><published>2012-01-02T11:51:00.010+01:00</published><updated>2012-01-09T11:55:58.106+01:00</updated><title type='text'>Un govern responsable i eficaç</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El Govern de Mariano Rajoy es un govern sòlid, compacte i cohesionat. El President ha designat ministres amb acreditada solvència. Des de la Vicepresidenta, seguint per García Margallo, Morenés –impulsor del traspàs de Gardeny- Arias Cañete, una garantia per al sector agrari, o Jorge Fernández, al front de la difícil cartera d’Interior, no s’aprecia en l’elecció de ministres ni quotes femenines, ni territorials, ni de d’edat. Solament criteri d’eficàcia provada i serietat, que contrasta amb la frivolitat i poca responsabilitat amb què Zapatero triava els seus ministres. Al capdavall, els Consells de Ministres reflecteixen la personalitat de qui els presideix.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Del discurs d’investidura del nou President del Govern són destacables diversos compromisos. El primer de tots ells és el de dir-nos, des del primer moment, tota la veritat sempre, encara que faci mal. Només així es pot recuperar la confiança dels espanyols, ara més que mai, i tots podrem sentir-nos com a ciutadans i com a còmplices dels esforços i sacrificis que seran necessaris per a superar la crisi.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Perquè d’aquesta crisi el govern sol no pot sortir. Per això, Mariano Rajoy, malgrat la confortable majoria absoluta que li dóna suport, va expressar el seu desig de governar amb tots i per a tots i acabar amb la divisió entre espanyols bons i dolents. El recentment investit President va proclamar també el més estricte respecte a la Constitució, a l’Estat de Dret, a les lleis i al seu obligat compliment, i va recordar que Espanya no li deu res a ETA, de la que només s’espera que lliuri les armes i que es dissolgui.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La prioritat del nou govern serà l’ocupació i la recuperació econòmica. No pot ser altra, si volem, solidàriament, posar remei a l’angoixosa situació de 5,4 milions d’aturats, d’un 49% de joves sense futur, i garantir les polítiques socials. I per això és indispensable sanejar el sistema financer per a que el crèdit flueixi, plantejar les reformes necessàries, ajudar els emprenedors i complir els criteris de dèficit que ens exigeix Brussel·les. Per a reduir el dèficit hi ha dos camins: retallar despeses o augmentar els impostos.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El Govern del Partit Popular tria el primer, que és el més eficaç, com ha demostrat l’experiència, perquè les càrregues impositives acaben per estrangular la recuperació econòmica. Per això, el Consell de Ministres del dia 30 aprovarà un decret-llei per a prorrogar els Pressupostos d’aquest exercici, dels quals es retallarà 16.500 milions d’euros que no estaran disponibles per la despesa, amb l’objectiu de complir el dèficit compromès amb Brussel·les per Zapatero, que és del 6%. Si fos més gran, la retallada hagués estat superior.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El nou Projecte de Pressupostos per al 2012 serà aprovat a finals de març i els ajustos afectaran totes les partides menys una. Les pensions, tal i com figurava en el Programa Electoral amb el que el Partit Popular va guanyar les eleccions, s’actualitzaran i mantindran el seu poder adquisitiu. És l’únic augment de la despesa al que es va comprometre Rajoy. La resta de compromisos detallats en el discurs d’investidura figuraven també en el programa electoral, el que suposa tota una aposta per la credibilitat.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La Llei d’estabilitat pressupostària amb categoria constitucional desenvoluparà la reducció progressiva del deute fins el 60% en el 2020, i fixarà el dèficit estructural en un 0,4% del PIB per al conjunt de les administracions públiques, perquè no es pot gastar més del que no es té. Es recupera la deducció de l’IRPF i l’IVA superreduït en l’adquisició de la vivenda habitual i es millorarà la tributació dels plans de les pensions. Es congelarà l’ocupació pública, s’eliminaran les subvencions nominatives i les prejubilacions, se suprimiran els ponts entre festius excepte els molt arrelats, s’evitaran duplicitats entre administracions i es procedirà a una profunda reestructuració de les televisions i dels organismes públics.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Tot un ampli programa d’austeritat i reducció de despesa que naturalment anirà acompanyat d’estímuls a la inversió i a l’ocupació. En els 100 primers dies serà aprovada una Llei de Recolzament als Emprenedors, Pimes i Autònoms. No hauran de pagar l’IVA fins que no hagin cobrat les factures, percebran subvencions per a la contractació dels primers treballadors i bonificacions per als pagaments de la Seguretat Social, i disposaran d’un compte que permetrà compensar automàticament els saldos amb les administracions.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Les empreses que facturen menys de 5 milions d’euros anuals podran acollir-se sense limitacions fins el 20% de l’impost de societats i s’estimularà fiscalment la reinversió dels beneficis. La reforma laboral, per a que prevalguin els acords d’empresa sobre la negociació col·lectiva, s’aprovarà al gener i en els tres primers mesos veurà la llum una nova llei educativa. No hi ha novetats substancials, perquè la novetat és que el programa electoral es convertirà en programa de govern.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En darrer terme, en les votacions de la investidura va sorprendre l’insòlit vot en contra de CiU. Ha estat un error que no s’entendrà a Europa ni en part del seu electorat, i que pot afectar la governabilitat de Catalunya allà on el Partit Popular és decisiu.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Ja es veia venir que, els qui es van abstenir en les investidures de Zapatero, recolzant-li la congelació de les pensions dels catalans i votant ara en contra de que s’augmentin, preferirien la continuïtat d’un govern socialista malgrat hagi arruïnat tant Catalunya com la resta d’Espanya. Afortunadament, els vots de CiU no han estat decisius contra el canvi que necessita Espanya.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Josep Ignasi Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Diputat per Lleida del PP al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-2906762396787711249?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/2906762396787711249/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=2906762396787711249&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2906762396787711249'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2906762396787711249'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2012/01/un-govern-responsable-i-eficac.html' title='Un govern responsable i eficaç'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-3169238389701256631</id><published>2011-12-15T09:56:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T10:00:09.410+01:00</updated><title type='text'>El passat ja és futur</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;E&lt;/span&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;ls socialistes segueixen entestats a demostrar la justícia del resultat electoral i la peremptòria necessitat del canvi produït. Les últimes decisions, més ben dit, disfuncions del Govern en funcions, posen en evidència que tot és empitjorable. El trasllat de les restes de Francisco Franco no només no és una prioritat, sinó que posa de manifest, una vegada més, la insuperable capacitat creativa i l’indesmaiable afany del pitjor govern de la democràcia per recuperar les dues Espanyes.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Això sí, els experts en exhumacions i a buscar nous usos al Valle de los Caídos no han renunciat a substancials honoraris i dietes pels seus desvetllaments. La memòria històrica continua procurant bons dividends als mercenaris de la rancúnia, més de mil milions de pessetes és l’última factura pagada. D’altra banda, el Consell de Ministres en funcions continua endollant i blindant a tota marxa funcionaris afins, en especial el ministeri d’Assumptes Exteriors, la titular de la qual ha enviat urgentment 250 milions per a ajudes al desenvolupament, que cal sumar als més de 2.000 milions dels del 2008 enviats a països llunyans i fundacions exòtiques.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Això de les ajudes al desenvolupament, les subvencions a les organitzacions afins per a rellevants comeses i el blindatge dels propis, així com l’indult a última hora de l’alt directiu banquer Vicente Sanz, el president del qual va recolzar la continuïtat de Zapatero fins i tot després de la desautorització de Brussel·les del maig del 2010, semblen tenir més transcendència per al govern sortint que elegir, per exemple, l’emplaçament dels residus nuclears, que ens està costant des de fa més d’un any una penalització de Brussel·les de 60.000 euros al dia.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Amb un portaveu camí del Suprem per explicar les reunions en gasolineres i un candidat que no dimiteix, malgrat el pitjor resultat obtingut pel PSOE en unes eleccions, però més disposat a quedar-se al Parlament que a explicar les inconfessables negociacions del Govern amb ETA, que no han deixat d’existir malgrat que sempre s’han negat, segons ens explica en un llibre recentment publicat el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, Zapatero ja és, afortunadament per a Espanya, el passat. Ara podrà reflexionar sobre alguna de les causes de la gran debacle a la qual ha portat el seu partit i Espanya. El seu afany per aniquilar l’oposició i bloquejar l’alternativa a través de tot tipus de pactes amb tots contra el PP inclosos cordó sanitari i Pacte del Tinell, l’ha portat a dividir fins i tot el seu propi partit. No només és que el Partit Socialista no té un discurs comú per a tot l’Estat, és que les seues franquícies a Catalunya i al País Basc volen trencar. El problema del PSOE no és que no tingui ningú capaç de cridar “visca Espanya” com ara demana Bono, o de cridar “visca Espanya” i “visca Catalunya”, com encertadament matisa el candidat del PSC Pere Navarro, és que cap socialista no ha dit ni piu mentre ha governat Zapatero, per portar-nos el que ell anomenava la Nova Espanya.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I aquí i ara hi ha menys Espanya que mai, fins al punt que alguns se n’han d’anar, perquè o combregues amb els postulats socionacionalistes i ets només català o ets un fatxa. Ni es pot demanar el compliment de les sentències, ni una hora més en castellà, ni que es deixi de multar per retolar en castellà, ni aviat es podrà veure Intereconomía. Ni tampoc es pot proposar el tancament d’algun dels set canals de TV3 abans que el dels quiròfans, fins que ho decideixi el senyor Mas.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Aquesta és la Nova Espanya. Mai tan dividida. Econòmicament, socialment, ideològicament i territorialment. Al País Basc, els terroristes han tornat a les institucions i el Partit Popular i el PSOE, als seus pitjors resultats, els de 1980. A Catalunya, l’alt sentit de la “responsabilitat” de CiU que va permetre la continuïtat des del 2010 d’un fracassat Zapatero sembla haver-se diluït amb l’arribada al Govern del PP de Mariano Rajoy. I és que els de CiU, encara que siguin enganyats sistemàticament i encara que perjudiquin Catalunya, prefereixen un govern del PSOE a Madrid. Perquè sempre li traurà més –promeses i enganys- i perquè així desactiva l’oposició socialista aquí.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-3169238389701256631?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/3169238389701256631/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=3169238389701256631&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3169238389701256631'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3169238389701256631'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/12/el-passat-ja-es-futur.html' title='El passat ja és futur'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-899995233968428229</id><published>2011-11-24T10:02:00.001+01:00</published><updated>2011-11-28T10:49:57.405+01:00</updated><title type='text'>Y España se sumó al cambio</title><content type='html'>&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Lo primero que quiero expresar en el nombre del Partido Popular y en el mío propio es el enorme agradecimiento, de todo corazón, para tantos miles de leridanos que han depositado su confianza en nosotros.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Estaremos a la altura de las responsabilidades que nos han sido conferidas. En la defensa de los intereses generales y en particular de los de Lleida y los leridanos. Y quiero expresar también mi profundo respeto por los que no nos han votado, y mi felicitación pública al resto de parlamentarios y parlamentarias que han sido elegidos en representación del resto de los grupos políticos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Las elecciones son el resultado de la voluntad de los ciudadanos, libremente expresada en las urnas, y los slogans de campaña de las dos formaciones mayoritarias que disputaban el triunfo ya señalaban lo que se veía venir. “Súmate al cambio”, expresaba el sentimiento de la mayoría de la gente defraudada con la gestión de un gobierno cuyo partido pedía “pelea”.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La enorme diferencia, casi 4 millones de votos, entre el Partido Popular, que gana las elecciones con el mejor resultado de su historia, y el Partido Socialista, que obtiene el peor, refleja claramente la diferente sintonía de uno y otro con el electorado. Los 186 diputados del Partido Popular frente a los 110 del PSOE le otorgan a Mariano Rajoy un respaldo más que suficiente para un cambio de política, que pone sus mayúsculas en sustituir la confrontación permanente por la mayor concordancia posible, el engaño por la verdad, y la errática y disparatada gestión económica por una dirección acertada que ponga el acento en las políticas necesarias para crear empleo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Llega a la presidencia del gobierno Mariano Rajoy, un hombre sensato y prudente, un político paciente, responsable y predecible, cualidades que no son pocas y que ni sus más acérrimos adversarios se atreverían a contradecir. No buscará más problemas de los necesarios, y tiene, tenemos, uno que es prioritario; el paro, que alcanza casi a la mitad de la población juvenil. Para crear empleo, que es la única forma de garantizar las políticas sociales, son indispensables reformas. Son los retos a los que se enfrenta el próximo presidente del Gobierno.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La primera, el desarrollo a través de una ley orgánica, del compromiso constitucional para alcanzar la estabilidad presupuestaria. Para que ninguna administración gaste más de lo debido. El gasto público tiene que experimentar un recorte drástico, en el que no puede faltar el cierre o privatización de los canales de televisiones públicas, organismos públicos innecesarios, gastos superfluos, duplicidades de competencias...El saneamiento de las cuentas públicas es imprescindible para no recortar derechos sociales.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La reforma laboral, no para facilitar el despido, sino para incentivar la contratación y el control del absentismo, y para que la negociación colectiva no se imponga a los acuerdos en las pequeñas empresas. Incentivos y rebaja fiscal selectiva para estimular a los autónomos y pymes, y el saneamiento de una banca que acumula 170.000 millones de euros en créditos inmobiliarios problemáticos son cuestiones todas ellas que requieren respuestas urgentes, necesarias y acertadas.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La despolitización de la justicia y el respeto a las sentencias de los tribunales, el rearme moral y económico de la sociedad, le regeneración democrática, la rectificación de la política exterior, donde no nos hemos confundido de aliados, son respuestas perentorias a la peor herencia recibida del gobierno socialista, y ahora estamos a punto de que nos echen. Las coacciones al Constitucional han servido para que Amaiur, previa legalización de Bildu, o sea el brazo político de ETA, vuelva a las instituciones, y para que en la nueva España de Zapatero y Rubalcaba, los partidos secesionistas logren la mayor representación en el Congreso.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En todas las elecciones caben todo tipo de lecturas que no deben desviarnos de la principal. Estas han sido elecciones generales y las ha ganado para toda España con enorme claridad Mariano Rajoy, que estoy seguro de que hará uso de esa mayoría con responsabilidad y a favor del interés general. CiU celebra ser el partido más votado en Catalunya, pero no ha conseguido su objetivo fundamental, que era ser determinante en Madrid, lo que no hubiera sido lo mejor para Catalunya, como se ha demostrado en la pasada legislatura, en la que ha apoyado y prorrogado las políticas socialistas, que aquí como en toda España han perjudicado. En cualquier caso, los catalanes saben que no harán falta intermediarios para defender sus intereses. Lo podrán hacer a través del Partido Popular de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El candidato Rubalcaba puede conformarse con los 110, curiosa coincidencia entre los límites de velocidad y los de caída electoral, que a lo mejor le sirven para frenar a quien por ser mujer y catalana creía tener más credenciales. Y el Partido Popular en Catalunya, brillantemente conducido por Alicia Sánchez-Camacho y Jorge Fernández, con 700.000 votos y 11 diputados, crece 100.000 votos y 3 diputados, confirma la tendencia al alza de las pasadas municipales y autonómicas, y rompe los antidemocráticos cercos del pacte del Tinell y del notario.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En Lleida hemos subido 5.000 votos, estamos en el 20% que es la media del PP de Catalunya. Hemos aportado un diputado a la marea azul del cambio y hemos superado a los socialistas en la capital, donde apuntamos con fuerza a la Paeria, durante tanto tiempo, demasiado, en manos del PSOE. Pero al final, lo dicho. El PP ha ganado, el PSOE ha perdido y CiU no será imprescindible, como sin embargo sí lo es el PP en Catalunya: pero lo más importante de todo es que el cambio ha llegado a Lleida, Catalunya y España, para crear empleo, garantizar las políticas sociales y defender el interés general.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Diputado al Congreso del Partido Popular por Lleida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-899995233968428229?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/899995233968428229/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=899995233968428229&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/899995233968428229'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/899995233968428229'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/11/i-espanya-es-va-sumar-al-canvi.html' title='Y España se sumó al cambio'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-1068371676236885807</id><published>2011-10-13T19:04:00.000+02:00</published><updated>2011-10-13T19:04:25.971+02:00</updated><title type='text'>Un president per a tothom</title><content type='html'>&lt;small&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Podria haver caigut en la temptació de contagiar-se d’un ambient festiu, en què una graderia absolutament plena d’un públic enfervorit i entusiasta com mai l’aclamava amb el victoriós i esportiu càntic “A por ellos, oé, oé...” Però no ho va fer. Mariano Rajoy, tot i a costa de refredar l’ànim de les grades, afirmava una vegada i una altra: “Vull ser el president de tots els espanyols, no vull ser només el president del Partit Popular”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Anunciava així un projecte de concòrdia, “sense bàndols ni trinxeres”. No és una qüestió menor, perquè una de les característiques més destacades del nefast mandat de Zapatero i Rubalcaba ha estat la permanent confrontació contra el partit de l’oposició i contra tot el que representava. Tot just arribar al poder, el Govern socialista va derogar el Pla Hidrològic Nacional, la llei d’estabilitat pressupostària i la llei d’educació. Fins a sis plans a favor de l’ocupació presentats pel Grup Popular han estat rebutjats. Totes les propostes de contenció de la despesa en els pressupostos generals de l’Estat han estat desestimades.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El pacte antiterrorista ha estat vulnerat sistemàticament. Propostes tan lògiques com que no es pagui l’IVA de les factures no cobrades han estat menyspreades. En política exterior, el comptador de núvols que va començar davant de la bandera americana i retirant les tropes de l’Iraq ha acabat posant-les a Líbia i instaurant a Cadis l’escut anti-míssils. Els pactes contra la llista més votada amb partits separatistes han contagiat fins al punt que per sentir-se catalans, alguns senten l’obligació d’insultar els andalusos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El resultat és que tenim un país més dividit que mai. Entre els que tenen feina i el aturats. Els pacifistes i els bel·licistes. Els catalans i els extremenys. Els que són de dretes i els d’esquerres. I amb cinc milions d’aturats, gairebé un milió i mig de llars amb tots a l’atur i tanta gent passant-ho malament, el que hem de fer és entre tots superar la crisi i posar al davant de tot les polítiques que serveixin per crear ocupació, que és la que garanteix les pensions, la sanitat i l’educació. I això ho fan els emprenedors. Ajudar els emprenedors és, doncs, la prioritat en aquests moments.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Rajoy també podria, a recer de les enquestes que mai li han estat tan favorables, prometre en la convenció del PP tot l’or del món. D’altres ho estan fent. Rubalcaba s’atreveix fins i tot a oferir pactes amb el Partit Popular, i Chacón, pactes fiscals a Catalunya, després de rebutjar-los al Congrés. Els socialistes poden prometre ara el que vulguin i, probablement, aquesta vegada no incompliran, perquè és molt improbable que tinguin l’oportunitat de fer-ho. Però el president Rajoy es va comprometre a dir als espanyols la veritat sempre. Per dura que sigui.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Perquè els ciutadans estan farts de Faisán, de gasolineres i de proves de flagrants delictes que desapareixen. Estem farts que ens enganyin amb brots verds i amb previsions que mai es compleixen. La “plena ocupació, motius per creure”, s’ha convertit en l’atur més elevat d’Europa, culpa dels de fora, d’Europa i de les autonomies, i d’una crisi a la qual aquest govern ha estat totalment aliè, malgrat que l’ha ocultat fins al que no es pot dir. I del sistema financer més sanejat del món mundial. Que al final no ha pogut ocultar les indemnitzacions multimilionàries percebudes pels directius de les caixes intervingudes, davant de la passivitat de Fernández Ordóñez, el molt socialista president del Banc d’Espanya, que no ha escatimat recursos per a aquestes fallides, que tot i això no han arribat en els circuits de crèdit per a agricultors o autònoms.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L’única memòria a la qual es va referir Rajoy no va ser la Memòria Històrica d’infaust record, sinó a la que permet recordar que l’any 1996 el Govern del PP d’Aznar, retallant despeses de l’Estat fins a assolir el dèficit zero, rebaixant dues vegades l’IRPF i creant les condicions adequades, va aconseguir transformar els cinc milions d’aturats de llavors en cinc milions d’ocupacions, que són les que serveixen al final per sostenir les pensions, la sanitat i l’educació. Per això, la nostra prioritat és equilibrar una altra vegada els comptes, promoure la reforma laboral, recolzar amb 3.000 euros la contractació del primer treballador i rebaixar l’impost de societats. En una paraula, volem ajudar els que et poden ajudar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Les circumstàncies que es viuen al nostre país confereixen a aquestes eleccions un caràcter extraordinari i només existeixen dues possibilitats. La continuïtat d’una política fracassada representada pel PSOE de Rubalcaba o el canvi que representa el Partit Popular de Mariano Rajoy. D’altres no tenen més objectiu per impedir la majoria suficient del Partit Popular, cosa que suposa un incert final de la destinació dels seus suports. Fins ara han servit per recolzar la retallada de les pensions en el conjunt d’Espanya i per retallar aquí la sanitat dels catalans, perquè les ambaixades catalanes, els subsidis identitaris o les subvencions a promocionar el nacionalisme -530 milions d’euros- són absolutament intocables. Perquè “la prioritat és fer país”, encara que el país s’enfonsi.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;J.I. Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Diputat del PP per Lleida i portaveu d’Agricultura del Grup Popular al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-1068371676236885807?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/1068371676236885807/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=1068371676236885807&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/1068371676236885807'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/1068371676236885807'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/10/un-president-per-tothom.html' title='Un president per a tothom'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-7919548169557848524</id><published>2011-10-04T14:04:00.000+02:00</published><updated>2011-10-04T14:04:34.646+02:00</updated><title type='text'>El PSOE s’oposa al govern socialista</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;S’entesta el candidat socialista en prometre’ns el contrari del que ha fet el govern que ha vicepresidit. El PSOE li està fent l’oposició al seu propi govern i pronostica que el PP durà a terme unes retallades després d’haver estat el propi govern socialista el que ha fet les majors retallades socials de la democràcia com a conseqüència de la seva desbaratada política econòmica. Però cinc milions d’aturats i retallades en pensions i salaris són molt difícils d’amagar, i s’han d’esborrar pistes. Per això, els socialistes amaguen Zapatero. No farà campanya i varen obligar-lo a que anunciés la seva retirada abans de les eleccions municipals del passat 22 de maig. Per alguna cosa serà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè la realitat és que acaba la interinat d’aquest govern, inútilment prorrogat per CiU des de maig del 2010, quan, des de Brussel·les i des de Washington fou completament desautoritzada la política econòmica de Zapatero, i acaba també el cicle del pitjor president i govern de la democràcia. Ningú ha fet tant de mal en tant poc temps. El president Zapatero, que rebé la millor herència en el 2004, ens deixa la pitjor vuit anys després.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seria, però, injust concentrar totes les responsabilitats en Zapatero. Ningú en el PSOE ni en el govern durant aquests anys ha dit “ni piu”. Començant pel Totpoderós Rubalcaba, que ha estat ministre d’interior, portaveu del govern i vicepresident primer, i que ara ens vol fer creure que té les solucions que durant vuit anys ha callat. Algú el pot creure? No sembla que el ministre del Faisán i de l’ocultació pugui aportar grans canvis al clamorós fracàs d’una gestió de la que ha estat còmplice destacat. El recolzament al desacatament a les sentències dels tribunals sobre la immersió lingüística ens fa pensar que és un personatge de poc fiar, capaç de repetir i ampliar les errades del seu predecessor. Capaç de tot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per ser el més equànime possible, no obstant, s’ha de reconèixer que no totes les errades comeses per Zapatero són fruit de la seva voluntat política. Probablement –segur-, no volia deixar-nos un país amb cinc milions d’aturats, el 45% d’atur juvenil, un deute disparat i, en conseqüència, unes doloroses retallades socials. Aquests resultats són la conseqüència d’amagar la realitat d’una crisi a la qual va reaccionar, després de negar-la, amb mesures equivocades. En política econòmica no es pot enganyar, s’ha de governar amb un pla i sense ocurrències, però sobretot no es pot gastar allò que no es té, com ha estat fent el govern de Zapatero i tots els governs socialistes de les comunitats autònomes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però la Memòria Històrica, la desvertebració de l’Estat a la que ens ha portat el seu insensat recolzament a un Estatut anticonstitucional abans de conèixer-lo, el govern compartit amb les Comunitats Autònomes amb partits separatistes, l’ampliació als 16 anys de l’avortament, l’incompliment de les sentències o el recolzament a una voracitat llibertària d’uns nacionalismes que a vegades exclouen el castellà a l’escola, altres sancionen si no es retola en català o finalment prohibeixen els afeccionats que puguin veure una cursa de braus a Catalunya, són decisions que depenen d’una voluntat política i que han fet un gran mal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espanya, encara que plural, és una, i ho ha hagut d’aclarir Zapatero en la seva darrera compareixença davant la insaciable reivindicació dels independentistes amb els que ha governat. La pau que tots anhelem no es pot aconseguir amb obscenes concessions, com l’alliberament del 25 cops criminal De Juana Chaos o la tornada del braç d’ETA a les institucions del País Basc. I en el cas Faisán, una vergonya per a la democràcia, no es pot saldar com si es tractés d’un delicte... sense delinqüents! per a que el senyor Rubalcaba pugui fer la seva campanya sense que diguin res els tres alts càrrecs de la Policia, encara imputats, que van fer l’espiada que va impedir la detenció dels terroristes d’ETA. I és que la nova Espanya de ZP i les negociacions amb ETA s’han saldat amb un estrepitós fracàs.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En una província tan agrària com la nostra, no puc deixar de recordar que dues mocions que vaig defensar en nom del Grup Parlamentari Popular en el Congrés dels Diputats al maig i al novembre de 2009, amb importants ajudes financeres i fiscals per al sector agrari i que van ser aprovades malgrat el vot en contra del PSOE, no s’han complit. Incomplir els acords del Parlament denota una pèssima qualitat democràtica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com ho és també el doble joc, un altre engany, dels socialistes espanyols a Brussel·les que estan impulsant l’acord UE-Marroc, letal pel nostre sector hortofrutícola si no s’acompleixen les condicions que exigeixen els eurodiputats populars a Brussel·les, amb la nostra incansable portaveu Esther Herranz. Que només demana que els productes marroquins no entrin per sota del preu d’entrada i per damunt dels contingents previstos, que compleixin els mateixos requisits sanitaris que s’exigeix als nostres i que es compensi al sector per les pèrdues produïdes. Però ja se sap que els socialistes són capaços de dir una cosa i fer la contrària. O sigui, de fer d’oposició i govern a la vegada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;J.I. Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat del PP per Lleida i portaveu d’Agricultura del Grup Popular en el Congrés&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-7919548169557848524?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/7919548169557848524/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=7919548169557848524&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7919548169557848524'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7919548169557848524'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/10/el-psoe-soposa-al-govern-socialista.html' title='El PSOE s’oposa al govern socialista'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-3906132147579170381</id><published>2011-09-20T14:01:00.001+02:00</published><updated>2011-10-04T14:06:10.149+02:00</updated><title type='text'>Los nacionalismos contra el cambio</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En ningún periodo de nuestra restaurada democracia han faltado tanto los grandes y necesarios acuerdos de Estado entre el gobierno y la oposición. Y no precisamente por culpa del Partido Popular, que ha sido capaz de respaldar al gobierno en los graves conflictos de política exterior, como Líbia o Afganistán, y de apoyar decisiva y generosamente a un lendakari socialista en el País Vasco y sostener la política antiterrorista de un gobierno que al mismo tiempo negociaba con los terroristas por detrás. Pero los gobiernos de Zapatero y Rubalcaba, desde el 2004, no han cesado de excitar el enfrentamiento.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Empezando por la Memoria Histórica que sólo ha servido para resucitar el fantasma de nuestro pasado, y alentando separatismos con Estatutos anticonstitucionales o gobernando en comunidades autónomas con partidos que se quieren ir de España.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;El resultado, como se puede comprobar, ha sido desalentador. Mucho de lo construido en los difíciles años de la Transición se está desmoronando.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Y cuando al fin se ha producido un acuerdo entre el PP y el PSOE, como es el de limitar constitucionalmente el déficit e incluir en esta disciplina a las Comunidades Autónomas, algo que por cierto exige Europa para seguir cubriendo nuestra deuda, la reacción nacionalista ha sido revolucionaria.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Es claro que para nuestros nacionalistas cualquier gran acuerdo de Estado en el que no participen significa una ruptura nada menos que de la Constitución y de las reglas de juego.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;El Pacte del Tinell, en el que CiU y los socialistas se juntaban con los comunistas y los republicanos o separatistas, para excluir al Partido Popular de la Reforma del Estatut o de cualquier otro pacto, fue por lo visto muy democrático. Algunos incluso fueron al Notario para acreditarlo. El pensionazo de mayo del 2010, en el que gracias al apoyo de CiU se ha prorrogado innecesariamente la crisis y que trituraba nada menos que el Pacto de Toledo, fue también un modélico pacto de Estado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Seguramente, para un político tan “pactista” como Duran i Lleida, cualquier pacto que excluya al Partido Popular o cualquier estrategia que pueda impedir la mayoría absoluta del PP es bueno para los catalanes, para superar la crisis, para la democracia y para defender la Constitución. A la que unas veces se apela para el recuento de los votos de un concejal en Barcelona y otras en nombre de un consenso que sólo se produce cuando las sentencias de los Tribunales les gustan a nuestros nacionalistas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Sin embargo, el manifiesto desacato a la sentencia del TC sobre la reforma del Estatut, la retirada y el desprecio a los símbolos comunes, el etiquetaje y los rótulos, las multas lingüísticas, el doblaje de las películas, las cuotas, las matrículas, la immersión lingüística educativa o sanitaria, no sólo son una sistemàtica violación de las reglas constitucionales. És que atentan además contra el sentido común y sólo se pueden entender porque ocultan una intención: separar a Cataluña del resto de España, por el idioma y por fases, desde el soberanismo y la emancipación hasta llegar a otra Transición ¿hacia?... la independencia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Por eso no es de extrañar que la reciente sentencia del TSJC, que viene a ratificar sentencias anteriores del Constitucional y del Supremo sobre la immersión del sistema educativo de Cataluña, haya sido el pretexto para encender la efervescencia identitaria.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Hay que decir que las tres sentencias sólo pretenden que un alumno pueda estudiar parte de sus asignaturas en catalán y otra parte en castellano, que además del idioma oficial de todo el estado es, junto con el catalán, el idioma propio de Cataluña. Se trata del ejercicio de un derecho de libertad, de enriquecer el conocimiento de nuestros estudiantes, y que los que mandan cumplan las leyes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;En ninguna otra parte del mundo, salvo en las islas Feroe, podríamos encontrar un precedente en el que el idioma común de todo el Estado es excluido del ámbito educativo en una parte del Estado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;El público desacato a las sentencias, anunciado por el Presidente de la Generalitat, es mucho más grave que la ruptura constitucional. Supone la quiebra del sistema democrático, al que se incorporan con su habitual deslealtad y doble cara los socialistas catalanes liderados por la insumisa Ministra Chacón.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Es evidente que para CiU una mayoría absoluta del PP representa una tragedia. Porque en el fondo prefiere pactar con un PSOE debilitado que desactive la oposición socialista en la Generalitat, y que les prometerá lo que le pidan aunque luego no lo cumpla.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Pero presentar el equilibrio constitucional de las cuentas de todas las Administraciones, la defensa del bilingüismo catalán-castellano y el obligado cumplimiento de las leyes y las sentencias como un ataque a Cataluña, para justificar su oposición al único cambio posible a las fracasadas políticas socialistas, es un inaceptable ejercicio de cinismo y un engaño.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Ya sabemos que cada 11 de septiembre cualquier pretexto sirve para encender una agitación, que luego se desvanece como la espuma, y que sólo sirve para desviar la atención de los problemas reales que tienen los ciudadanos, que necesitan más que nunca un cambio. Cambio que sólo puede llegar con la mayoría absoluta del Partido Popular.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;J.I.Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Diputado del PP por Lleida y portavoz de Agricultura del Grupo Popular en el Congreso&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-3906132147579170381?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/3906132147579170381/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=3906132147579170381&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3906132147579170381'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3906132147579170381'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/09/los-nacionalismos-contra-el-cambio.html' title='Los nacionalismos contra el cambio'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-2323581443072827519</id><published>2011-09-14T13:50:00.003+02:00</published><updated>2011-10-04T14:08:06.631+02:00</updated><title type='text'>Aprovat l'equilibri constitucional dels comptes</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Amb la imprevisibilitat que el caracteritza, el govern de ZP segueix amb la seva inútil agonia gràcies a la respiració assistida de CiU, que, a canvi de petits avantatges, manté en el poder un govern desautoritzat per Brussel·les, pels mercats i per la realitat, i que no ha tingut més remei al final que assumir les propostes del Partit Popular que tant ha refusat.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No és estrany, doncs, que després d’haver-ho negat mil vegades, s’avancés la convocatòria electoral, en diferit, per cert, ni que es convoquessin insòlitament dos Plens Extraordinaris en ple mes d’agost, per a reduir el dèficit i superar la crisi. Les receptes socialistes consistien en canviar les marques pels genèrics, fórmula que ja està aplicant amb èxit Núñez Feijoo a Galícia, i en avançar un any la recaptació de l’Impost de Societats, la qual cosa deixarà el govern proper sense un euro. Total, uns 5.000 milions d’euros, que, al costat dels 45.000 que ha promès retallar la Itàlia del Presidentíssim, no sembla tan excessiu.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Al matí del dimarts 23 d’agost, durant el trajecte que va des de la Moncloa fins al Congrés dels Diputats, o potser una mica abans –però no gaire, perquè el candidat RbCb no va tenir més temps per assabentar-se-, el nostre peculiar President va tenir l’ocurrència, en aquest cas feliç, d’incorporar a les mesures d’escàs contingut i continent que s’anaven a debatre a la matinal, la proposta per a reformar la Constitució per a limitar el sostre del dèficit i el deute públic de totes les Administracions Públiques.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I això si que va ser una sorpresa encara més gran, una autèntica bomba, inclús pels mateixos companys de banc. Després que aquesta mateixa proposta, quan la va fer Rajoy en el 2010, fou especialment ridiculitzada pel propi Rubalcaba. Perquè el primer que va fer el govern del PSOE en el 2004 fou “carregar-se” la Ley de Estabilidad Presupuestaria del govern d’Aznar i pujar el deute del 40% del PIB, heretat en el 2004, al 60% actual.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La reforma de la Constitució, per a contenir la despesa, situa el PSOE davant de les seves pròpies contradiccions. Perquè els socialistes, fins fa un mes i escaig han estat defensant que només la despesa garanteix les polítiques socials. Malgrat que en la realitat ocorre justament el contrari. Perquè quan la despesa desborda els ingressos, arriba el dèficit i el deute, i la iniciativa privada i la inversió, tant pública com privada, es queda sense recursos, i al final, el pagament dels interessos i l’atur, com ara està passant, s’emporta més de la meitat dels Pressupostos generals de l’Estat.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Com és natural, l’oferta de Zapatero va ser immediatament acceptada per Rajoy. Era, finalment, allò que ha reclamat durant tant de temps el líder de l’Oposició. L’acord entre els dos partits nacionals, que representen el 90% de l’electorat, suposa un veritable Pacte d’Estat per a que les Administracions no gastin més d’allò que tenen. És allò que li havia demanat la CE a Zapatero en una carta que es va a negar a ensenyar quan li va demanar Rajoy. La mateixa que va rebre Berlusconi per a que la CE comprés deute italià i espanyol.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En resum, Merkel ha obligat Zapatero a fer la reforma que li demanava Rajoy. Després han arribat els matisos, que han estat el resultat de les negociacions entre el PP i el PSOE. Es reforma l’article 135 de la Constitució, que estableix que el dèficit i el deute públic espanyol no podran superar els límits que marqui la UE als seus Estats membres i que, en el cas del dèficit, no podrà superar, en cap cas, el 0,4% del PIB, que serà recollit en una Llei Orgànica per l’aprovació de la qual es requereix la majoria absoluta de la Cambra, abans del proper juny.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L’acord és un exercici de responsabilitat. A partir d’ara, l’estabilitat pressupostària serà una obligació. Per a totes les Administracions, Ajuntaments i Comunitats: la majoria, s’ha de dir, governades ara pel Partit Popular. L’estabilitat pressupostària és absolutament necessària, per evitar ensurts i disgustos, com l’heretat en la Generalitat o el que s’ha descobert en Castella-La Manxa. No es toca per a res el Título VIII de la Constitució. Les competències de les comunitats autònomes quedaran intactes. No es dirà com han de gastar, sinó que només es limitarà, per a totes, la capacitat de despesa.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La nota, però, la va donar Duran i Lleida. L’inefable líder mediàtic ja feia temps que reclamava, no sense raó, grans acords d’Estat entre els dos grans partits nacionals, a un dels quals, per cert, va contribuir CiU a excloure en el pacte del Tinell. El cert és que mai han faltat tant els grans acords d’Estat com en aquesta legislatura i no per culpa del PP. El mateix Duran apel•lava al sentit d’Estat per a justificar el seu inexplicable recolzament al pensionazo que ha permès la continuïtat de Zapatero. En el Ple del dimarts 30 d’agost, va intentar incorporar al límit de la despesa, el límit de la solidaritat. No tocava. La seva proposta no va ser acceptada. Va parlar de ruptura constitucional i el seu grup no va votar. No votar en un Parlament és un gravíssim precedent per a l’estabilitat constitucional, per a l’estabilitat jurídica i, per suposat, per a la recuperació econòmica.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El perill per a CiU ja no és la majoria absoluta del PP, tantes vegades invocat. La prioritat tampoc és, mai ho ha estat, el canvi d’unes polítiques socialistes esgotades i fracassades, que han arruïnat Catalunya com a la resta d’Espanya i que CiU ha recolzat. La suïcida opció empresa per CiU ara és la ruptura constitucional, que es veia venir a la vista dels incompliments de les sentències constitucionals, els referèndums independentistes clandestins i les amenaces, xantatges i exigències sobre el pacte fiscal.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Els esforços del PP i del PSOE per incorporar CiU a l’acord només van servir per a que, gràcies a un tecnicisme de IU, els nacionalistes exhibissin el seu victimisme de sempre, intentant confondre els interessos del seu partit amb els dels catalans, que, com la resta dels espanyols, necessitem lleis que permetin l’equilibri dels comptes establert en la Constitució. No votant, CiU es va unir als que estan en contra, a ERC, als comunistes i als del 15-M de Rubalcaba.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Josep Ignasi Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Diputat del PP per Lleida. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Portaveu d’Agricultura del Grup Popular al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-2323581443072827519?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/2323581443072827519/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=2323581443072827519&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2323581443072827519'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2323581443072827519'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/09/aprovat-lequilibri-constitucional-dels.html' title='Aprovat l&apos;equilibri constitucional dels comptes'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-4433221402961969883</id><published>2011-03-06T22:39:00.001+01:00</published><updated>2011-03-06T22:41:39.187+01:00</updated><title type='text'>Pensions congelades i... pensions fraudulentes</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;De tots els escàndols que indefectiblement acaben per descobrir-se quan s’atansa el final de cicle dels governs del PSOE, un dels més feridors i obscens és el dels ERO, que són els expedients de regulació d’ocupació autoritzats per la Junta d’Andalusia perquè les empreses en crisi puguin procedir a acomiadaments massius a través de jubilacions anticipades i importants indemnitzacions que es paguen amb fons públics.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Doncs bé, entre els beneficiaris d’aquell “fons de rèptils” que ha costat 647 milions d’euros, més de 100.000 milions de pessetes, apareixen dirigents socialistes que mai havien treballat en aquelles empreses en crisi que s’han emborsat 150.000 euros de mitjana per cap d’indemnització i ja cobren jubilacions anticipades en molts casos des dels 45 anys, entre els quals hi ha el cunyat del mateix conseller d’Ocupació, el molt socialista José Antonio Viera.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;La primera denúncia dels expedients de regulació d’ocupació fraudulents d’Andalusia es remunta a l’any 2005, però, com acostuma a passar, només prospera davant del probable canvi de cicle. I com també acostuma a passar, el PSOE andalús s’ha negat a l’obertura d’una comissió d’investigació i s’ha defensat adduint que entre els beneficiaris que mai havien treballat a les empreses regulades només hi havia 37 militants del PSOE... de moment! S’ha de pensar que provocar un ERO fictici pot ser una ganga.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;La competència en la magnitud dels escàndols que acompanyen l’agonia d’aquest Govern és dura. El cas Faisà, en què una part de la policia avisa els terroristes que una altra part de la policia els detindria quan cobressin l’impost revolucionari, o el forat sense fons de la Caixa de Castella-la Manxa, presidida pel també molt socialista Hernández Moltó, per on s’escapen els fons públics que no arriben a les famílies o als autònoms, posen el llistó molt alt.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;L’any 1996, pròxim al final dels governs del PSOE de Felipe González, tampoc eren de menys entitat els escàndols que s’anaven descobrint. Filesa, una empresa creada per finançar el PSOE amb les comissions pagades pels adjudicataris de les obres d’Estat; Roldán, el director general de la Guàrdia Civil que s’emportava no només els fons reservats, sinó fins i tot els del Col·legi d’Orfes de la Guàrdia Civil; o fins i tot el mateix Mr. X, Felipe González, que va haver d’acompanyar a les portes de la presó de Guadalajara el ministre d’Interior, Barrionuevo, perquè no el fiquessin a ell dins.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;La calç viva unes vegades, la desaparició de la ferralla dels trens de l’11-M o dels vídeos del cas Faisà d’altres, llavors com ara, les proves del delicte desapareixien. El PSOE, el protector dels “progres”, dels pobres i dels drets socials, també llavors com ara, ens va deixar l’atur en unes xifres insuportables i les pensions en perill. És bo recordar la memòria contemporània als que sense cap escrúpol continuen utilitzant la memòria històrica, explicant-la a la seua manera per dividir de nou els espanyols.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;I ara com llavors, el PSOE és capaç de negar les evidències a tot arreu. Només així es pot explicar l’ocurrència de Zapatero de presumir davant del Parlament de la seua brillant política social, que evidentment no és la de crear llocs de treball. No deixa de ser un sarcasme inacceptable i una grollera falta de respecte als més de 130.000 aturats que al mes de gener s’han incorporat a la desocupació, o als més de 20.000 autònoms que també al gener han abandonat perquè no cobren els més de 12.000 milions d’euros que els deu el Govern i, tot i això, han de pagar els impostos i l’IVA de les factures no cobrades.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Només un argument dels empleats per Zapatero és irrebatible. Mai s’havien destinat tantes prestacions a l’atur com fins ara i, al pas que anem, camí dels 5 milions d’aturats, la xifra serà imbatible.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Tampoc crec que als jubilats que se’ls congelen les pensions o se’ls exigeixen més anys de cotització per aconseguir-les, els sembli molt social que a Andalusia alguns les aconsegueixin sense haver cotitzat o en altres casos hagin cotitzat des que van néixer.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Finalment, el líder del PSOE no es va referir l’altre dia a les antipatriòtiques advertències sobre la crisi que li arribaven del Banc d’Espanya el 2006, ni tampoc percebia el greu dèficit de la Generalitat, perquè governava Montilla. Així, entre enganys i falsedats, amb un partit que s’enfonsa, en què guanyen els candidats que van contra la direcció, amb un projecte desnaturalitzat i governant entre ocurrències i disbarats i de prohibició en prohibició, estem encarant el final d’una legislatura davant de la qual només ens queda una esperança. Que s’acabi al més aviat possible!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Diputat del Partit Popular per Lleida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;Portaveu d’Agricultura del PP al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-4433221402961969883?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/4433221402961969883/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=4433221402961969883&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4433221402961969883'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4433221402961969883'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/03/pensions-congelades-i-pensions.html' title='Pensions congelades i... pensions fraudulentes'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-2963268818672898096</id><published>2011-02-14T09:28:00.000+01:00</published><updated>2011-02-14T09:28:35.133+01:00</updated><title type='text'>Cal recuperar la Llei d’Estabilitat Pressupostària</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;A Espanya s’hi ha instal·lat un estat de pessimisme generalitzat. Mil desocupats més cada dia s’han incorporat a l’atur i l’última dada registrada per l’EPA el situa en l’esfereïdora xifra de 4.700.000, tres milions dels quals han estat generats en els últims tres anys. Més d’un milió de llars, concretament, 1,3 milions, tenen tots els membres a l’atur i el nostre sistema financer, segons ZP, el més solvent del món, fa aigües per tot arreu i, malgrat les injeccions, no dóna un crèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;a Seguretat Social, dotze anys després, està prop dels números rojos i la reforma de les pensions que proposa el Govern socialista situa en 38,5 anys cotitzats el període necessari per arribar a la pensió màxima als 65 anys, cosa que exigeix que els joves trobin feina abans dels 27 anys, una qüestió gens fàcil si tenim en compte que el 50 per cent de les persones menors de 30 anys està a l’atur, un altre escandalós rècord mundial.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;Ara el nostre president accepta que s’ha equivocat en reconèixer la crisi tard i reaccionar encara amb més lentitud i a mitges. I això no es un pecat venial, perquè el retard exigeix remeis molt més dolorosos que els que han hagut d’aplicar els que no van falsejar la realitat. D’altra banda, la seva continuïtat presentada ara com un exercici de responsabilitat i una espècie d’autoimmolació és contraproduent, perquè Zapatero és part del problema i els mercats estarien molt més tranquils si el líder polític d’Espanya fos algú diferent de qui ens ha portat a aquesta situació.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;Reclamar ara tots els consensos que ha menyspreat quan se li han ofert, suposa desvirtuar l’essència de la democràcia que se sustenta precisament en la necessitat i en l’existència de polítiques alternatives quan la gestió ha fracassat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;Ara, quan Zapatero, amb raó, exigeix austeritat a les autonomies, no es pot oblidar que fins fa molt poc el dèficit que ens deixava Montilla i els dos penosos tripartits li passaven desapercebuts. Tot i que tampoc pot radicalitzar Artur Mas les relacions amb la resta d’Espanya perquè a la Generalitat, com a totes les administracions públiques, els toqui ara un exercici d’austeritat responsable i inajornable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;En definitiva, per conquerir la confiança del ciutadà és essencial atendre les seves prioritats, i ara la principal és crear ocupació per garantir les pensions, la sanitat sever exercici d’austeritat en la despesa pública, privatitzar o tancar la majoria de les més de 4.000 empreses i ens públics i eliminar les subvencions i prestacions arbitraries. No es vol acabar amb les autonomies, sinó evitar duplicitats, clientelismes, organismes superflus o ambaixades innecessàries.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;small&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Per aconseguir-ho, s’ha de recuperar la llei d’estabilitat pressupostària per a totes les administracions, derogada pel Govern socialista el 2004. Només així es podran alliberar recursos per reduir l’impost de societats, bonificar les cotitzacions o modificar la negociació col·lectiva, que és el que afavoreix els que creen ocupació, és a dir, als autònoms, les pimes i els emprenedors. Si no es fa així, continuaran els sacrificis inútils, les retallades socials, les rebaixes de les pensions i l’augment de l’atur, i continuarem esprement als emprenedors i als mes febles.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Josep Ignasi Llorens&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Diputat al Congrés del PP per Lleida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-2963268818672898096?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/2963268818672898096/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=2963268818672898096&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2963268818672898096'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2963268818672898096'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/02/cal-recuperar-la-llei-destabilitat.html' title='Cal recuperar la Llei d’Estabilitat Pressupostària'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-442973783189002989</id><published>2011-02-07T12:46:00.000+01:00</published><updated>2011-02-07T12:46:34.535+01:00</updated><title type='text'>Proposició no de llei sobre les ajudes de la PAC</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Al proper Ple del Congrés dels Diputats presentaré una Proposició no de Llei demanant que no es redueixi l’actual nivell d’ajuda financera de la PAC que reben els pagesos, donat que la estratègia 2020 requereix un pressupost de la UE ambiciós.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;És necessari recolzar una Política Agrària Comuna forta i ben dotada econòmicament i mantenir la seva estructura actual amb dos pilars ben diferenciats. Un destinat a donar suport a les rendes i els mecanismes de gestió dels mercats, i l’altre orientat al desenvolupament rural amb objectius directament dirigits a aconseguir millorar la productivitat i la competitivitat de les explotacions agropecuàries, la modernització de les estructures agràries i agroindustrials i enfortir la funció de l’agricultura i la ramaderia como a conservadors dels recursos naturals.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;Cal treballar activament en la UE amb la finalitat de garantir el mateix nivell d’ajudes directes als agricultors espanyols i el manteniment dels fons destinats al desenvolupament rural i també és necessari defensar el pagament directe com el millor mecanisme pel manteniment de les rendes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;Vull exigir l’aplicació d’uns criteris objectius de diferenciació i no discriminatoris, pel futur sistema de les ajudes directes i que continuïn essent un suport a la renda que faci possible la viabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;També sol·licitaré un pressupost per a la PAC adaptat a les noves necessitats sorgides desprès de l’adhesió dels nous Estats membres, a incorporar nous mecanismes de gestió dels mercats i reforçar els existents, per evitar la volatilitat dels preus i la descompensació en la cadena agroalimentària, incorporar mecanismes eficients de defensa dels productes comunitaris i exigir un millor control de fronteres que impedeixi que les importacions es facin per sobre de les quotes autoritzades a tercers països.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-size: 10px; line-height: 15px;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat del Partit Popular per Lleida&lt;br /&gt;Portaveu d’Agricultura del PP al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-442973783189002989?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/442973783189002989/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=442973783189002989&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/442973783189002989'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/442973783189002989'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/02/proposicio-no-de-llei-sobre-les-ajudes.html' title='Proposició no de llei sobre les ajudes de la PAC'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-7982319127632113902</id><published>2011-02-03T10:47:00.001+01:00</published><updated>2011-02-03T10:49:33.843+01:00</updated><title type='text'>La confiança</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;A Espanya s'ha instal·lat un estat de pessimisme generalitzat. No n’hi ha per a menys i té el seu fonament. Mil desocupats més cada dia s’han incorporat a l’atur i l’última dada registrada per l’EPA el situa en l’esfereïdora xifra de 4.700.000, tres milions dels quals han estat generats en els últims tres anys. Més d’un milió de llars, concretament, 1,3 milions, tenen tots els membres a l’atur. El nostre sistema financer, segons ZP, el més solvent del món, fa aigües per tot arreu i,malgrat les injeccions, no dóna un crèdit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Seguretat Social, dotze anys després, està prop dels números rojos i la reforma de les pensions que proposa el Govern socialista situa en 38,5 anys cotitzats el període necessari per arribar a la pensió màxima als 65 anys, cosa que exigeix que els joves trobin feina abans dels 27 anys, qüestió gens fàcil si tenim en compte que el 50% dels menors de 30 anys està a l’atur, un altre escandalós rècord mundial. Per això, la inquietud espanyola s’ha traslladat a l’exterior, a les instàncies comunitàries, iAngela Merkel, amb 5 ministres més, ens visita avui per avaluar les reformes i examinar Zapatero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè Alemanya se sent frustrada amb Espanya. Pel retard de les reformes, pels titubejos d’un Zapatero erràtic que les dilata i embolica, i perquè Alemanya, com la resta de la UE, que ja han fet sacrificis, no està disposada a pagar els nostres excessos. Merkel demana fets i Zapatero no els hi ofereix, i això que ara almenys té voluntat, però no n’hi ha prou, perquè la qüestió fonamental és que ningú hi confia. Ha dilapidat la bona herència rebuda i aquí només creix l’atur, i si ha reaccionat finalment, ha sigut gràcies als ultimàtums de Brussel•les.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara el nostre president accepta que s’ha equivocat al reconèixer la crisi tard i reaccionar encara amb més lentitud i a mitges. I això no és un pecat venial, perquè el retard exigeix remeis molt més dolorosos que els que han hagut d’aplicar els que no van falsificar la realitat. D’altra banda, la seua continuïtat presentada ara com un exercici de responsabilitat i una espècie d’autoimmolació és contraproduent, perquè Zapatero és part del problema, i els mercats estarien molt més tranquils si el líder polític d’Espanya fos algú diferent de qui ens ha portat a aquesta situació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Reclamar ara tots els consensos que ha menyspreat quan se li han ofert suposa desvirtuar l’essència de la democràcia, que se sustenta precisament en la necessitat i en l’existència de polítiques alternatives quan la gestió ha fracassat. La fracassada Merkel, que pot exhibir amb orgull un creixement del 3,6% anual i un atur de tan sols el 6,7%, és el testimoni viu, com ho va ser el Govern del Partit Popular l’any 1996, que hi ha solucions per a la crisi, i que hi ha receptes, com ja s’ha comprovat, en què es pot confiar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això, quan Zapatero, ara amb raó, exigeix austeritat a les autonomies, no es pot oblidar que fins fa molt poc, el dèficit que ens deixava Montilla i els dos penosos tripartits li passaven desapercebuts.Tot i que tampoc pot radicalitzar Artur Mas les relacions amb la resta d’Espanya perquè a la Generalitat, com a totes les administracions públiques, els toqui ara un exercici d’austeritat responsable i inajornable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La confiança adquireix tot el seu valor en els moments convulsos. I no la suscita Zapatero amb les seues reformes a mitges i amb les seues contínues reformes de les reformes, com tampoc hi contribueix el president de la Generalitat, que en una cínica ostentació de sinceritat, que d’altra banda és d’agrair, ens aclareix que no convoca un referèndum sobre la independència de Catalunya. Cosa que, en vista del resultat de les consultes sobiranistes, l’última a Terrassa amb una participació del 8 per cent, no deixa de ser una apreciació precisa, però que ens porta a preguntar-nos per què es vol anar en contra de la manifesta voluntat dels ciutadans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En definitiva, per conquerir la confiança del ciutadà és essencial atendre’n les prioritats, i ara la principal és crear ocupació per garantir les pensions, la sanitat i l’Estat del benestar, i això passa per un sever exercici d’austeritat en la despesa pública, privatitzar o tancar la majoria de les més de 4.000 empreses i ens públics i eliminar les subvencions i prestacions arbitràries. No es vol acabar amb les autonomies, sinó evitar duplicitats, clientelismes, organismes superflus o ambaixades innecessàries.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per aconseguir-ho, s’ha de recuperar la llei d’estabilitat pressupostària per a totes les administracions, derogada pel Govern socialista el 2004. Només així es podran alliberar recursos per reduir l’impost de societats, bonificar les cotitzacions o modificar la negociació col•lectiva, que és el que afavoreix els que creen ocupació, és a dir, als autònoms, les pimes i els emprenedors. Si no es fa així, continuaran els sacrificis inútils, les retallades socials, les rebaixes de les pensions i l’augment de l’atur, i continuarem esprement els emprenedors i els més febles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El contrari a la confiança és la inseguretat jurídica, que es crea amb el desacatament a les sentències, la ruptura de la unitat de mercat o la supressió retroactiva de les primes fotovoltaiques acordada pel mateix Govern amb els particulars, o dir una cosa i fer la contrària o incomplir totes les promeses i fallar tots els pronòstics. Per això, els ciutadans hem de superar el desànim actual, confiar en nosaltres mateixos i en l’alternativa al fracàs. El Partit Popular no ens va fallar el 96 quan l’atur estava en el 22 per cent i el va reduir a la meitat, i tampoc fallarà el PP de Mariano Rajoy si el poble espanyol hi torna a dipositar la confiança.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat del Partit Popular per Lleida&lt;br /&gt;Portaveu d’Agricultura del PP al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-7982319127632113902?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/7982319127632113902/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=7982319127632113902&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7982319127632113902'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7982319127632113902'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/02/la-confianca.html' title='La confiança'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5185400893898352636</id><published>2011-01-20T10:33:00.000+01:00</published><updated>2011-01-20T10:33:05.221+01:00</updated><title type='text'>Més del mateix</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;De moment, no. Perquè, com aclareix el desconcertant, inquietant i confús Artur Mas, no convoca un referèndum per a la independència de Catalunya perquè es perd. I,mentrestant doncs, toca desacataments a les sentències del Suprem i del Constitucional, al qual, tot i això, es recorre per garantir un percentatge d’inversió a Catalunya. Consultes sobiranistes a la carta sense control. Es mantenen les ambaixades a l’exterior i la felicitat a l’horitzó. Quan siguem independents no tindrem ni atur ni dèficit. Hi haurà crèdits, bones pensions i arribarem a la plenitud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;E&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;n el conjunt d’Espanya, anem cap a la fallida, o sigui, cap a la intervenció de dret. De fet, ja estem intervinguts, perquè les instruccions se’ns imposen des de fora. Això explica que el campió dels drets socials acordi mesures que, abans de ser aplicades, ja es revelen com a insuficients. Perquè la visita del &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;vicepremier &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;xinès, el simpàtic Li, no ha servit per a res, malgrat els compliments del nostre govern. Acords de col·laboració a Sud-Amèrica que ja estaven firmats, obertura del mercat xinès per al pernil espanyol i compra de deute espanyol al tipus que toqui.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;A canvi, Espanya es compromet a liderar davant de la UE que s’aixequi l’embargament d’armes als xinesos per la matança de Tiananmen, que no es parli del dissident Nobel xinès de la pau i que no es continuï demanant a la Xina compromisos per a la reducció d’emissions contaminants. És a dir, que ens convertirem en els representants davant d’Europa del principal model que hi ha al món d’explotació de la classe obrera. Tot un èxit progressista internacional del nostre govern socialista. I com que al cap de dos dies del conte xinès la prima de risc va tornar a disparar-se a 260 punts, o sigui, el doble que Alemanya, al no menys simpàtic Zapatero se li va ocórrer reunir l’elit econòmica empresarial i financera del país, convertida en una espècie de claca davant de les enèsimes rectificacions d’un president, que finalment reconeixia que la reforma laboral era insuficient, que calia revisar la negociació col·lectiva, que era necessari controlar el malbaratament en la despesa autonòmica i municipal i que eren indispensables grans acords i reformes per superar &lt;st1:personname productid="la crisi. Com" w:st="on"&gt;la  crisi. Com&lt;/st1:personname&gt; acostuma a passar, els grans propòsits &lt;st1:personname w:st="on"&gt;presidencia&lt;/st1:personname&gt;ls van quedar diluïts davant del tribunal sindical, perquè l’endemà la reforma laboral considerada insuficient ja era excessiva.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Res de nou sota el sol. Més del mateix. De sotragada en sotragada, Zapatero segueix posant i traient. Així ha passat amb els 400 euros electorals, amb el xec nadó o amb els 426 euros per als aturats de llarga durada. En altres casos només ha tret. En la retallada salarial als funcionaris, en la congelació de pensions, en la pujada de l’IVA i dels costos en l’electricitat, energia i transport. No obstant, per a algunes coses ens sobren els diners, per exemple, per indemnitzar les presumptes vexacions rebudes per les dones durant el franquisme, amb l’única prova d’una declaració jurada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;No és d’estranyar que aquesta espècie de &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;yenka &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;econòmica a la qual ens sotmet aquest tarambana de la nostra política provoqui una enorme inestabilitat i susciti una gran desconfiança en els nostres socis europeus i als mercats internacionals. Així, mentre &lt;st1:personname productid="la fracassada Merkel" w:st="on"&gt;la &lt;i&gt;fracassada  &lt;/i&gt;Merkel&lt;/st1:personname&gt;—ho recorden?— està portant Alemanya a creixements econòmics del 3% anual, nosaltres creixerem el 2015, segons ZP.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El nostre deute, el de bancs i caixes, representa més de la meitat del PIB, el més alt de la UE, i estem també, amb un 20%, al capdavant de &lt;st1:personname productid="la desocupació. Això" w:st="on"&gt;la desocupació. Això&lt;/st1:personname&gt; explica un altre trist rècord, més de 50 euros de cada 100 que gasta l’Estat es destinen al pagament dels interessos del deute i a les prestacions a &lt;st1:personname productid="la desocupació. Per" w:st="on"&gt;la desocupació. Per&lt;/st1:personname&gt; si amb tot això no n’hi hagués prou, com que les hipoteques emeses pels nostres bancs i caixes representen un terç del total europeu, es necessiten noves injeccions del FROB. Quant? 20.000 o 30.000 milions d’euros?Vés a saber. Fa poc teníem el sistema financer més solvent del món. Ho recorden? Però després es va haver d’injectar 11.000 milions d’euros perquè arribessin els crèdits a les famílies, als autònoms o als treballadors, i com que encara continuen sense arribar i no sabem la profunditat del forat que s’ha de tapar, cal demanar diners on sigui. Aquesta és la situació real d’Espanya, que viu una crisi política, econòmica i social sense precedents.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;I és que no s’aclareixen les incerteses, dubtes i amenaces que planen sobre el nostre país, governant des de l’engany permanent. Perquè al final es descobreix que ni la descomunal crisi era una simple desacceleració econòmica, ni la guerra de l’Afganistan és una mera missió humanitària, ni l’enèsima treva &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;electoral &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;anunciada per ETA i per qui ja és denominat com a &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;RuGALcaba &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;pot suscitar credibilitat. Com tampoc es pot negar l’existència d’una alternativa de la qual s’han rebutjat, quan era el moment, les necessàries reformes econòmiques, laborals, financeres i fiscals per superar &lt;st1:personname productid="la situació. Ni" w:st="on"&gt;la situació. Ni&lt;/st1:personname&gt; es pot deixar de recordar, en definitiva, que els qui han heretat la millor situació ens deixaran la pitjor herència.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;JOSÉ IGNACIO LLORENS TORRES&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #2b94d2; font-weight: bold;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"&gt;&lt;span style="color: #231f20; font-size: 8.5pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;DIPUTAT DEL PP PER LLEIDA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;small&gt; &lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5185400893898352636?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5185400893898352636/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5185400893898352636&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5185400893898352636'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5185400893898352636'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2011/01/mes-del-mateix.html' title='Més del mateix'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5700374329282693172</id><published>2010-10-05T10:07:00.000+02:00</published><updated>2010-10-11T10:09:55.942+02:00</updated><title type='text'>Compromís contra Lleida</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La plataforma “Compromís per Lleida” insiste en el trasvase de aguas de Lleida a Barcelona. Pero, en el Segre no sobra agua. El Plan Hidrológico de la Cuenca del Segre, aprobado en 1998, establece la asignación y reserva de recursos hídricos del Segre y del Noguera Pallaresa. El embalse de Rialb con sus 401 Hm3 de capacidad, y el de Oliana con 90 Hm3, han permitido regular un mejor aprovechamiento de las aguas, pero aún así no hay agua suficiente para dotar adecuadamente los regadíos previstos para Lleida y aprobados hasta 1998. Y no cabe ni uno más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Canal de Urgell tiene una concesión preferencial de 8.923 M3/ Ha y año, que todavía ahora está muy lejos de alcanzar. Para el Canal Segarra Garrigues, Garrigues Altes y Garrigues Baixes, está aprobada una dotación de 6.500 m3 por Ha. y año, para regar una superficie en su conjunto de unas 48.000 Has., muy por debajo de las cerca de 70.000 Has. inicialmente solicitadas, y según las superficies y dotaciones de riego previstas repito, en el citado Plan de Cuenca, no se puede acometer ni un regadío más en el Segre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Qué se podría hacer para que existieran excedentes en el Segre y conducirlos a Barcelona? Pues una de dos, disminuir las dotaciones aprobadas o las superficies de regadío. La ampliación de ZEPAS en el Segarra-Garrigues va en esa dirección, porque disminuye la superficie de riego de este Canal, que hay que recordar una vez más no tendríamos si el Partido Popular no hubiera ganado las elecciones generales el año 1996 y no lo hubiera puesto en marcha.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recordemos también que las exigencias medioambientales de Bruselas entonces, cuando gobernaba Aznar, rebajaban en 5.000 Ha. las 60.000 Ha. inicialmente previstas para el regadío del Segarra-Garrigues. Luego llegó el Tripartit para gestionar el Segarra-Garrigues, los estudios ornitológicos encargados a organismos subvencionados por la Generalitat, como el Centro Tecnológico Forestal del Solsonès, y las inexplicables propuestas que llegaban a la Unión Europea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se proponía, nada menos que desde aquí, aumentar las ZEPAS y reducir la superficie de regadío hasta casi la mitad de lo previsto. Pero claro, en los mapas nacionalistas que llegaban a Bruselas no figuraban los espacios protegidos fijados en la vecina Comunidad de Aragón, más que suficientes para satisfacer las más exigentes demandas de ZEPAS.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero aunque diéramos por buenas las inaceptables reducciones de las superficies de riego del Segarra-Garrigues, la superficie resultante y los riegos de invierno o de apoyo en las excluidas, agotarían las concesiones previstas en el Plan de Cuenca. Para que surgieran los excedentes del Segarra-Garrigues destino Barcelona, sería necesario además que los regantes del histórico Canal de Urgell, renunciaran a las dotaciones aprobadas que todavía no tienen y desperdiciaran las posibilidades de obtener en un año, otra cosecha más, de las que ahora disponen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Es el Segre la única solución para Barcelona? Rotundamente no. Las desaladoras son costosas y medioambientalmente desaconsejables. El trasvase del Ródano es todavía más caro y contaría con la presumible oposición de los agricultores franceses. El traslado en barco del agua desalada procedente de Almería ya se vio que era una ocurrencia disparatada. La mejor solución, la más económica y la más razonable, que no tiene además oposición de nadie, es la prolongación del minitrasvase del Ebro a Tarragona, hasta Barcelona. Esta conducción está aprobada, nadie se opone a ella, ya funciona y sólo se utilizan la mitad de los 4 m3/segundo de capacidad, lo que representa un sobrante que cubriría las necesidades en agua potable de la Ciudad Condal. Esta solución, que es la que hemos propuesto desde siempre en el Partido Popular, es tan razonable que el Tripartit no tuvo más remedio que recurrir a ella, cuando en las Elecciones Generales del 98 denunciamos que se estaba iniciando el trasvase del Segre a Barcelona. Me llamaron entonces de todo, por denunciar un hecho consumado, que después de las elecciones se pudo descubrir que era totalmente cierto. Nada menos que en la cabecera del Segre, en Prats y Sansor, ya estaban instaladas las estacas que señalaban la derivación del Segre. El revuelo originado fue de tal calibre que llegó al Congreso de los Diputados, y la decisión del Tripartit fue revocada, porque además era ilegal, ya que la regulación del Segre, afluente del Ebro, es competencia del Estado, y se adoptó la solución de prolongar el minitrasvase del Ebro a Tarragona que fue abandonada....¡porque llovió!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y un problema que podía haber sido resuelto definitivamente quedó aplazado. ¿Por qué? Porque una de las primeras decisiones de ZP cuando ganó las elecciones fue derogar el PHN, con lo que se perdió la mitad de su coste que financiaba la UE. Pero nuestro flamante Presidente ya estaba recabando los apoyos para esa Nueva España que ha construido con los que quieren romperla, y a los que provoca una aversión especial todo lo que pueda vertebrarla, como lo es trasvasar aguas desde las cuencas excedentarias de una Comunidad Autónoma, a las deficitarias de otra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A pesar de su enorme valor estratégico, alimentario, medioambiental y en la vertebración del territorio, es sabido que el sector agrario tiene unas perspectivas difíciles. En Lleida, el sector agrario tiene además una importancia capital. Nuestros agricultores y ganaderos serían muy ingenuos, si hipotecaran su futuro y el de sus hijos, porque los de Barcelona sólo se acuerdan de Lleida cuando no llueve. Para quitarnos el agua, y si es el caso hasta el aeropuerto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens&lt;br /&gt;Diputado del PP por Lleida&lt;br /&gt;Portavoz de Agricultura del Grupo Popular en el Congreso&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5700374329282693172?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5700374329282693172/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5700374329282693172&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5700374329282693172'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5700374329282693172'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/10/compromis-contra-lleida.html' title='Compromís contra Lleida'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5077398282551911290</id><published>2010-09-16T09:56:00.003+02:00</published><updated>2010-10-11T10:06:47.583+02:00</updated><title type='text'>Els canvis que vénen</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I encara que governar el conjunt d’Espanya i Catalunya amb els que volen anar-se’n d’Espanya és una posició política inexplicable, ho intentarà seguir fent el pitjor president de la democràcia al capdavant d’un Govern en plena descomposició on se li’n van els ministres, es contradiuen els uns als altres i a si mateixos i ningú sap cap a on ens dirigeix el que mai havia de retallar els drets socials ni trair els seus principis. El que probablement és de les poques veritats que ha dit, perquè mai n’ha tingut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els principis, més ben dit, les finalitats de Zapatero, són continuar governant com sigui, encara que sigui en contra de l’aclaparadora opinió dels ciutadans, que continuen expressant totes les enquestes, o enmig d’una solitud parlamentària que el porta a perseguir els vots del PNB al preu que sigui per aprovar uns pressupostos restrictius, on s’aplicaran retallades que haurien d’haver arribat molt abans i d’una altra manera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè el nostre ínclit president del tarannà i apòstol de les civilitzacions, que continua sorprenent el món amb les seues ocurrències, ha dilapidat amb rumbosa alegria els sanejats comptes que va heretar del Govern Aznar. Es va obstinar a negar la crisi quan tots els països del món ajustaven els pressupostos, va menysprear les propostes d’austeritat i reducció del malbaratament de la despesa pública innecessària, simplement perquè venien de l’oposició, ha entrevist brots verds on només hi havia forats sense fons, que engolien els 400 euros per comprar el vot, un Pla E rere l’altre, ajudes a la cooperació internacional, transferències per greixar el vot...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I tot plegat és el que ens ha conduït a caure en competitivitat, del 33 al 42 lloc al món, al 60% d’atur de l’eurozona, a aquest laboratori en què s’ha convertit Espanya, que ha trobat en els cursos de formació un jaciment d’ocupació, i a un dèficit que Brussel·les, via Obama, ens obliga a reduir per no ser expulsats de la UE. Però, és clar, quan el cost de l’atur, dels que no van a cursos, és clar, ja és de 50.000 milions d’euros a l’any i supera el cost en educació, arriba gairebé al de sanitat i gairebé duplica el d’infraestructures i obra pública, arriben els ajustos, tard i malament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè no és congelant pensions, retallant sous dels funcionaris, reduint la inversió pública, augmentant impostos, improvisant i desmentint ocurrències contínuament, com es corregeix un rumb eixelebrat que no fa més que sembrar la desconfiança d’uns mercats que continuen penalitzant el cost del nostre deute i amplia l’abast d’una crisi que, per desgràcia, continuarà accentuant-se i de la qual ZP continuarà culpant, evidentment!, el Partit Popular, que tot i això no té res a veure amb la vaga general que li espera, uns pressupostos difícils i unes eleccions a Catalunya que encara ho són més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè els demèrits socialistes s’han vist reforçats per la inestimable col·laboració dels socis, que han sumit la política catalana en un guirigall i un desconcert lamentable, en el qual tot gira al voltant del feliç Estatut i la competició sobiranista i identitària, que es converteixen en un pretext per ocultar l’atur, el tancament d’empreses, l’abandó d’autònoms, la caiguda de la inversió pública i la pèrdua de solvència, que, segons totes les agències especialitzades, situa Catalunya al capdavant d’Espanya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però, és clar, com que a Catalunya les eleccions ja són improrrogables i el canvi polític, a la vista del que es veu, inevitable, perquè ni el nou Estatut, ni les consultes sobiranistes, ni la prohibició dels toros, ni les multes als que gosin retolar en castellà, ni les vegueries, ens han aportat més felicitat, als catalans, el que toca ara és canviar el discurs. Per això ZP ens envia l’espanyolista Corbacho, encara que sigui el ministre de l’atur, i Montilla ens adverteix que els socialistes són els únics que garanteixen la unitat d’aquesta Nova Espanya de ZP, en què ja ni es compleixen les sentències del TC sobre l’Estatut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I, és clar,Artur Mas, que per cert acaba de reconèixer ara que mai ha tingut tant autogovern Catalunya com amb el PP —per què deu haver anat al notari?—, se salta l’Estatut i promet en el futur, d’aquí a 8 anys, un referèndum secessionista encara que no l’autoritzi prèviament el Govern central. I de moment estabilitat i, això sí, sentit de la responsabilitat de l’Estat, com ho ha demostrat el seu partit a Madrid, donant suport a la congelació de les pensions dels catalans, la retallada dels funcionaris, l’ampliació de l’avortament i la continuïtat de ZP.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb aquest panorama, el Partit Popular es fa més necessari que mai, en aquestes eleccions. Per acabar amb el tripartit, per frenar l’independentisme i els excessos identitaris i per liderar un projecte per a tot Espanya en què Catalunya recuperi l’avantguarda. I això es fa atenent i resolent els problemes reals de la gent, defensant les llibertats, retallant la despesa pública innecessària, creant ocupació i reduint o suprimint impostos, com el de successions, la supressió del qual, per cert, Artur Mas va rebutjar quan era conseller en cap i el va proposar el Partit Popular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat del PP per Lleida - Portaveu d'Agricultura del PP al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5077398282551911290?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5077398282551911290/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5077398282551911290&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5077398282551911290'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5077398282551911290'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/09/els-canvis-que-venen.html' title='Els canvis que vénen'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-8182372853572743181</id><published>2010-07-29T11:44:00.000+02:00</published><updated>2010-07-29T11:45:58.364+02:00</updated><title type='text'>El pèssim estat de la nació</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El sisè debat sobre l’Estat de la Nació presidit per Zapatero ha ofert una important novetat respecte als anteriors. L’autoesmena total de Rodríguez Zapatero a sí mateix. En què s’ha diferenciat el president del Govern respecte al debat de l’any passat? En tot. Assegurava el 2009 que no hi hauria retallades socials, ni reforma laboral. Que només es tocarien les pensions i els sous dels funcionaris cap amunt. S’entreveien brots verds en l’economia i es feia l’única política possible.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Què ha passat un any després? Doncs que només s’han destruït 700.000 llocs de treball més, que ja són 4 de cada 10 joves els que estan a l’atur, que el nostre deute ha crescut en 10.000 milions d’euros, que s’han tancat més de 35.000 empreses i que va haver de ser Obama qui obligués el nostre líder planetari a reconèixer la realitat d’una crisi, que obstinadament ha negat, davant de la qual va reaccionar en direcció contrària a l’adequada, i que finalment s’ha traduït en ajustos dolorosos i injustos que es podrien haver evitat.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;En què s’ha diferenciat el discurs del líder de l’oposició respecte al de l’any passat? En res. Llavors, com ara, recomanava Rajoy a Zapatero la imperiosa necessitat de retallar la despesa pública supèrflua i innecessària, de fomentar l’ocupació, d’emprendre reformes estructurals i de reduir el dèficit i el deute per evitar el que ha vingut després. Però Zapatero, que per mèrits propis s’ha convertit en el pitjor president de Govern que hem conegut els espanyols en democràcia, ha continuat fent gala de les seues dos principals característiques.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La impostura del nostre president és tan gran que és capaç de sostindre una cosa i la contrària gairebé alhora, en funció de l’escenari, la conveniència o el moment. Res del que diu o assegura, amb aquesta emfàtica solemnitat que a hores d’ara sona a ridícula, no té a veure amb la realitat. Justifica ara la rectificació del Govern, fins i tot en contra dels seus propis principis, per la necessitat d’adaptar-se a unes circumstàncies que han canviat. No és cert. Ni rectifica errors, perquè en continua cometent, ni les circumstàncies ara són diferents a les que el van portar a comprar el vot amb 400 euros o als successius Plans E, que són un monument al malbaratament públic.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La segona característica —defecte greu de Zapatero— és la supèrbia, l’orgull, l’insensat revengisme que li impedeix reconèixer alguna raó en l’adversari i que l’ha portat a governar en contra de la meitat dels espanyols, que ha dividit com mai en l’àmbit ideològic, territorial i social, i a trencar tots els pactes d’Estat entre Govern i oposició, que són essencials per al funcionament de la democràcia. Observant la pomposa solemnitat dels seus anuncis i compromisos, que després mai compleix, la pregunta es fa inevitable: es creu Zapatero les seues pròpies mentides, o creu que per governar un país cal enganyar els seus ciutadans sistemàticament?&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La resposta a qualsevol de les dos preguntes és demolidora sobre la conveniència de la seua continuïtat en el poder. Conveniència per als ciutadans, clar. Per a l’interès general. La pompa amb què ha celebrat ZP el seu desè aniversari al capdavant del PSOE produeix vergonya aliena. A qui es dirigia ZP-10? Als aturats, als empresaris o als pensionistes? No queda dret ni un dels pactes d’Estat que van fer modèlica la nostra transició democràtica. El Pacte de Toledo, que garantia el poder adquisitiu de les pensions, ha saltat pels aires. El pacte contra el terrorisme, que s’ha restaurat després de la nefasta negociació amb ETA de la passada legislatura, que va posar al carrer criminals tan sanguinaris com De Juana Chaos, està en via d’extinció. I Zapatero ens deixarà una Espanya dividida, enfrontada dins, arruïnada i tutelada des de fora.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Acatarà o no el Govern socialista la sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l’Estatut? Doncs segons el dia o el lloc, sí o no. En qualsevol cas, ja es proposen trampes per burlar-ne els efectes, i quan un govern no respecta les sentències judicials, no hi ha democràcia, perquè amb quina força moral se li pot demanar al ciutadà que compleixi les seues obligacions?&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El pacte territorial, també trencat des que els socialistes s’han entossudit a governar contra la llista més votada, encara que fos en companyia de partits separatistes, afecta no solament com estem veient la integritat mateixa de l’Estat, sinó fins i tot la del mateix PSOE.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Resulta desconcertant, per a qui es deixi desconcertar, que el socialista Montilla presideixi una manifestació independentista contra el socialista Zapatero i agiti l’enfrontament del PSC en contra del PSOE, que és el mateix. Tan desconcertant com que els 25 diputats socialistes catalans votin a Madrid el contrari del que han votat aquí. En el fons tot és una gran pantomima, ja que del que es tracta és de barrar el pas al Partit Popular, és a dir, a l’alternativa, i quan no serveixi Montilla sempre apareixerà un Artur Mas o un Duran i Lleida amb el salvavides preparat. Tant se val!&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El cinisme i la hipocresia al servei de la causa, sota la magistral batuta d’un Zapatero que s’atreveix a vindre a Barcelona a exhibir complicitats i tarannà entre somriures i abraçades, després de la major retallada en pensions i d’obra pública en la història a Catalunya. No importa. Al PSOE ja li ha caigut la E, la O i la S, però no se li ha esgotat la seua obsessió per mantindre el poder, com sigui.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El que passa és que la societat quan és enganyada tantes vegades acaba reaccionant, i és el que aviat comprovaran Montilla i Zapatero, pel bé de tots.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat PP per Lleida. Portaveu d’Agricultura del&lt;br /&gt;Grup Popular al Congrés&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-8182372853572743181?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/8182372853572743181/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=8182372853572743181&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8182372853572743181'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8182372853572743181'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/07/el-pessim-estat-de-la-nacio.html' title='El pèssim estat de la nació'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-7133345379414600864</id><published>2010-07-22T09:32:00.001+02:00</published><updated>2010-07-22T09:35:28.663+02:00</updated><title type='text'>El PSOE rechaza el salvavidas para agricultores y ganaderos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Lamento que el Gobierno haya terminado el curso político y la Presidencia de la UE mostrando su auténtica cara que no es otra que la de la insensibilidad y el desprecio total respecto al sector agrario, al rechazar con sus votos una Propuesta de Resolución para la defensa de los intereses agrarios en la UE.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Sólo así se puede explicar el incomprensible rechazo de los socialistas a una iniciativa propuesta por el PP y que, entre otras muchas, proponía las siguientes medidas: la defensa de nuevos criterios de reparto en los Fondos Estructurales atendiendo a la incidencia del paro o la brecha tecnológica; la defensa para que se mantenga la estrategia de 2020 con las actuales dotaciones presupuestarias que reciben agricultores y ganadores europeos y que los españoles mantengan el mismo nivel de ayudas directas; la introducción de mecanismos de intervención para que actúen como redes de seguridad tras crisis de precios o sanitarias y, también, las políticas de apoyo al sector lácteo para mantener la viabilidad del sector.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;En la propuesta, y ante la dejación del Gobierno socialista, se incluían también medidas referidas a los acuerdos o negociaciones internacionales que se han desarrollado durante la Presidencia española de la UE, tales como: la inclusión de disposiciones especiales en el acuerdo UE-Marruecos para evitar el incumplimiento por parte de Marruecos de las condiciones del acuerdo y la elaboración de una propuesta de compensaciones a los sectores agrarios españoles afectados por las negociaciones UE-Mercosur.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Resulta imprescindible garantizar que las importaciones de terceros países a la UE estén sujetas a las mismas normas de calidad y seguridad alimentaria que las que se exigen a las producciones comunitarias.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Por todas estas razones es lamentable el rechazo de los socialistas a las medidas planteadas por el PP contenidas en dicha Propuesta de Resolución. A pesar del cinismo que caracteriza al Ejecutivo, en esta ocasión no se ha atrevido a apoyar aquí lo que ha despreciado a la vista de toda Europa durante la Presidencia española.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Lamento que por tan solo cuatro votos no haya prosperado este salvavidas para el sector agrario propuesto en el Debate de la Nación por el PP, el único grupo político que se ha acordado de la crítica situación del sector. El PP es el portavoz del campo en el Congreso.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado por Lleida del PP&lt;br /&gt;Portavoz de Agricultura del Grup Popular en el Congreso&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-7133345379414600864?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/7133345379414600864/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=7133345379414600864&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7133345379414600864'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7133345379414600864'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/07/el-psoe-rechaza-el-salvavidas-para.html' title='El PSOE rechaza el salvavidas para agricultores y ganaderos'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5378235370394260639</id><published>2010-07-02T10:54:00.001+02:00</published><updated>2010-07-02T10:57:48.287+02:00</updated><title type='text'>La sentència de l’Estatut</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;Ni l’Estatut que va sortir del Parlament, i va retallar després el Congrés, amb els vots, entre d’altres, del senyor Montilla, estava net com una patena ni tots els preceptes recorreguts han estat declarats inconstitucionals.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;Aquesta seria una primera interpretació de la sentència del Tribunal, podríem dir-ne que a grans trets. També és una simplificació quantificar el nombre d’articles de l’Estatut que s’han mantingut o els que s’han tombat.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;Anem als aspectes substancials de la sentència. N’hi ha un d’essencial. ElTC ratifica, com no podia ser de cap altra manera, que l’única nació indissoluble és Espanya i, per tant, que el subjecte de la sobirania nacional és el poble espanyol en el seu conjunt, com estableix l’article 2 de la Constitució, que es manté vigent.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;El contrari seria una reforma encoberta de la Constitució a través d’un Estatut. La gran trampa que atemptava contra l’actual mode d’Estat, i sobretot contra la Constitució, era precisament negar la legitimitat delTC per pronunciar-se sobre l’Estatut, perquè havia rebut el suport en un referèndum —amb resultats, per cert, ben escassos— del poble català. Només les reformes constitucionals aprovades pel poble espanyol, titular de l’única sobirania nacional que hi ha a Espanya, a través dels procediments previs i posteriors establerts a la mateixa Constitució, poden modificar-la.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;Les referències a Catalunya com a nació a l’Estatut que figuren al preàmbul són irrellevants i merament descriptives. No tenen cap efecte jurídic. En aquesta qüestió, tots els magistrats delTC, tant els anomenats “progressistes” com els “conservadors”, han estat d’acord des del principi de les deliberacions, com també han convingut que el Poder Judicial és únic i independent per a tot l’Estat. Mala notícia per a l’oasi català, convulsat pels casos Millet i Pretòria, que amenacen de convertir-lo en una espècie d’oceà de la corrupció.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;El català tampoc pot ser la llengua “preferent” de les administracions i mitjans de comunicació públics de Catalunya, la qual cosa no fa més que adequar l’ús públic a la realitat social d’una Catalunya lliure i bilingüe, on els ciutadans sense grans escarafalls elegeixen una dels dos llengües oficials a Catalunya per comunicar-se, que per això hi ha els idiomes. Desgraciadament, aquesta llibertat no es trasllada a l’àmbit educatiu, on el caràcter vehicular reconegut al català acabarà provocant una hemiplegia perjudicial en les futures generacions.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;Pel que fa a la batalla sobre les competències plantejades per l’advocat de l’Estat, és adir, pel Govern central socialista, s’anul·len les competències d’autonomia financera, i la bilateralitat no podrà afectar les competències exclusives de l’Estat. En total, la sentència declara flagrantment inconstitucionals 14 articles, essencials, ho repeteixo, declara interpretables 23 articles més i 4 disposicions addicionals, fet que obre una via conflictiva, i respecta la resta dels articles. S’ha d’assenyalar que la sentència ha estat guiada pel bloc, és a dir, el proposat pel PSOE i que els preceptes declarats inconstitucionals han rebut el suport de vuit dels deu magistrats. No obstant, l’ambigüitat d’alguns preceptes interpretables serà font interminable de nous conflictes i xantatges inacceptables.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;Aquest és el resultat d’un llarg procés que va començar, cal recordar-ho, quan ZP, llavors a l’oposició, va prometre a Maragall que li donaria l’Estatut que li demanés. Després de l’èmfasi electoral, ja com a president del Govern, Zapatero va matisar que donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament, que el primer que va fer va ser arraconar i excloure el Partit Popular de les deliberacions sobre la reforma de l’Estatut. I que va arribar després al Congrés retocat abans al cafetó nocturn i clandestí entre Zapatero iArtur Mas sense Duran. Com es pot veure, tot molt rigorós, molt seriós i molt democràtic.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;I ara arriba la segona part del sainet. En clau electoral com sempre, en què els exercicis d’hipocresia i cinisme del PSOE arriben a cotes inigualables. Montilla ha iniciat una campanya per convèncer-nos de la tragèdia que suposa la retallada d’un Estatut, que en els seus quatre anys de vigència no és que hagi millorat precisament les nostres vides. Farà una crida a la mobilització de nacionalistes i sobiranistes radicals, que ja no podran convocar consultes secessionistes, i sobretot perquè no se li avanciArtur Mas.Aquesta vegada, ni el 3%ni el cas Millet seran cap obstacle per a la sociovergència en defensa de Catalunya. I Montilla al capdavant de la rebel·lió contra la sentència que el Govern central qualifica d’èxit. Una altra vegada la doble cara del PSOE.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;I el gran prestidigitador? Doncs tornant deToronto, on acaba de renegar de la despesa i del dèficit públic, superat el suplici semestral europeu, disposat a impulsar la “reforma laboral que mai faria”, i a explicar a Catalunya la part de l’Estatut que s’ha mantingut, i a les hosts socialistes de la resta d’Espanya, la que no ha prosperat.Als del Partit Popular, que diem el mateix aquí que a Madrid, ens queda la satisfacció que teníem prou raons per denunciar la inconstitucionalitat de l’Estatut, i que hem prestat un servei inqüestionable per preservar la unitat d’Espanya, cosa que és bona per a Catalunya i per a la resta d’Espanya. I als governs de la Generalitat i al central, tots dos presidits per socialistes, ens queda demanar-los que no enganyin més els ciutadans i es dediquin a resoldre’ls els molts problemes que tenen.&lt;/small&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat per Lleida del PP i Portaveu&lt;br /&gt;d’Agricultura del Grup Popular al Congrés&lt;/small&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5378235370394260639?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5378235370394260639/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5378235370394260639&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5378235370394260639'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5378235370394260639'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/07/la-sentencia-de-lestatut.html' title='La sentència de l’Estatut'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-863903237614859109</id><published>2010-06-18T11:03:00.002+02:00</published><updated>2010-06-22T11:08:43.937+02:00</updated><title type='text'>La reforma de la PAC més enllà del 2013</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Compareixia, fa una setmana, al Congrés dels Diputats la ministra de MediAmbient, Rural i Marí, abans d’Agricultura, Elena Espinosa, per explicar les seues gestions durant el semestre en què Espanya ha ocupat la presidència espanyola de la UE, en defensa de la reforma de la política agrària comunitària més enllà del 2013, horitzó 2020 en general i en defensa dels interessos agraris espanyols en particular.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La ministra no ha decebut. Qui s’ha caracteritzat per la seua inoperància durant els sis anys que ha dirigit els assumptes agraris a Espanya, no podria sorprendre’ns amb una inesperada eficàcia als difícils laberints de Brussel·les, on s’ha d’anar amb unes idees clares, amb fermes conviccions negociadores i amb amics, és a dir, aliats internacionals. És cert que el Govern espanyol, amb el nostre campió europeu al capdavant, que començava el semestre amb l’ànim ni més ni menys que de liderar la recuperació econòmica d’Europa i imposar sancions als països incomplidors, ha hagut de fer front a altres prioritats. Però no és menys cert que passar de la Champions a la Segona divisió en tan poc temps, amb exàmens al juny i a punt de ser suspesos si no fem els deures que ens imposen des de fora, és per desanimar qualsevol. No obstant, la gravetat de la situació del nostre sector agrari, en crisi des de molt abans que fos reconeguda la crisi econòmica general, i l’enorme responsabilitat d’enfocar la política agrària d’Europa, que és el principal importador i exportador d’aliments del món, requerien una resposta, que ha sigut decebedora.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Perquè els resultats de la presidència espanyola han sigut pràcticament nuls en matèria agrària. En els cinc consells de ministres d’Agricultura celebrats en aquest semestre, no s’ha consumat cap acord vinculant. Tot s’ha limitat a interminables deliberacions, intercanvis d’opinions i ambigus documents de reflexió, com el que ha llançat el Govern espanyol, que dinamita l’actual model de la PAC, basat en dos pilars. El pilar productiu, que consisteix en ajudes directes a les rendes agràries per produir, per al qual rebem des de Brussel·les al voltant d’uns 6.300 milions d’euros a l’any, xifra que representa més del 30% del total de rendes agràries dels nostres productors, i 1.200 milions d’euros a l’any per al desenvolupament rural, és a dir, un total de 7.500 milions.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Segons les sàvies reflexions del nostre ministeri, aquest model ha de ser substituït per un altre,en què les ajudes a la producció agrària queden relegades a favor del caràcter de bé públic que s’atribueix a l’activitat agrària per defensar el medi ambient, el medi natural i la lluita contra el canvi climàtic.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El nou model de la PAC preveu una ajuda comuna de base uniforme per a tots els agricultors, per la qual rebran des de Brussel·les 100 €/ha, xifra que representa una tercera part del que perceben de mitjana els nostres agricultors en ajudes directes a rendes. Les altres subvencions estan condicionades a polítiques ambientals i a explotacions vulnerables, en què s’obre la possibilitat del cofinançament, és a dir, que cada Estat hagi de completar els fons comunitaris, i que el perceptor final de les ajudes no sigui l’agricultor.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Les organitzacions professionals agràries ja han fet els comptes i es posen les mans al cap. Escarmentades pels continus enganys d’aquest Govern, agreujat per l’últim pla de xoc promès per Zapatero, del qual només queden les fotos, l’ambigüitat d’aquests models per al futur de la PACno fa sinó accentuar la seua fundada inquietud, perquè la presidència espanyola hauria d’haver servit per avançar en la defensa del sector agrari europeu, que ha de subministrar aliments, en les degudes condicions de seguretat sanitària i qualitat, a un mercat de 500 milions de consumidors europeus cada vegada més exigents.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Tampoc s’ha aprofitat la presidència espanyola per millorar l’acord d’associació de la UE amb el Marroc, que tindrà greus conseqüències per al nostre sector hortofructícola, la ratificació del qual s’ha ajornat per al pròxim semestre, quan la UE serà presidida per Bèlgica. Així mateix, no es preveu cap tipus de disposició especial per compensar el nostre boví de carn, que es veurà greument afectat per l’acord UE-Mercosur, que ens inundarà el mercat de carn argentina i brasilera més barata i sotmesa a moltes menys exigències que les carns comunitàries. I el que és pitjor, no s’ha avançat gens per mantindre el flux de retorn comunitari, que és d’uns 7.500 milions d’euros a l’any.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;I si pel que fa als nostres interessos agraris nacionals la indolència de la presidència espanyola de la UE ha estat clamorosa, pel que fa al conjunt agrari europeu l’eficàcia no ha sigut més gran, cosa que resulta inexplicable perquè gairebé el 40% del pressupost total de la UE es dedica a la PAC.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Pressupost que serà insuficient, tot i que el Govern sap que en la seua defensa i fins i tot ampliació compta amb el suport del PP. No només perquè a la PAC se li imposen cada vegada més exigències, sinó perquè 15 nous socis, fins a un total de 27, volen entrar en el repartiment d’un pastís que en el millor dels casos serà igual.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;L’especificitat del model agrari europeu, que ha de complir infinitat de requisits que graven el nostre procés productiu, que comporten costos addicionals que no tenen tercers països, exigeix una clara aposta per la competitivitat. L’impuls i modernització de la nostra cadena alimentària, la garantia que es compleixi la reciprocitat en els intercanvis comercials amb els països no comunitaris i la introducció de xarxes de seguretat en les rendes són inajornables. Perquè a l’agricultor i al ramader se’ls exigeix que defensin el mediambient, que mantinguin l’equilibri territorial. Però abans que res els han de garantir les rendes mínimes que els permetin continuar la seua activitat principal, que és la de produir aliments.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat per Lleida del PP&lt;br /&gt;Portaveu d’Agricultura Grup Popular al Congrés&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-863903237614859109?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/863903237614859109/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=863903237614859109&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/863903237614859109'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/863903237614859109'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/06/la-reforma-de-la-pacmes-enlla-del-2013.html' title='La reforma de la PAC més enllà del 2013'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-6674590799058363506</id><published>2010-06-03T10:58:00.002+02:00</published><updated>2010-06-03T11:05:12.299+02:00</updated><title type='text'>CiU, còmplice del 'pensionazo'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;EL 'DECRETAZO' per congelar les pensions i retallar el sou dels funcionaris i alguns empleats públics -no tots, perquè els d'Adif, Renfe i Aena, és a dir, els que poden paralitzar els transports, en queden exclosos- representa un sacrifici injust i dolorós i hauria pogut ser el motiu per canviar una política econòmica desastrosa.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;l suport de CiU, en forma d'abstenció, ho va impedir i ara a Zapatero li espera una llarga agonia i un verdader calvari perquè aquest home no té un pla d'ajust ni sap on va.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Arribaran més ajustos i més durs, que li continuaran imposant des de fora. Probablement, una vaga general. Més desocupació i més despesa, més superimpostos i menys solvència, i uns pressupostos de l'Estat que salvarà greixant els suports d'uns o altres, a costa del dèficit. El pobre suport obtingut pel decretazo només servirà per prolongar la crisi i, com va dir Rajoy, representa el fracàs definitiu de tota la seua política, no només l'econòmica. Una política de ruptura de la convivència política nacional basada en l'aïllament de l'alternativa "com sigui".&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La memòria històrica, la reforma de l'Estatut, la negociació amb ETA, l'ampliació de l'avortament no han sigut més que pretextos per posar tothom contra el PP. Per raonables que fossin, no es podia acceptar cap de les reiterades alternatives econòmiques, precisament perquè sorgien de l'oposició. Propostes de reducció de la despesa i del dèficit, davant de l'escandalós malbaratament dels comptes públics i l'imparable augment de l'atur. Insistents advertències davant d'una crisi l'abast final de la qual encara no coneixem, però a la qual ZP ha tardat tres anys a reaccionar.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Per això, el primer que cal aclarir és que encara que des de fora ens han imposat la magnitud de la retallada, sí, no ens han exigit la forma de fer-ho. Justament la xifra de la retallada és la que va proposar reduir el PP en els últims pressupostos de l'Estat, però sense tocar pensions ni salaris.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;En tots els debats pressupostaris, el 5 de maig d'aquest any i una setmana després, el 12, Rajoy va demanar a Zapatero al Congrés una reunió urgent per acordar la reducció de la despesa de totes les administracions públiques i un pla realista per crear ocupació. Tres dies després d'haver rebutjat per enèsima vegada l'oferiment de Rajoy, li va arribar a ZP l'ordre de la retallada des de Brussel·les.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Als mercats internacionals, que ZP confon amb els molins de vent del Quixot, se'ls havia esgotat la paciència i Zapatero va elegir la pitjor retallada possible, perquè recau en les capes més indefenses de la societat i trenca l'últim pacte d'Estat que quedava viu, el pacte de Toledo, creat fa 15 anys amb el consens de tots els partits per mantindre el poder adquisitiu de les pensions que tenen una quantitat mitjana de 700 euros i de les quals més del 80% no arriben a 1.000 euros al mes.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;I ara cal preguntar-se: per què Zapatero ha elegit la retallada més dolorosa socialment i més perillosa electoralment? Només hi ha una resposta possible. Després de faltar tant a la veritat i de mentir tant a tants, s'ha vist en l'obligació d'adoptar un gest qualitatiu perquè els mercats i les autoritats comunitàries creguessin en un desacreditat ZP. En l'autenticitat de les seues rectificacions. Al final, Zapatero, que és capaç fins i tot d'enganyar-se a si mateix, no ha tingut més remei que autoesmenar tota la seua política perquè el creguin.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;No resulta fàcil explicar les raons dels còmplices en el pensionazo del PSOE, sobretot les de CiU, perquè una setmana abans demanava eleccions anticipades i va desaprofitar una clara ocasió per provocar-les.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;S'apel·la a un sentit de la responsabilitat per Espanya, xocant al vindre del mateix partit que recolza les consultes sobiranistes i amb què es vol maquillar l'interès partidista de CiU perquè no coincideixin les eleccions autonòmiques i les generals.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Inevitablement, hi ha altres interpretacions per explicar el sorprenent gir de CiU. Unes més benevolents que d'altres, però gens patriotes. Em refereixo al patriotisme de l'Estat, perquè el d'aquí va quedar sentenciat quan Artur Mas li va contestar al Parlament a Maragall que si li continuava parlant de 3% s'acabava l'Estatut.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;I és que parlant de percentatges, el destí no deixa d'oferir coincidències capritxoses i sorprenents. Com la de l'obertura per aquestes dates d'una comissió d'investigació al Parlament del cas Millet i la filtració del cas Pretòria, que presumptament implicaria greument la federació nacionalista en el seu finançament irregular.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Hipòtesi a part, la realitat és que el PSOE ha pogut comprovar, una vegada més, que, quan arriba l'ocasió, en CiU s'hi pot confiar. Ja sigui per a l'ampliació de l'avortament o per mantindre l'oasi aquí. Aquesta espècie de socioconvergència per tapar-se els uns als altres i perquè, arribat el cas, Castells i Nadal, i Macià Alavedra i Prenafeta, puguin parlar de pastanaga. O bé com ara, per socórrer Zapatero, encara que sigui a costa de sacrificar els pensionistes i els funcionaris catalans.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;I quan arribin els pròxims pressupostos de l'Estat no serviran de gran cosa les ame- naces de Duran, perquè Zapatero ja trobarà, com ara, encara que sigui amb altres, raons suficients perquè el recolzin. Per tot plegat, no els faltaven motius als diputats del PSOE per tributar a Duran Lleida una sonora i més que merescuda ovació. Aplaudit no per salvar Espanya, no, sinó per salvar un Zapatero enfonsat.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat per Lleida del PP&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-6674590799058363506?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/6674590799058363506/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=6674590799058363506&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6674590799058363506'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6674590799058363506'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/06/ciu-complice-del-pensionazo.html' title='CiU, còmplice del &apos;pensionazo&apos;'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-3023951848789261007</id><published>2010-05-28T10:40:00.001+02:00</published><updated>2010-05-28T10:42:16.094+02:00</updated><title type='text'>La retallada social més gran de la democràcia</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Es veia venir. Ho hem advertit fins a la sacietat des del Partit Popular, des que va començar la legislatura, des que va arribar la crisi, que Zapatero va ocultar, i davant de la qual ha reaccionat en direcció contrària a la que la gravetat de la situació demanava. Zapatero no va fer cas a les propostes del PP de retallada de despeses plantejades en els debats dels PGE del 2009 i en els del 2010, quan les despeses ja duplicaven els ingressos de l’Estat, el dèficit triplicava el màxim permès per la Unió Europea i enfilàvem els 5 milions d’aturats.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;No es tocaven llavors, en la proposta del PP, les pensions ni els salaris dels funcionaris. Ara arriben els ajustos tard i malament i, a més, seran insuficients perquè es deixen de banda les reformes estructurals, els incentius a la competitivitat i els estímuls a l’ocupació. Ara els pensionistes, els funcionaris i les futures mares pagaran el cost dels errors de ZP. En aquests anys s’han dilapidat recursos que ara ens porten a sacrificis que podien haver-se evitat.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Així, 5.000 milions d’euros per a les ajudes al desenvolupament són excessius per a les nostres possibilitats, no era el moment d’un finançament autonòmic addicional per 3.500 milions d’euros, i els 9.000 i 6.000 milions d’euros més per als absurds plans E han estat ocurrències esbojarrades. El problema és que moltes d’aquestes despeses ja no tenen volta enrere. Estan gastades. En lloc d’estar a les mans dels autònoms, de les pimes, dels comerciants o dels agricultors, se n’han anat pel forat de les ambaixades autonòmiques, les legions d’assessors a totes les administracions, des de la Moncloa fins als ajuntaments, més de 400.000, i viatges oficials i ostentacions de tot tipus.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;És més fàcil congelar les pensions i abaixar els sous als funcionaris que retallar les subvencions de la xarxa clientelar. Tot supeditat a mantenir o conquerir el poder, a qualsevol preu, fins i tot en contra de la llista més votada, que és l’objectiu superlatiu de la política socialista. Per aquest motiu, ara arriba la retallada social més gran de la democràcia.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El nostre campió de les civilitzacions va arribar a la presidència europea disposat a dirigir, segons les seves pròpies paraules, la recuperació econòmica d’Europa, i l’acaba sota vigilància. Aquesta és la nova Espanya de Zapatero. Menys vertebrada que mai a dins i sota tutela econòmica a fora. Sense sobirania financera. Són els efectes de la conjunció planetària Obama-Zapatero anunciada per Pajín.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;N’hi hauria prou d’abaixar 400 milions d’euros la cooperació al desenvolupament, reduir el 25 per cent d’alts càrrecs, la supressió de tres ministeris i la integració de dos més, disminuir el pressupost de TVE, anul•lar els 470 milions d’euros per comprar els suports de PNB i CC als pressupostos i retallar 292 milions d’euros les subvencions a sindicats, patronals i partits polítics, per estalviar els 1.500 milions d’euros que ZP vol retallar amb la congelació de les pensions.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Al nostre campió europeu li han abaixat els fums i els pantalons a Brussel•les. I a Espanya ja ningú confia en ell, perquè el problema mai pot ser la solució. Per això, patriòticament, Zapatero ha de dimitir.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Josep Ignasi Llorens Torres&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Diputat al Congrés del PP per Lleida&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-3023951848789261007?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/3023951848789261007/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=3023951848789261007&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3023951848789261007'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3023951848789261007'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/05/la-retallada-social-mes-gran-de-la.html' title='La retallada social més gran de la democràcia'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5306663187780392951</id><published>2010-03-02T13:51:00.000+01:00</published><updated>2010-03-12T13:55:41.809+01:00</updated><title type='text'>Nuestros payeses tienen razón</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Los payeses de Catalunya han salido a manifestarse, como lo hicieron los agricultores de toda España, en Madrid, hace dos meses. Están cargados de razón. La crisis de sector llegó mucho antes que la que tanto ha costado reconocer al Gobierno socialista. Desde el año 2004, cuando Zapatero ganó las elecciones, la renta agraria no ha hecho más que bajar, y el año pasado ha caído un 5,3%, que hay que añadir al 26% que ya había bajado los cuatro años anteriores. El PIB, el paro agrario, todos los indicadores de la actividad están en alerta roja. La gente se va del campo y los jóvenes no entran.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Esta es la radiografía de un sector que se está desplomando. Y no lo digo yo. Lo dicen todas las estadísticas oficiales, que la Ministra se empeña en ocultar y negar, y lo están diciendo los agricultores y ganaderos de toda España, que no entienden que una actividad tan importante para la subsistencia de todos se desplome ante la indiferencia de los gobiernos de Madrid y de aquí. Porque los agricultores además de agentes protectores del medio natural, son ante todo productores de alimentos, y están sujetos a unos costes y exigencias laborales, sociales, sanitarias y ambientales, que por tanto hay que reconocer y proteger.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Sin embargo, la pasividad de nuestro gobierno ante el reciente chequeo médico de la PAC ha sorprendido a todos los Estados de la UE, máxime cuando la modulación se ha duplicado y se han desmantelado prácticamente los mecanismos de intervención. Y no sólo es eso. La UE ha suscrito con Marruecos un nuevo Acuerdo que supone un golpe muy grave para nuestra producción hortofrutícola, porque aumentan los contingentes y se rebajan los precios de entrada marroquíes, y luego además estos acuerdos no se cumplen. Pero es que ante la desesperada situación del sector agrario, la UE ha autorizado, hasta finales del 2010 y hasta un máximo de 15.000 euros por explotación, ayudas con cargo a los fondos nacionales, que todos los países están poniendo en marcha… ¡excepto España!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Vayamos a las responsabilidades exclusivamente internas del Gobierno español.Aunque los precios al consumo puedan indicar lo contrario, los precios que perciben los productores son cada vez más bajos. La cadena de distribución alimentaria es larga, compleja y opaca. Las grandes distribuidoras pagan cuando quieren y encima promocionan marcas blancas a precios por debajo del coste para atraer el consumo, lo que vulnera claramente la Ley de Protección del Comercio minorista y va en contra de la defensa de la competencia, y por supuesto, de los precios al productor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Los costes de producción se han multiplicado. El de los fertilizantes, los carburantes, y por citar uno que ha subido más del 70%, el de las tarifas eléctricas de regadíos. Los agricultores disponían de unas tarifas especiales que les permitía regar por la noche, en festivos o en épocas en las que podían disponer de unos precios asequibles. El gobierno del PSOE suprimió el carácter especial de esas tarifas, engañó a los regantes prometiendo que no iban a subir, y el resultado es que desde entonces están a merced de las eléctricas, las facturas han subido tres veces en un año, y los regantes pagan más por la energía consumida y por la que no consumen. Esto es, por la contratada, por las tarifas de acceso y por las penalizaciones reactivas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Así las cosas, desde el Grupo Parlamentario Popular hemos presentado dos mociones, que tuve el honor de defender, que fueron aprobadas en el Pleno del Congreso de los Diputados, gracias al apoyo del resto de grupos políticos, y a pesar del voto en contra del PSOE. Una, el 19 de mayo de 2009, y la segunda, el 20 de noviembre del mismo año. Las mociones establecen diversas ayudas financieras, fiscales, tales como la rebaja de módulos fiscales, el seguro de crédito a las exportaciones, líneas específicas de crédito ICO, etc. El Gobierno, haciendo gala una vez más de su talante democrático, todavía no las ha cumplido.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Eso sí, Zapatero, después de la manifestación en Madrid convocó a las OPAS, y se comprometió a un plan de ayudas de choque, que son las medidas contenidas precisamente en las dos mociones aprobadas en el Congreso de los Diputados propuestas por el Grupo Popular.A los dos meses, el plan de choque de Zapatero ha chocado con la realidad. Los agricultores siguen sin tener acceso a los créditos, a pesar de que la deuda del sector ya supera a la renta, el Gobierno ha suprimido las deducciones fiscales en los gastos del gasoil y los fertilizantes, y ha vuelto a subir en enero las tarifas eléctricas de riego. Zapatero, como a todos, ha engañado a los agricultores.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Este martes, en nombre del PP, he vuelto a defender en el Pleno del Congreso de los Diputados una Proposición de Ley para reducir al 7% el IVA de los suministros de gas y electricidad al sector agrario, igual al que disfruta Italia, y para equiparar el IVA de compensación del sector ganadero al agrícola. CIU, PNV, ERC y UPN han apoyado nuestra propuesta, pero el PSOE e IU-IC han votado en contra, y ha sido derrotada por 172 a 169 votos. Sin embargo, el PSOE en el ParlamentoVasco había votado a favor de lo que ha votado en contra en Madrid. Es el doble lenguaje socialista.Y seguirán diciendo que no proponemos soluciones y que no arrimamos el hombro, y es que lo que quieren es que lo arrimemos a favor de ellos. Esto es, en contra de los agricultores, de los parados y de los que lo necesitan.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;J. I. LLORENS TORRES&lt;br /&gt;Portavoz de Agricultura del Grupo&lt;br /&gt;Parlamentario Popular en el Congreso&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5306663187780392951?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5306663187780392951/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5306663187780392951&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5306663187780392951'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5306663187780392951'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/03/nuestros-payeses-tienen-razon.html' title='Nuestros payeses tienen razón'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-7594003448373432635</id><published>2010-02-01T13:08:00.002+01:00</published><updated>2010-02-01T13:14:41.025+01:00</updated><title type='text'>El incendio de Horta de Sant Joan</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;LA SOCIEDAD está en deuda permanente con los bomberos. Su valor, entrega y coraje sobrepasan con creces la responsabilidad que se les ha conferido. El altruismo con el que se juegan sus vidas para salvar las nuestras es heroico. Por eso, el incendio en julio en Horta de Sant Joan que costó la vida a cinco bomberos y heridas graves a otro más, nos conmovió profundamente, y aún más si cabe porque eran de Lleida. Por eso, por respeto a las víctimas, hemos guardado un prudente silencio sobre la tragedia, a pesar de las inverosímiles explicaciones oficiales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pero, una vez conocidas las informaciones contenidas en el sumario judicial, promovido por las familias de las víctimas e impulsado por una jueza valiente y profesional, que ha aprovechado el eficaz trabajo de investigación de los Mossos, el testimonio de unos vecinos que vieron merodeando a dos jóvenes por los alrededores del lugar del incendio, y las primeras informaciones del Cuerpo deAgentes Rurales (CAR), es imposible continuar callando.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;El silencio podría ahora interpretarse como una complicidad en la ocultación de unos hechos, cuyo esclarecimiento puede contribuir a que no se repitan los errores que causaron la enorme tragedia de Sant Joan. En todo caso, a su conocimiento tienen derecho los familiares de las víctimas en primer lugar, todos los ciudadanos también, y es una obligación inexcusable de la oposición cuando el Gobierno, en este caso del tripartito, manipula y tergiversa de forma tan aviesa como obscena la verdad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Y si no hubiera sido por la actuación de la Justicia, todavía tendríamos que tragarnos que el origen del fuego fue fortuito, causado por un rayo, caído mucho antes que el inicio del fuego, que prendió un árbol, que luego sospechosamente ha sido talado. Tampoco hubiéramos visto la repulsiva foto de los irresponsables pirómanos celebrando su criminal hazaña con las llamas al fondo, cuya presencia en la zona y en las horas del incendio ya fue denunciada por los vecinos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;No hubiéramos sabido que la Agencia de Meteorología entregó un estudio que descartaba prácticamente un rayo como causa del incendio y que a primera hora de la mañana del día de los hechos ya avisaba del grave riesgo de vientos racheados, previsión que desgraciadamente se cumplió, porque sobre las tres de la tarde la situación se complicó tanto que la mayoría de los bomberos, más de cien, esparcidos por los bosques de los Ports, empezaron las maniobras de escapada y autoprotección ante la magnitud del incendio, avivado por las fuertes rachas de viento cambiante en la dirección, que lo convertían en descontrolado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Es entonces cuando empiezan las desesperadas llamadas de auxilio de los bomberos del GRAF de Lleida, acorralados por el fuego. Durante más de una hora, según consta en el parte de Incidències d’Actuació, escondido desde el primer momento, las llamadas no son contestadas. Tampoco se les había informado de que media hora antes se habían suspendido los servicios de rescate aéreo, que además eran insuficientes para evacuar a todos los afectados, y es entonces cuando se percibe la ausencia del D0 (Delta Cero), máximo mando del operativo que se encuentra totalmente desaparecido. No existe ningún tipo de coordinación, ni de mando, ni se reciben órdenes. El caos no sólo en las tareas de extinción sino también en las de evacuación y rescate de los heridos es total. ¡Aquello es el infierno!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Y es ahora cuando se agolpan las preguntas sin respuesta, que avalan suficientemente la constitución de una comisión parlamentaria, o en su caso, como ha propuesto el Partido Popular, la personación en la acusación particular. ¿Cómo pudo haber tanta falta de previsión? ¿Dónde estaba realmente y a qué se dedicó el máximo responsable del operativo en las horas de máximo peligro? ¿Por qué se tardó tanto desde la localización de los GRAF de Lleida hasta su evacuación –en el caso de uno de los heridos, posteriormente fallecido, casi tres horas agonizando rodeado por las llamas? Y ¿por qué se tardó tanto en la localización si los bomberos portaban GPS?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Y una pregunta, ¿se hubiera evitado la muerte de los bomberos leridanos con un incremento a todas luces necesario o con un reparto al menos más equitativo de los medios de salvación aéreos? Y una respuesta, la ocultación de los hechos, la manipulación y la tergiversación de la verdad, las pomposas felicitaciones, el orgullo mostrado por la eficacia en las tareas de extinción de los consellers Saura y Baltasar, resultan de una provocación intolerable, como lo ha sido cargar la última responsabilidad en una decisión equivocada de los GRAF de Lleida, cuando acorralados por el fuego decidieron quedarse en el sitio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Y sobre todo, no más mentiras. Cualquier parecido entre la verdad y lo que declaran los gobiernos socialistas de Madrid y el de aquí es mera coincidencia. Ya en las últimas elecciones generales, en el 2008, fueron capaces de negar el trasvase de las aguas del Segre a Barcelona, cuando estaban puestas hasta las estacas de la desviación en Prats i Sansor. Pero ahora no estamos hablando de aguas.Ahora estamos hablando de vidas. Exigimos responsabilidades, y sobre todo la verdad, para corregir en el futuro los errores que han causado la terrible tragedia de Horta de Sant Joan.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado del PP &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-7594003448373432635?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/7594003448373432635/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=7594003448373432635&amp;isPopup=true' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7594003448373432635'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7594003448373432635'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2010/02/el-incendio-de-horta-de-sant-joan.html' title='El incendio de Horta de Sant Joan'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-9127412387199793087</id><published>2009-11-25T13:36:00.000+01:00</published><updated>2009-11-27T13:38:19.121+01:00</updated><title type='text'>De la Meseta al Oasis</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;L os españoles se merecen un Gobierno que no mienta”, decía el que había sido portavoz del gobierno de los GAL, don Alfredo Pérez Rubalcaba, después del atentado del 11-M, provocado para derribar al gobierno de Aznar y para que el Partido Popular no ganara las elecciones generales que se iban a celebrar tres días después.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Y lo que son las cosas, Rubalcaba es hoy ministro de Interior del gobierno más mentiroso de la historia de España. En la pasada legislatura fue el conductor de las negociaciones con los terroristas de ETA, o sea el GAL a la inversa, y en esta Rubalcaba se ha convertido en el ariete de una persecución y acoso del Gobierno contra la oposición, de la que no existen precedentes democráticos, utilizando todos los instrumentos del Estado a su alcance, incluido el pinchazo de teléfonos por el método Sitel, para asegurar la continuidad indefinida del PSOE en el Poder.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Es así como surge el caso Gurtel, con el que se pretendía demostrar la financiación ilegal del PP, pero del que por ahora, y a pesar de los ímprobos esfuerzos de Rubalcaba, del Juez Garzón y de la policía judicial, sólo puede decirse que la empresa de Correa organizaba los eventos internos del Partido Popular, y cuyos servicios fueron rescindidos por el tesorero nacional y por el gerente del Partido cuando Correa intentaba extender el ámbito de sus influencias a las adjudicaciones públicas.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Gurtel no tiene nada que ver con Filesa. Porque la primera es una empresa externa al PP, que buscaba beneficios empresariales “comprando” presuntamente voluntades personales, y la segunda era una empresa creada por el propio PSOE para autofinanciarse, que exigía comisiones a los adjudicatarios de obras públicas, y cuyos máximos responsables, destacados dirigentes socialistas, fueron condenados y enviados a la cárcel, en una época en la que no gobernaba el PP sino el PSOE. Es decir, Rubalcaba, Garzón, Pumpido y sus acólitos no han conseguido demostrar la financiación irregular del PP porque no ha existido, como sí existió la del PSOE con Filesa.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Lo que sí han conseguido es desviar la atención del personal para que no se hable del paro y de la crisis, y tapar las corrupciones que afectan al PSOE, cuya simple enumeración haría la lista interminable. Algunas de ellas nada presuntas, como la financiación del PSOE andaluz desde el Ayuntamiento de Estepona o las que afectan a Mercasevilla, a la hija de Chaves, al presidente del CNI, por no hablar del PSOE balear, que gobierna allí gracias al voto de un tal Tomeu Vicens, no presunto sino condenado por el cobro de comisiones en forma de suelo recalificado en el Polígono de Son Oms.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Pero todos estos casos han pasado prácticamente desapercibidos. Todo parecía ocurrir en el PP, en la meseta. Hasta que el caso Millet, conocido como Billet, vino a perturbar el oasis catalán. Algún susto hubo antes, como cuando Maragall le dijo a Mas que el problema de CIU era el 3%, pero las aguas volvieron a su cauce, esto es al oasis, cuando Mas amenazó con dejarnos sin Estatut, lo que demuestra que el entusiasmo soberanista tiene sus límites.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El susto de verdad ha venido después. Nadie había reparado que el juez Garzón está tocado y su carrera judicial en peligro. Porque no se puede grabar ilegalmente, como lo ordenó Garzón, las conversaciones entre los detenidos y sus abogados, ni cerrar en falso, como lo pretende, el caso Faisán, por el que los terroristas de ETA no pudieron ser detenidos en Francia por la policía francesa, gracias a un chivatazo de la policía de Rubalcaba, lo que es un delito de colaboración con banda armada.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Por eso Garzón decide cambiar su punto de mira, como ya lo hizo con el caso GAL, utilizar la información que dos años antes había remitido el sindic de Greuges y enviar un aviso al PSOE y de paso a CIU, esto es a la sociovergencia. Es así como surge el caso Pretoria, y las lamentaciones por el escarnio sufrido y las vejaciones innecesarias sufridas por los pretorianos de Pujol y el alcalde socialista de Santa Coloma.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Pero no se oía a nadie de CIU y del PSOE, cuando el gobernador civil de Lleida del PP y sus colaboradores fueron sentados en el banquillo, y sometidos a un juicio que fue un calvario y duró cuatro años, del que finalmente fueron absueltos porque eran totalmente inocentes.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Un celo investigador el de la justicia leridana, que sin embargo no ha servido para descubrir los secretos que revela la ramificación leridana del caso Pretoria. Nadie había reparado en la afición melómana del Ayuntamiento socialista de Lleida, que llegó a pagar 100 millones de pesetas por el alquiler de un palco en el Palau de la Música, ni en las adjudicaciones para que Agrotecsa cuidara de la jardinería de Lleida, porque por lo visto aquí no teníamos empresas adecuadas para ello, a través del ex diputado socialista “Luigi” García, a pesar de que ya había sido expulsado del PSOE-PSC.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El alcalde socialista de Lleida de antes no se acuerda de nada, el de ahora no encuentra los expedientes, y el fiscal condecorado por su entrega en la causa contra el Gobierno Civil no dice nada. Porque como dice Pujol “Aqui ningú diu res”. “No tiremos de la manta, no sea que nos hagamos daño”. Y es que Cataluña no es la meseta, esto es un oasis.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado del PP por Lleida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-9127412387199793087?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/9127412387199793087/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=9127412387199793087&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/9127412387199793087'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/9127412387199793087'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/11/de-la-meseta-al-oasis.html' title='De la Meseta al Oasis'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-6257182617845587424</id><published>2009-11-19T13:34:00.000+01:00</published><updated>2009-11-27T13:35:44.673+01:00</updated><title type='text'>Una pèssima política agrària</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Els agricultors i ramaders estan desesperats. En els últims cinc anys, des que va arribar al govern el PSOE de Zapatero, la renda agrària ha caigut un 26% i el cost de producció ha pujat un 34%, segons els índex oficials publicats en la memòria del Ministeri d’Agricultura. Ara, amb la crisi, les coses encara van pitjor pel nostre maltractat sector agrari. Per primera vegada, l’atur agrari, que arriba al 23 per cent, supera l’atur general, situat entorn del 19 per cent, i el deute del sector també per primera vegada supera la renda. Les explotacions agràries en la majoria dels casos no son rendibles, i si descomptem el salari corresponent a la gestió i dedicació dels seus titulars, no queda a penes marge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tots els senyals estan en alerta roja. La venda de fertilitzants es va reduir l’any passat en un 50 per cent i la de tractors, en un 30 per cent, i no es produeix el relleu generacional perquè cada any abandonen l’activitat més de 6.000 titulars d’explotacions agràries i nomes s’hi incorporen al voltant de 3.000.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Brussel·les, on la influencia del nostre Govern és precària, la negociació de la revisió mèdica de la PAC es va saldar amb un clamorós fracàs per als interessos espanyols. Es va duplicar la modulació del 5% al 10%, és a dir, es va doblar la retallada de les ajudes a la producció, va augmentar la dependència del sector lacti i ens varem quedar pràcticament sense mecanismes d’intervenció. Pitjor, gairebé impossible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però és que, per si fos poc, Espanya és ara un dels set Estats, d’un total de 27 que integren la Unió, que no recolza que Brussel·les autoritzi un augment de les ajudes a les explotacions agràries de 7.500 a 15.000 euros. El pretext adduït per la ministra Espinosa per a tan insòlita posició és que aquest augment, que ha de ser finançat pels estats membres i no per les arques comunitàries, suposa una renacionalització de la PAC, cosa que no es veritat perquè aquest increment de les ajudes té un caràcter temporal i perquè, a més, si en alguna cosa es distingeix França, que recolza juntament amb 19 estats més l’increment de les ajudes, és per la seva acèrrima defensa de les ajudes europees al sector agrari, és a dir, pel seu suport a la PAC. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Brussel·les, doncs, tenim una ministra inexplicablement tova a l’hora de protegir i defensar els interessos agraris espanyols i, tot s’ha de dir, amb pocs amics per fer-ho, perquè els amics de ZP estan en altres latituds. A més, no podem oblidar, que al maig de l’any passat, en nom del grup popular vaig promoure al ple del Congres dels Diputats una moció d’ajudes pel sector agrari que va prosperar gracies al suport dels altres grups politics, a excepció del PSOE, que hi va votar en contra. Entre les mesures proposades figurava la reducció de l’IVA de les tarifes de regs del 16% al 7%, que el Govern es nega a complir, cosa que demostra amb claredat el respecte que al PSOE de ZP li mereix el Parlament i la democràcia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això, davant d’aquest desolador panorama, no es d’estranyar que les Organitzacions Professionals Agràries, Cooperatives i entitats representatives del sector hagin convocat una aturada a tot Espanya aquest divendres, dia 20, i una manifestació a Madrid el dia següent, a la que en nom del PP hi assistiré. Raons no els falten.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Josep Ignasi Llorens&lt;br /&gt;Diputat al Congrés del PP per Lleida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-6257182617845587424?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/6257182617845587424/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=6257182617845587424&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6257182617845587424'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6257182617845587424'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/11/una-pessima-politica-agraria.html' title='Una pèssima política agrària'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5649882098793485489</id><published>2009-10-28T11:28:00.000+01:00</published><updated>2009-11-02T11:33:37.456+01:00</updated><title type='text'>Desplome de la inversión en Lleida</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Como dice el Gobernador del Banco de España, el socialista Miguel Angel Fernández Ordoñez, y todo el mundo menos Zapatero puede entender, cuando se gasta la mitad más de lo que se ingresa, no hay economía familiar ni empresarial que lo resista. Pero es que la diferencia entre los gastos y los ingresos del Estado en los Presupuestos del Estado del 2009 ha sido todavía mayor, porque se han ingresado unos 100.000 millones y se han gastado 192.000 millones de euros, o sea el doble, y encima en los Presupuestos del 2010 en vez de recortar el gasto, se incrementa un 17%. Toda una irresponsable temeridad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y a pesar de que los ingresos, o sea los impuestos, aumentan en 11.000 millones de euros, sólo se tapará una pequeña parte del agujero del déficit que en el 2009 ya ha sido casi de 100.000 millones de euros. Por eso, la partida de gastos para pagar los intereses de la deuda -que resulta de la acumulación de los sucesivos déficits- asciende en los Presupuestos del 2010 a 23.000 millones de euros. Por si fuera poco, los gastos en desempleo van a subir un 58%, y se van a llevar hasta 31.000 millones de euros, y las transferencias a otras Administraciones Públicas se incrementan un 11% para engrasar el voto, hasta más de 73.000 millones de euros. Todo ello representa nada menos que el 70% del gasto consolidado del Estado, suponiendo que se cumplan las optimistas previsiones del Gobierno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así las cosas, es fácil entender que los Presupuestos del Estado no son precisamente sostenibles, como dice Zapatero. Tampoco son sociales, no sólo porque no hay nada más antisocial que el desempleo, a cuyas políticas de fomento dedica tan sólo un incremento del 2,2%. Disminuye el Presupuesto en Sanidad en más del 6%, en Agricultura en más del 13%, en I+D+i en el 17%, las pensiones no suben y el fondo de reserva disminuye en 73.000 millones. Se trata pues de unos Presupuestos tan increíbles como los del 2009, porque se basan en previsiones falsas que ZP ya sabe que no se van a cumplir, y que nos traerán más déficit, más paro y más impuestos, con lo que seguiremos en el círculo infernal de la economía viciada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las inversiones, como no podía ser de otra manera, porque no quedan recursos disponibles, también caen respecto al 2009 en un 12%, y se sitúan en algo menos de 12.000 millones de euros, pero es que en Lleida caen todavía más. Se desploman. Los 491 millones de euros del presente ejercicio que no se han cumplido, se reducen a 391, de los que 47 millones de euros corresponden al Túnel de Vielha, que se paga ahora en diferido pero que ya está terminado, por lo que la inversión real prevista es todavía menor, del orden de 344 millones de euros, o sea más de un 30% inferior a la del año pasado, si descontamos la trampa del Túnel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La inversión prevista en las infraestructuras para Lleida el año que viene, se la llevan prácticamente dos obras. La Autovía A-22, antes CN 240, Lleida-Huesca, que tiene una dotación presupuestaria de unos 62 millones de euros desde nuestra capital al límite de la provincia, o sea que por fin llegaremos hasta Almacellas al menos, y el Canal Segarra-Garrigues, eso sí, dispone de un ritmo parecido al recorte de la superficie regable, lo que es un motivo más para sospechar que el destino del Canal va a ser el que nos tememos desde hace tiempo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Infraestructuras tan importantes para el desarrollo de nuestra provincia, y por el que tanto interés en la oposición, como desinterés ahora, mostraba nuestra flamante vicepresidenta del Congreso, están prácticamente olvidadas. Así, la dotación presupuestaria para el Eix Pirinenc CN-260, queda limitada a poco más de medio millón de euros para la rotonda de Sort, Gerri de la Sal y Pobla de Segur, y de la A-27 Lleida-Montblanc no existen noticias ni en los Presupuestos ni tan siquiera de los proyectos. Pero lo más chocante es el castigo del gobierno socialista en este y anteriores presupuestos a la CN-230, ahora A- 14, Lleida-Vielha-frontera francesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La empezó por el Túnel de Vielha el Gobieno de Aznar, y no le quedó más remedio al Gobierno de ZP después, que terminar el túnel, pero tiene abandonado en los seis presupuestos socialistas que ya llevamos, el resto de tan importante carretera. Para el año que viene sólo aparece una dotación significativa para el tramo Roselló-Almenar, de unos 12 millones de euros, pero en el tramo Lleida-Roselló están todavía las expropiaciones pendientes de pago, por lo que el Aeropuerto de Alguaire no dispondrá de carretera todavía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quedan sólo dos Presupuestos más en esta legislatura, que tan larga y penosa se está haciendo. Si llegamos al 2012 podremos comparar los resultados de los ocho presupuestos del gobierno del PP y los ocho del gobierno del PSOE. El gobierno del Partido Popular bajó dos veces los impuestos, dejó el paro en el 11% y el déficit en cero. El gobierno del PSOE, de momento ya sube los impuestos y veremos finalmente dónde nos deja el paro y el déficit. La inversiones son también comparables. Al gobierno de Aznar le dio tiempo de traer el AVE a Lleida y construir la Autovía Cervera- Igualada. Y menos mal que se empezó el Canal y el Túnel, porque los gobiernos de ZP no han traído nada nuevo a Lleida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado del PP por Lleida al Congreso&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5649882098793485489?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5649882098793485489/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5649882098793485489&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5649882098793485489'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5649882098793485489'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/11/desplome-de-la-inversion-en-lleida.html' title='Desplome de la inversión en Lleida'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-8008787625013361565</id><published>2009-10-01T12:35:00.000+02:00</published><updated>2009-10-01T12:37:32.355+02:00</updated><title type='text'>“Patas arriba”</title><content type='html'>&lt;small&gt;Mientras Zapatero coge el avión, para asombrar al mundo con sus fantásticas propuestas, que lo mismo sirven para solucionar conflictos internacionales que para descubrir los verdaderos origines de la crisis, -que no son otros que el cambio climático- y las recetas mágicas para superarla, las imágenes de las calles y plazas de nuestras ciudades “patas arriba”, son un fiel reflejo del fracaso de un Gobierno desorientado y sin norte y de un Presidente que ha perdido el oremus. La crisis de nuestro país, que no era solo debida a los mercados financieros internacionales, como se decía y ya se ha visto, porque otros ya están saliendo de ella, no es solo económica tampoco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El fundamentalismo revanchista de nuestro Presidente provoca una fractura social tras otra. La última, abierta por nuestro intrépido ZP al que le encanta  abrir frentes, es especialmente inoportuna y traerá malas consecuencias. Los culpables ahora de la crisis para quien más poder tiene en España son los poderosos, o sea los empresarios. A nadie en su sano juicio, cuando somos el país con mayor paro de Europa, el doble que la media, y tenemos más de 3.600.000 parados, más de 800.000 de ellos sin prestación, se le ocurriría la irresponsabilidad de enfrentarse a los empleadores y dirigir en su contra las huestes sindicales comandadas por Cándido Méndez, cuando precisamente la gravedad de la situación actual, requiere todo lo contrario. Entendimientos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los empresarios y los autónomos, no le están pidiendo al Presidente del Gobierno despido libre, sino incentivos a la contratación, como se ha hecho en épocas difíciles. Estímulos fiscales, liquidez porque no llegan los créditos de los Bancos y medidas eficaces contra la morosidad. No es mucho pedir para quienes tienen la responsabilidad de crear empleo, riqueza y pretenden seguir haciéndolo. A la Oposición cuyo consenso es también esencial, sobre todo en épocas críticas, no se le puede exigir que acate sin más todas las ocurrencias y disparates, que no son pocos, del Gobierno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la Oposición, que en democracia está para oponerse a lo que cree que son errores del Gobierno, cabe exigirle propuestas como las que viene haciendo Mariano Rajoy desde hace tiempo sin ser escuchado y que además fueron aplicadas con éxito cuando gobernó el Partido Popular, durante ocho años. Reducción de gasto, todos los gastos, que es lo que permite después, disminuir los impuestos y alentar la inversión, el ahorro y el consumo. En definitiva el empleo. Eso y promover estímulos fiscales, es lo que están haciendo los países como Francia e Italia que están superando la crisis y lo que le aconsejan a Zapatero el Banco de España y todos los economistas con prestigio internacional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahí con la Oposición, a la que dirige ZP en su contra con saña partidista y miope el aparato judicial del Estado, que mira para otro lado o sencillamente no investiga las corruptelas cometidas por el PSOE, en la Caja Castilla-La Mancha, la empresa de la hija de Chaves, o en la presidencia del CNI, se ha producido otra importante crisis. El tan alardeado talante es otra de las muchas tautologías zapateriles. Tampoco deberían pasar inadvertidos, loa avisos de tan destacados socialistas en el ámbito económico como son Fernández Ordóñez, Almunia y hasta Felipe González que piden un cambio de rumbo, o como Solchaga que anuncia que ni de lejos se van a recaudar los 15.000 millones de euros, con los que además solo se va a tapar una parte del agujero de 50.000 que se han gastado de más hasta junio y que se duplicarán a fin de año hasta situar el déficit por encima del 10 por ciento, lo que nos dejará fuera de Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando en tan poco tiempo se ha pasado del superávit a un déficit, que provoca una deuda tan descomunal y cuyo coste puede ser pavoroso a nada, que los tipos de interés del Banco Central Europeo suban como parece apuntar la recuperación económica de Francia y Alemania, decretar una nueva Financiación Autonómica es un disparate, porque deja cada vez más inoperantes los instrumentos de control del Estado. Se demuestra con despilfarros en embajadas autonómicas o en el encargo de informes a la parentela, tan chocantes como el cultivo de la chufa, la almeja brillante o el parchís.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La alborozada y patriótica salutación por otra parte, con que Puigcercós recibió  el nuevo Acuerdo de Financiación Autonómica “Es un paso más hacia la independencia” pone en evidencia otra crisis. La crisis del Estado, agravada por los continuos desafíos ante una más que probable sentencia del Tribunal Constitucional, recortando algunos aspectos del Estatut que son claramente anticonstitucionales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde la lejana promesa de Zapataro a Maragall en el 2003,  “Te daré el Estatut que me pidas“, antes del atentado del 11M que le llevó al gobierno, hasta el reconocimiento del propio Maragall de que antes de cambiar el Estatut hubiera sido necesario cambiar la Constitución, hay un camino recorrido lleno de despropósitos. La Reforma del Estatut que muy pocos pedían y pocos han votado, es un ejemplo más de la creación de un gravísimo problema que no existía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando un país como el nuestro, España tiene además de una crisis económica, una crisis institucional, judicial y social y una crisis con el Estado de las Autonomías, cuando un Presidente inexplicablemente ha estado excitando continuamente el enfrentamiento ideológico, territorial, religioso, y ahora hasta el de clases,  las responsabilidades de sus errores no pueden cargarse en la Oposición, sino en quien dirige un Gobierno incompetente, sin cohesión, rumbo ni solvencia, que tiene que ser cambiado. Con votos. Cuando toque, pero cuanto antes porque la situación se hace insostenible. La crisis no es solo económica. Es total.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado al Congreso del PP por Lleida&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-8008787625013361565?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/8008787625013361565/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=8008787625013361565&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8008787625013361565'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8008787625013361565'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/10/patas-arriba.html' title='“Patas arriba”'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5402746805183652611</id><published>2009-09-21T10:55:00.000+02:00</published><updated>2009-09-21T10:56:56.522+02:00</updated><title type='text'>El camí equivocat de Zapatero</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;Ha començat un nou curs polític amb la compareixença al Congrés del president del Govern. Va ser el Zapatero de sempre. Una persona que es creu les seves pròpies mentides i que es nega a reconèixer i esmenar els seus errors. Davant d’aquest panorama se li ha de recordar al nostre inefable president que quan altres començaven a reaccionar contra la crisi, aquí estàvem pagant el vot a 400 euros, que quan la crisi ja no es podia amagar, van començar els plans, els pals de cec, les ocurrències i les genialitats sense ordre ni concert, ordits pels 600 assessors que te ZP a la Moncloa, que s’han traduït en despeses i malbarataments per onsevulga i ens han portat a un enorme forat que ens traurà de la UE, i del que tan sols se’n pot sortir retallant dràsticament la despesa, o, clar, augmentant els impostos.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;La decisió de Zapatero per sortir de la crisi ha estat l’equivocada, la contraria de la que prenen els països que ja la superen, com França, Alemanya o Japó, la que desaconsellen economistes tan prestigiosos i d’ideologia tan diferent, com els premis Nobel d’Economia, Prescott i Kruggman i l’oposada a la que en el seu dia va aplicar amb èxit el Partit Popular, que retallant les despeses va poder baixar dues vegades l’IRPF, crear 5 milions de llocs de treball i reduir en 8 anys l’atur del 22% a l’11% i el dèficit del 7% al 0% del PIB.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;Però baixar els impostos ja no és d’esquerres i tindrem, doncs, pujada d’impostos. Ho va anunciar ZP al Congrés. L’1,5% del PIB, que traduït representa uns 15.000 milions d’euros. I va dir a més una veritat. Un fet insòlit per qui tant acostuma a faltar-hi. La pujada serà limitada, és a dir, no arribarà a l’infinit, ni tan sols als 50.000 milions que es necessiten, i temporal, evidentment, perquè desprès s’haurà d’augmentar per tapar la totalitat del forat dels comptes públics, que a no tardar superarà els actuals 50.000 milions d’euros.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;Pagaran els rics, ha dit el nostre ínclit president. Però, quins són els rics? Les rentes de capital malgrat que ja han tributat prèviament, i els que van rebre 400 euros electorals, i que ara el mag del barret els hi retirarà, desprès de votar. Per aquets conceptes preveu que la recaptació arribarà als 4.500 milions d’euros, els altres 10.500 fins arribar als 15.000 sortiran de l’IVA i dels impostos especials dels rics que consumeixin gasolina, tabac i alcohol.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;Solidaritat també, amb el proverbial descaro que el caracteritza, li ha demanat ZP a Rajoy, després de rebutjar al Congrés ajudes i una reducció fiscal per les Pymes i els autònoms, i després de negar-se a totes les retallades de la despesa que li ha proposat des del començament de la legislatura el líder de l’oposició. Solidaritat en la reducció de la despesa no, sols en la pujada dels impostos. L’oposició ha de renunciar a demanar retallades de la despesa perquè la nova Espanya de ZP necessita ara estabilitat. O sigui, més ambaixades i ministres autonòmics, i tot l’Estatut que va prometre ZP a Maragall, perquè si no els hi agrada la sentencia del Constitucional, Montilla i els socis ja tenen un peu a les barricades.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;I el PP ha de deixar de tocar els nassos amb l’alternativa perquè si no col·labora, prosseguirà l’hemiplègic cel investigador judicial de l’Estat, que ja s’ha vist que funciona amb un sol ull, és a dir, no veu el que passa a Sevilla, a “Minas Teñidas” i a tants altres llocs. En resum, el forn no està per pastissos. De Rodiezno a Madrid, i de Madrid a Barcelona, on l’11 de setembre a la Comunitat que més creix l’atur els que no tenen treball van fer callar per primera vegada als independentistes, al crit de “més treball i menys Estatut”.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;Josep Ignasi Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputat del PP al Congrés per Lleida&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5402746805183652611?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5402746805183652611/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5402746805183652611&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5402746805183652611'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5402746805183652611'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/09/el-cami-equivocat-de-zapatero.html' title='El camí equivocat de Zapatero'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-1106410460853964063</id><published>2009-09-17T12:22:00.000+02:00</published><updated>2009-09-17T12:37:02.183+02:00</updated><title type='text'>Amunt el puny... i els impostos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;De Rodiezmo a Madrid. Del xafarranxo sindical del PSOE i la UGT, com cada any, en un poble on només queda un miner i l’alcalde és del Partit Popular, al Congrés dels Diputats. D’aixecar el puny, a apujar els impostos. De la comèdia a la realitat. Canvi, doncs, d’escenari, simbologia i discurs, i dos importants notícies del president del Govern, en la seva primera compareixença del curs que s’inicia al Congrés. Una de bona i una de dolenta, gairebé un acudit, si no fos pel dramatisme de la situació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primer la bona. “El pitjor de la crisi ja ha passat, perquè França i Alemanya ja n’estan sortint.” Reflexió nova si es té en compte que no fa gaire, als cartells socialistes de la passada campanya electoral europea, els líders precisament d’aquests països eren tractats com una espècie de malfactors, perquè ens havien posat en la crisi. I segon anunci. Aquest dolorós. Els impostos s’apujaran un 1,5% del PIB, que traduït suposa 15.000 milions d’euros, que, naturalment, ha pal·liat per un aclariment insòlit, perquè és una de les poques veritats que se li ha sentit dir a qui amb tanta desimboltura és capaç de sostindre una cosa i la contrària gairebé alhora o contradir- se ell mateix contínuament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“La pujada serà limitada.” Sens dubte, perquè el forat, la diferència entre el que gasta i el que ingressa l’Estat és de 50.000 milions d’euros. “I temporal.” Evidentment, perquè s’haurà d’augmentar si volem seguir a la UE. És a dir, que a ZP li va faltar afegir, per recuperar la credibilitat perduda per algun engany que altre, que l’increment d’impostos és temporal i limitat, de moment. Però, bé, el més important és reconèixer la situació. Hem tocat fons, però abaixar impostos ja no és d’esquerres com es deia fa poc, de manera que s’han d’apujar, i ara s’ha de demanar solidaritat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Solidaritat per al nou pla d’economia sostenible, que no vol dir el mateix per a tothom, com ha recordat Esperanza Aguirre, per a qui l’“economia sostenible és aquella que no gasta més del que ingressa”. I, qui són els rics?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per començar, les rendes de capital, encara que abans hagin tributat per aquest estalvi, amb què es poden traure fins a 1.000 milionets, que units als 4.500 que suposa la supressió dels 400 euros regalats abans de votar, però que ara el mag de la cistella amb l’horitzó electoral llunyà recuperarà per ajudar els pobres, suposen un import de 5.500 milions d’euros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D’on traurà els restants 9.500, fins als 15.000 milions d’euros?, es preguntarà l’eixerit lector que estigui fent els comptes. Ben fàcil. De l’IVA i dels impostos especials, gasolines, alcohol i tabac. És a dir, que a efectes fiscals tots serem rics. Solidaritat també exigeix Zapatero a Rajoy, després d’haver rebutjat la vigília, al Congrés dels Diputats, rebaixes fiscals i ajudes importants per a les Pimes i els autònoms, i totes les retallades de despeses que li ha proposat des del principi de la legislatura. Amb més de 3 milions d’aturats, xifra que suposa un 18 per cent d’atur, el doble de la mitjana comunitària; un dèficit del 10 per cent, que supera àmpliament el límit màxim permès per la Unió Europea, que és del 3%, i una caiguda del PIB anual de més del 4%, donar suport a les pensades, anar a les palpentes i dispendis amb què contínuament ens sorprèn Zapatero seria una deslleialtat, perquè és reforçar les polítiques contràries a les que es necessiten per superar la crisi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tots els països que estan superant la crisi ho fan amb fortes reduccions de la despesa pública, amb reformes i rebaixes fiscals, com les que va aplicar amb èxit el Partit Popular, que gràcies a la retallada de les despeses va poder abaixar dos vegades l’IRPF, cosa que va permetre animar la inversió i l’estalvi, crear 5 milions de llocs de treball i reduir en 8 anys l’atur, del 22% que va deixar el PSOE el 96, a l’11%, i el dèficit del 7% al 0%. Són, en definitiva, les polítiques que continua aplicant el PP a les comunitats que governa. Com a Galícia o a Madrid, on se suprimeixen conselleries i no es paga l’impost de successions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Donar un cop de mà, com demana ZP a Mariano Rajoy, seria tant com deixar la societat espanyola sense l’esperança que hi ha una alternativa capaç de fer una política diferent, cosa que és absolutament essencial per al bon funcionament d’una democràcia, a la qual no ha contribuït precisament aquest president, que no es pot queixar dels suports d’una oposició que el va ajudar a rebutjar el pla Ibarretxe al Congrés, col·labora en la política antiterrorista i fins i tot en les impopulars ajudes al sector financer o a l’enviament de les tropes a l’Afganistan, també guerra com la d’Iraq. Que no continuï buscant ZP responsables dels clamorosos errors de la seva gestió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De Rodiezmo a Madrid, resulta que abaixar impostos ja no és d’esquerres. De Madrid a Barcelona la realitat d’aquesta nova Espanya, amb el rebost buit, també s’imposa. Al president de la Generalitat, també socialista, que amenaça amb les barricades si no li agrada la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, els catalans a la comunitat amb més atur d’Espanya, li han demanat en plena Diada “més ocupació i menys Estatut”. És a dir, menys comèdies i més realitats.&lt;br /&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;José Ignacio Llorens&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;Diputat del PP al Congrés&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-1106410460853964063?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/1106410460853964063/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=1106410460853964063&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/1106410460853964063'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/1106410460853964063'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/09/amunt-el-puny-i-els-impostos.html' title='Amunt el puny... i els impostos'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-2114628044445213552</id><published>2009-03-31T12:10:00.001+02:00</published><updated>2009-04-21T12:13:21.421+02:00</updated><title type='text'>Las 70.000 mentiras sobre el agua</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Sí, 70.000, sí, tantas como las hectáreas del Segarra-Garrigues, que es la infraestructura más importante para el progreso y el desarrollo futuro de Lleida. Para empezar aclaremos una verdad incontestable. Si no hubiera gobernado el Partido Popular, si Aznar no hubiera ganado las elecciones generales el año 1996, el Canal seguiría siendo la eterna promesa electoral de Pujol antes y de los Presidentes de la Generalitat que le han sucedido, después.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tuvo que ser la Declaración de Interés General del Segarra Garrigues, aprobada en el Congreso de los Diputados con los votos de PP, CIU e IU, a pesar de los votos en contra del PSOE, la que permitió que las obras pasaran a ser competencia del Estado, pero hasta que no ganó las elecciones el Partido Popular esa competencia no se pudo ejercer, porque como dijo Borrell en un insólito alarde “democrático”, mientras él fuera Ministro la obra no se haría. Fue de las pocas promesas cumplidas por los socialistas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero con el PP en el gobierno llegó el Segarra-Garrigues, como el AVE, la Autovía Cervera Igualada, el Tunel de Vielha,....o sea la mayor inversión anticatalanista de la historia. En el 2004 las mayorías cambiaron en España y los socialistas no tuvieron más remedio que continuar lo que había empezado el gobierno anterior del PP, y entre ello el famoso Canal que habían votado en contra, y que le daba todo el sentido a los 400 Hm3 de Rialb, cuyos detractores ya habían denunciado que sólo serviría para llevar las aguas a Barcelona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llegaron las elecciones generales del 2008. Todo el mundo puede recordar que el Partido Popular denunció en solitario que el Govern del Tripartit pretendía desviar las aguas del Segre a Barcelona. Se negó la denuncia hasta la saciedad, se nos llamó de todo a los anticatalanes del PP, hasta que pasadas las elecciones pudimos descubrir que en la cabecera del Segre, en Prats i Sansor, estaban puestas hasta las estacas que señalaban la desviación de las aguas. El Govern catalanista presidido por el socialista Montilla y secundado por el Conseller ecosocialista de IC, Baltasar, dejaba sin agua al Segre y por tanto al embalse de Rialb y al Canal Segarra-Garrigues.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dijimos desde el PP, que todas las aguas del Segre están en régimen de concesión administrativa para ampliar los riegos del Urgell y dotar los del Segarra-Garrigues, y que la solución para abastecer Barcelona era prolongar el minitrasvase del Ebro a Tarragona, que ya funciona pero del que sobra la mitad, justo lo que necesita Barcelona. Se impuso finalmente la cordura, se abandonó el trasvase del Segre, el transporte del agua en barcos desde Almería, y se aprobó dicha prolongación del minitrasvase desde Tarragona a Barcelona. Pero desgraciadamente llovió y se abandonó el proyecto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Por qué? Porque a los nacionalistas no les importa realmente solucionar los problemas del territorio que dicen defender, los nacionalistas van a lo suyo, “un país, una sola agua”, aunque sea a costa de sacarla de donde no hay. En el fondo lo que rechazan es todo lo que supone una vertebración de España como lo es el PHN, que lo que contempla es trasvasar recursos de las cuencas excedentarias a las deficitarias, es decir en el caso que nos ocupa, la prolongación hasta Barcelona del minitrasvase del Ebro a Tarragona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por lo tanto, como puede dejar de llover, como puede repetirse la sequía de Barcelona, el Tripartit ha cambiado la estrategia sibilinamente, y ahora de lo que se trata es de recortar la superficie regable del Segarra-Garrigues para disminuir el caudal que necesita el Canal y disponer así de un sobrante para Barcelona. ¿Y cómo se hace eso, se preguntará el lector, sin irritar a los futuros regantes del Segarra- Garrigues? Pues muy sencillo, se subvenciona desde la Generalitat a un organismo, el Centro Tecnológico Forestal del Solsonés, para que denuncie ante la UE la falta de espacio protegido en el Segarra-Garrigues para las aves esteparias, y para que amplíe en 26.000 Has. más la zona inicialmente destinada a las ZEPAS.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O sea, que a las 20.000 inicialmente exigidas por la UE al gobierno del PP, hay que añadir las otras 26.000 de ahora. Con lo que al final puede ocurrir una de las dos cosas. Que un Canal previsto para 70.000 Has. de riego se quede en 46.000 Has. menos, es decir en 24.000 Has, regables y no sea viable, o que en un alarde negociador presentado a bombo y platillo por el Gobierno Central y el de aquí, ambos presidido por socialistas, la nueva ampliación de las ZEPAS en vez de 26.000 Has. se quede en 13.000 Has. En ambos casos, problema resuelto. Sobra agua para Barcelona y “un país para una sola agua” .&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eso sí, Cataluña con un 30% de la superficie total protegida, de las que 140.000 Has. le tocan a Lleida, y por lo visto una parte importante al Segarra-Garrigues, podrá presumir ante el resto de España, que sólo protege un 16% de su territorio, de una sensibilidad ambiental inigualable gracias a los desvelos ecologistas de un Govern que, nunca mejor dicho, no nos merecemos. Porque también le tendremos que agradecer que haya sido capaz de recortar en la mitad la ampliación de ZEPAS que él mismo ha propuesto a Bruselas. Es el penúltimo acto de un vodevil que vinieron a presentar a los regantes en una solemne sesión sin preguntas el trío de los comediantes, Puxeu, Llena y Baltasar. Los Reyes Magos de la negociación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero falta el último acto de esta historia. Lo tienen que escribir los regantes que no deben conformarse, han de defender lo que es suyo y que a estas alturas ya saben en quien confiar. El Partido Popular, que dice lo mismo en la oposición que en el Gobierno, y aquí y en toda España, les defenderá en Bruselas, en Madrid y en Barcelona. En los Parlamentos. Los demás ya se ha visto lo que han hecho. CIU cuando podía no hizo el Canal, e IC que lo apoyó en Madrid lo quiere dejar sin agua como sus socios del Tripartit, el PSC-PSOE y ERC. Esto es, “un país y una sola agua”. La de Lleida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado del PP en el Congreso&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-2114628044445213552?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/2114628044445213552/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=2114628044445213552&amp;isPopup=true' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2114628044445213552'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2114628044445213552'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/04/acebes-opina-en-lleida.html' title='Las 70.000 mentiras sobre el agua'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-6568747757662110966</id><published>2009-03-03T14:13:00.002+01:00</published><updated>2009-03-03T20:32:49.376+01:00</updated><title type='text'>Viene el cambio</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;El Partido Popular ha ganado las elecciones en Galicia, y Alberto Núñez Feijóo será Presidente porque lo ha hecho con mayoría absoluta, que es lo que se le exige al PP para poder gobernar, ya que de lo contrario empiezan los pactos hasta con el diablo, como lo sufrió D. Manuel Fraga, al que hace cuatro años le faltó un solo diputado para esa mayoría absoluta, lo que le apartó del gobierno por el pacto entre el PSOE y el BNG.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La mala gestión y el enfrentamiento partidista -como ocurre en estos casos- de los partidos que han formado el gobierno de Galicia, los gastos suntuarios, especialmente ofensivos en esta época de crisis, la falta de respeto al bilingüismo, como también sucede donde se gobierna con los nacionalistas, han servido sin duda para recordar la excelente gestión de los gobiernos de D. Manuel Fraga, que sin duda continuará Alberto Núñez Feijóo. El triunfo del PP en Galicia es una apuesta por la libertad, por el bilingüismo y por el gobierno para todos, y que cobra un especial valor por las dificultades de todo tipo que ha tenido que superar nuestro partido en estas elecciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero los resultados gallegos tienen sin duda una clave electoral nacional, que Zapatero debería reconocer. La crisis económica, tan tardíamente aceptada, las atolondradas respuestas a sus efectos, el enorme drama del paro, con personas a las que ya se les agota el desempleo, el engaño permanente, la prepotencia y soberbia, y sobre todo el interés partidista que Zapatero sitúa por encima del interés general de todos los españoles, han sido castigados y han tenido reflejo en el resultado de Galicia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El proverbial optimismo del presidente del Gobierno tendrá su expresión en los resultados del País Vasco, buenos para el PSOE, es cierto, pero tampoco ahí ZP debería cegarse por la soberbia. Es un hito histórico que por primera vez en democracia desde hace 30 años, el País Vasco puede recuperar la senda de la normalidad y el camino hacia la paz, con el respeto a todos empezando por el respeto al derecho a la vida. Pero para eso, el apoyo del Partido Popular de Mariano Rajoy es determinante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es decir, si el PSOE decide sumar a sus votos los que ha obtenido el Partido Popular, que es decisivo en la suma aritmética ahora, y lo ha sido ya mucho antes, desde que ha luchado en solitario -con la oposición del PSOE- para que ETA y sus franquicias se ilegalizaran y no pudieran presentarse a las elecciones. El Partido Popular, que puede presumir con razón de decir lo mismo en todas las partes de España, antes, durante y después de las elecciones, será indispensable para que el PSOE pueda gobernar en el País Vasco, porque eso es lo que conviene a los vascos y a España.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estas elecciones en dos Comunidades con una notable sensibilidad nacionalista, han demostrado que a los ciudadanos les importa mucho más la sanidad, la economía, el paro, las pensiones , el terrorismo, es decir los problemas reales que afectan a su calidad de vida, que los problemas identitarios. Gallegos y vascos así lo han expresado y han relevado a sus gobiernos nacionalistas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero hay otra consecuencia a escala nacional. La elecciones marcan tendencias, y el Partido Popular y Mariano Rajoy, mal que le pese a Zapatero, son la alternativa y el cambio que se ve venir, tan esencial para el buen funcionamiento de la democracia. La actual situación económica exige una política general para toda España, y no una en Galicia donde el PSOE quería pactar con los nacionalistas, otra en el País Vasco donde al parecer quiere relevarlos a pesar de que en Madrid querrá seguir contando con los apoyos del PNV, y otra en Baleares donde Tomeu Vicens, el diputado decisivo de uno de los seis partidos con los que gobierna el PSOE, ha tenido que pagar 100 millones de fianza para salir de la cárcel y seguir votando al socialista Antich.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El gobierno de ZP hasta ahora ha demostrado que necesita un enemigo para hacer política, y el enemigo es el Partido Popular. Pero la inaceptable politización de la justicia y la obscena cacería preelectoral contra el PP, otro 11-M judicial, no han impedido que llegue el cambio. Porque España no puede seguir gobernada por quienes anteponen siempre el interés partidista al interés general. ¿Qué ocurriría por ejemplo si el PP hubiera necesitado los votos del PSOE en Galicia, y en el País Vasco el PSOE necesitara los del PP? Pues seguramente que los socialistas gobernarían con el BNG en Galicia y con el PNV en el País Vasco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero no ha sido así, y si el PSOE acepta los apoyos del PP para cambiar el gobierno del PNV, que es lo que le conviene al interés general del País Vasco y de España, no parece razonable que espere seguir contando con los apoyos del PNV en Madrid, y los que está comprando en el resto de España. En esta situación para aportar soluciones ante la crisis económica y el problema del paro, lo que se requiere es un gran acuerdo nacional entre los dos grandes partidos del Estado y entre todos los agentes económicos y sociales. Pero para eso hace falta una altura de miras que Zapatero no ha demostrado hasta ahora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br /&gt;Diputado al Congreso por el Partido Popular&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-6568747757662110966?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/6568747757662110966/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=6568747757662110966&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6568747757662110966'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6568747757662110966'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/03/viene-el-cambio.html' title='Viene el cambio'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5255650366857622093</id><published>2009-02-16T12:15:00.001+01:00</published><updated>2009-02-19T12:20:15.613+01:00</updated><title type='text'>¿Un país, una sola agua?</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Bajo tan rimbombante lema, se celebró en Mollerussa el pasado fin de semana, un debate en el que participaron entre otros, el Director de la Agencia Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, y el Presidente del Canal de Urgell, Ramón Carné. Lo primero que a uno se le viene a la cabeza cuando escucha lo de “Un país, un agua”, es que el país es España, y el agua hay que sacarla de ahí y llevarla desde donde sobra a donde falta. Pero no, viniendo de quien vienen esas patrióticas soflamas, el país es Cataluña y el agua a la que se refieren es la de Lleida para Barcelona. Estamos en el “ritornello”.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Después de años y años de que tan importante obra fuera reiteradamente prometida, y posteriormente incumplida por los gobiernos de la Generalitat de Jordi Pujol, se consiguió en el Congreso de los Diputados que CIU retirara el apoyo con el que sustentaba al gobierno del PSOE de la época y sumara sus votos a los del Partido Popular e IC, para que se aprobara la Declaración de Interés General del Segarra-Garrigues, lo que facultaba al Gobierno Central a realizar la obra. En uno de los debates más tensos de aquella legislatura, Borrell, a la sazón ministro de Obras Públicas, me aseguró –yo era el otro protagonista del debate en el Congreso de los Diputados- que mientras fuera ministro, a pesar de la aprobación parlamentaria, no se haría el Segarra-Garrigues.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Fue de las pocas promesas que cumplieron los socialistas, y hasta que no ganó las elecciones el Partido Popular y gobernó Aznar no empezaron las obras del Canal Segarra- Garrigues, que luego los socialistas no tuvieron más remedio que continuar al volver a gobernar, si bien cabe señalar que no con el mismo entusiasmo con el que se afanaron a colocar en la empresa pública, creada para impulsar las obras, a los ex-altos cargos socialistas.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Luego vino el acuerdo del 2007 entre el Govern del Tripartit y la UE, celebrado con gran éxito, por el que Lleida aportaba 120.000 Has. a la Red Natura, de las que finalmente 20.000 Has. se sitúan en la superficie regable del Segarra-Garrigues, convertida a costa de los futuros y endeudados regantes en una especie de reserva paradisíaca de aves esteparias que nadie ve. Y la pregunta que surge inevitablemente es: ¿qué intereses han defendido nuestros gobiernos, el de Madrid y el de aquí, en Bruselas?, ¿el de los payeses a los que han estado engañando este tiempo, o el de los fundamentalistas que nos han denunciado en Bruselas y que tanto sintonizan con la sensibilidad ecologista de los socios del Tripartit?&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Todo el mundo puede recordar que no hace todavía un año, denuncié poco antes del comienzo de la campaña electoral, la intención del Govern del Tripartit de trasvasar las aguas del Segre a Barcelona. Los candidatos de los demás Partidos, en especial la candidata socialista del PSOE, poco menos que se rasgaban las vestiduras ante tamaña infamia. Pero en cuanto acabó la campaña electoral, no solo pudimos comprobar todos que no se trataba de una mera intención del Govern, sino de una decisión tomada y de una mentira más, porque en Prats i Sansor estaban puestas hasta las estacas que marcaban el trazado de la derivación de las aguas desde la cabecera del Segre hacia Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Luego, cuando se descubrió el pastel, llegaron las ocurrencias. Agua del Ródano a largo plazo, y a corto aguas en barco desde Almería, hasta que al final y cuando se estaba a punto de prolongar el minitrasvase del Ebro a Tarragona, que ya funciona, hasta Barcelona, y que era la solución propuesta por el PP desde el primer momento, llovió y se suspendió el trasvase, porque a los socios separatistas con los que gobierna el PSOE les horroriza cualquier elemento que suponga una cohesión de España, y trasvasar aguas de las cuencas excedentarias a las deficitarias lo es.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Así las cosas, este año que no hay cambio climático, o mejor dicho que ha vuelto a cambiar el clima y no parece que vayamos a tener sequía, ¿qué otro mejor pretexto podrían encontrar los que sólo se acuerdan de Lleida a la hora de buscar el agua que les falta, que el recorte de 20.000 Has. de la superficie regable del Segarra-Garrigues para dedicarla a las ZEPAS?. Porque cuantas más ZEPAS tengamos, menos agua necesitará Lleida y más habrá para Barcelona, sin que haya que recurrir a la tan odiada solidaridad y cohesión española, y además menos rentable será el Canal.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La coartada sigue siendo la misma que cuando el año pasado se quería trasvasar el Segre, modernización de riegos, o sea dinero que luego no llega, a cambio del agua que se llevan por delante. ¿Y los promotores? Pues curiosamente son los acérrimos detractores de los trasvases cuando se trata de aguas sobrantes del resto de España, pero encendidos entusiastas, en cambio, de llevarse el agua de donde no hay y dejar los “modernos” riegos sin agua.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Porque aunque se recorten 20.000 Has. de riego del Segarra- Garrigues, el agua del Segre llega justo para aumentar las dotaciones actuales de los riegos del Canal de Urgell, que son insuficientes, y poner en riesgo el Segarra-Garrigues, lo que está por otra parte regulado ya en concesiones administrativas que sólo pueden incumplirse quebrando el Estado de Derecho, y España todavía lo es.&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;/small&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;small&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;small&gt;José Ignacio Llorens Torres&lt;br&gt;Diputado por Lleida&lt;br&gt;Portavoz de Agricultura del Grupo Parlamentario Popular&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/small&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5255650366857622093?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5255650366857622093/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5255650366857622093&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5255650366857622093'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5255650366857622093'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/02/un-pais-una-sola-agua.html' title='¿Un país, una sola agua?'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-4971487156431865375</id><published>2009-01-14T13:25:00.001+01:00</published><updated>2009-01-23T21:35:54.989+01:00</updated><title type='text'>El sector agrario en estado crítico</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;small&gt;Los últimos datos e índices económicos relativos al sector agrario revelan con absoluta claridad la profundidad de una crisis que viene anunciándose desde mucho antes que el actual Gobierno no tuviera otro remedio que reconocer la crisis generalizada. Pero la crisis agraria viene de mucho antes.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;La renta agraria del año 2008 es de 23224 millones de euros, lo que representa una caída del 3,4% respecto al año anterior, una disminución que se sucede año tras año, desde el año 2004. El año 2003, último año de Gobierno del Partido Popular, la renta agraria ascendió a 26339 millones de euros, o sea, que desde entonces hasta ahora la renta agraria ha bajado en más de 3000 millones de euros.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Los datos han sido publicados por el Ministerio de los Medios, o sea del Medio Ambiente, Rural y Marino antes llamado de Agricultura y contrastados por Eurostat, por tanto se trata de cifras objetivas, no manipulables y ciertas, aunque las de este año que son provisionales pueden ir a peor, porque todavía no se ha estimado en los resultados, la caída del precio de los cereales de los meses de noviembre y diciembre que ha sido muy importante.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Diversas causas han provocado la actual situación. Por un lado, el estancamiento de los precios percibidos por los agricultores y ganaderos, aunque los precios en destino que pagan los consumidores se disparan y pueden indicar lo contrario, y por otro lado, el importante aumento de los costes de producción principalmente de los carburantes, energía y fertilizantes.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;La diferencia de precios en origen y consumo es abismal. Publicar mensualmente la lista de precios del máximo número posible de productos, reducir la larga cadena de distribución y los márgenes de intermediación y promover la reducción de la cadena a través de las diversas formas de asociacionismo, es uno de los muchos caminos que quedan por recorrer.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sobre los costes tampoco se actúa. Ahora mismo resulta incomprensible que la bajada del precio del crudo, no se haya repercutido en el coste de los carburantes y los fertilizantes, como es inexplicable que no se hayan prorrogado las tarifas especiales de riego a los agricultores, a los que se ha engañado sobre una frustrada e inexistente negociación con las eléctricas y la fiscalidad que soporta el Sector también es excesiva. Así las cosas cuando los precios que percibe el productor están congeladas y los costes se disparan, la rentabilidad es imposible.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Pero es que el futuro, tras los pésimos resultados para España del chequeo médico de la PAC, es todavía más sombrío. Porque el aumento de la modulación del 5% actual al 10% supone que se duplica el recorte de las rentas que perciben nuestros productores de Bruselas y el desmantelamiento de los mecanismos de intervención representa que el porcino y prácticamente los cereales se quedan sin una red de protección para evitar el hundimiento de los precios.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Y por si todo ello fuera poco, el aumento lineal, o sea igual para todos los Estados del 1% de la cuota de producción láctea, reforzará la capacidad exportadora de países excedentarios como Francia, que verá incrementado su potencial exportador con 1,3 millones de euros de cuota supletoria y no remediará la situación deficitaria de España que solo obtiene 318.000 Tm. más en los próximos 5 años, cuando el consumo anual excede ya en 3 millones de Tm., nuestra actual cuota de producción.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;El Sector agrario que es el que soporta con un 15% el mayor índice de paro está pues en situación límite. Por primera vez el PIB agrario está por debajo del 3% del PIB total, concretamente en el 2,3%. La renta media de un ocupado en el Sector agrario no llega al 65% de la renta media de un ocupado en el Sector de la construcción, servicios e industria y ya solo 890.000 personas se dedican a la actividad agraria.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Por eso la población agraria disminuye y envejece. Maquillar el recorte comunitario de 163 millones de euros a la producción agraria española como un traspaso de recursos hacia el desarrollo rural sostenible, que es necesario pero tiene que tener una vía de financiación propia e independiente, es tanto como intentar convencer a los agricultores que de su bolsillo tienen que salir los fondos, para financiar los caminos o los “hotelitos” rurales.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Presentar por último como una victoria el clamoroso fracaso de la negociación sobre el chequeo médico de la PAC, solo tiene una explicación: La enorme capacidad distorsionadora de la realidad que tiene un gobierno que es capaz de llamar antipatriotas a los que protestan por la falta de estrategia negociadora en Bruselas de quién tenía que defender sus legítimos intereses, cuando lo antipatriota precisamente, es no defender los intereses agrarios de España en Bruselas y dejar sin empleo, como lo hace ZP, a un millón de personas más, lo que no habría ocurrido nunca antes en tan sólo un año.&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;José Ignacio Llorens Torres &lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Diputado por Lleida &lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Portavoz de Agricultura del Grupo Parlamentario Popular&lt;/small&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-4971487156431865375?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/4971487156431865375/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=4971487156431865375&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4971487156431865375'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4971487156431865375'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2009/01/jos-ignacio-llorens-acusa-al-gobierno.html' title='El sector agrario en estado crítico'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-8101259167072063132</id><published>2008-11-27T14:22:00.001+01:00</published><updated>2008-12-01T20:20:47.140+01:00</updated><title type='text'>El PP muestra su “satisfacción” por que la UE respalde su posición en la reforma de la Política Agrícola Común</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;•José Ignacio Llorens valora positivamente que el Parlamento Europeo haya reducido la propuesta de la Comisión Europea de incremento de las modulaciones.&lt;br /&gt;•Si hay problemas de producción porque se ha producido una situación de escasez, es absolutamente contradictorio que se sigan recortando las rentas a un sector que está abandonando la actividad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El portavoz de Agricultura del Grupo Popular, José Ignacio Llorens, aseguró hoy que hay “satisfacción” en el PP porque la posición mantenida por su grupo sobre la reforma de la Política Agrícola Común (PAC) “ha sido respaldada” en el acuerdo conseguido entre los Veintisiete en Bruselas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En declaraciones a los medios en el Congreso, Llorens valoró positivamente que el Parlamento Europeo haya rebajado la propuesta de la Comisión Europea de incrementar el 13% las modulaciones (la reducción de las ayudas directas a los agricultores), dejándola en el 10%, aunque precisó que “nos oponemos a cualquier aumento de recorte de las rentas del sector agrario, un sector que en España vive una crisis mucho más grave que otros sectores productivos, y que en Europa tiene una importancia estratégica enorme”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Consideramos”, continuó, “que recortar las rentas, que en definitiva supone incentivar el abandono de la producción agraria, es un error que finalmente tendrá que corregirse, porque no es el momento”. “Si hay problemas de producción porque se ha producido una situación de escasez, es absolutamente contradictorio que se sigan recortando las rentas a un sector que está abandonando la actividad”, añadió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Asimismo, Llorens recordó que fue Mariano Rajoy quien impulsó la creación de una subcomisión en el Congreso para abordar la reforma de la PAC, y que mientras el PP mantuvo en todo momento una posición contraria a la reducción de las ayudas agrarias y así lo hizo notar en el texto alternativo que presentó como voto particular a las conclusiones de la Comisión, el PSOE sí aceptó esa reducción.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-8101259167072063132?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/8101259167072063132/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=8101259167072063132&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8101259167072063132'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8101259167072063132'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/11/el-pp-muestra-su-satisfaccin-por-que-la.html' title='El PP muestra su “satisfacción” por que la UE respalde su posición en la reforma de la Política Agrícola Común'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-3067985423576415801</id><published>2008-11-04T12:03:00.001+01:00</published><updated>2008-11-04T12:14:37.854+01:00</updated><title type='text'>Los recortes sociales de ZP</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;No habrá recortes sociales”, es más, enfatiza Zapatero, “y este Gobierno es el único que garantiza que no los haya”, que es tanto como decir que cualquier otro gobierno, como lo que quiere en el fondo es perder las elecciones, recortaría las prestaciones sociales. Es el viejo tópico “progresista” de siempre, ¡Cuidado que viene la derecha, y os quitaran las pensiones!, proclamaba Felipe González en el 93, para proseguir su agónico mandato.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Luego en el 96, resultó que el Gobierno del PSOE acabó pidiendo un crédito extraordinario a los bancos para pagar la paga extra de Navidad, porque el paro ya se había situado en el 22%, el déficit en el 7% y los tipos de interés por encima del 15%, y claro como en realidad de donde salían las prestaciones es de los cotizantes de la S.S., es decir de los que trabajan, las cuentas no cuadraban. Pues bien, ZP ya en campaña, a punto de conquistar “La legislatura por el pleno empleo, motivos para creer”, ¿recuerdan?, volvió a las ya proverbiales andanadas electorales de los socialistas. “Si tu no vas, ellos vuelven”. Ellos son los que quitan las pensiones, los antipatriotas que anuncian la crisis. Y el slogan funcionó.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pocos meses han tenido que pasar, para descubrir lo inocultable. Del crecimiento hemos pasado a la recesión, el superávit se ha evaporado y transformado en déficit, y en un año tenemos 800.000 parados más, esto es 800.000 cotizantes menos, que encima tienen que percibir, con todo el derecho del mundo, las prestaciones al desempleo, que es la partida que más crece en los Presupuestos del Estado, justo un 24%, hasta alcanzar los 20.000 millones de euros, que es prácticamente igual a lo que se destinará a la inversión pública en infraestructuras, que sólo crece el 4,4%.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Sin duda Zapatero contabiliza como un gasto social lo que no es más que una obligación del Estado, que es la de garantizar el derecho al cobro del desempleo al que ha perdido su trabajo, pero los gastos sociales a los que se refería nuestro ínclito Presidente de Gobierno, en realidad experimentan recortes importantes. No hablemos ya de esa famosa Ley de Dependencia que nació sin fondos, a la que podrían acogerse más de 60.000 catalanes y que sin embargo sólo se ha aplicado a 37. Esta misma semana en el Congreso de los Diputados, el Grupo Popular ha presentado una proposición para la mejora de la financiación de la Sanidad, porque es conocida la insuficiencia de recursos de la que dispone la Sanidad Pública.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pero como no hay dinero para algunas cosas, la propuesta del PP apoyada por CIU, fue derrotada por los votos del PSOE, IU y los muy catalanistas y “sociales” votos del PSC, ERC e IC, en un momento en que se ha recortado en 3.000 millones de euros el anticipo de la deuda en Sanidad que el Estado tiene con las Comunidades Autónomas, y que ZP se había comprometido con los Presidentes Autonómicos a pagar, y cuando la Generalitat plantea precisamente el copago sanitario, porque tiene otras prioridades, como los coches fantásticos, como esos 86 millones de euros para atender a los servicios “diplomáticos” del exterior, dirigidos por la parentela, o el incesante incremento de personal que se lleva una cuarta parte de los gastos de la Generalitat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;O sea que mala señal es que Zapatero prometa que no habrá recortes sociales, porque siempre hace lo contrario de lo que dice. Presumía de talante y diálogo, y nunca ningún gobierno ha hecho tanto la oposición a la Oposición. Pedía transparencia y no vamos ni a saber quiénes son los bancos que se van a llevar la fortuna que les va a regalar el Estado. Aseguraba que había roto, mientras la reanudaba, la negociación con los terroristas, y proclamaba que los españoles nos merecíamos un gobierno que no mintiera y nadie nos ha engañado tanto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Ya sabemos que cuando cada día hay 2.700 parados más, que es justo al revés de lo que ocurría cuando gobernaba Aznar, porque entonces 2.700 ciudadanos encontraban diariamente empleo, es muy difícil alcanzar los objetivos sociales que promete Zapatero. También sabemos que el “malvado” Bush es el culpable de todo y que no se puede preguntar antipatrióticamente quiénes serán los bancos que se llevarán los 150.000 millones de euros, no contabilizados por cierto en los Presupuestos del Estado, ni a que se van a destinar, pero nos gustaría saber a quien trasladará las culpas Zapatero a partir de hoy, si Obama gana las elecciones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-3067985423576415801?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/3067985423576415801/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=3067985423576415801&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3067985423576415801'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/3067985423576415801'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/11/los-recortes-sociales-de-zp.html' title='Los recortes sociales de ZP'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-7795155100847550632</id><published>2008-10-31T22:01:00.002+01:00</published><updated>2008-10-31T22:04:27.326+01:00</updated><title type='text'>Presupuestos, otra trampa de ZP</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Mientras ZP sigue provocando la hilaridad de todas las cancillerías occidentales con sus magistrales e improvisadas lecciones de economía, llegan hoy al Congreso de los Diputados los Presupuestos del Estado para el año 2009, tan irreales como las audaces declaraciones de ZP que ahora descubre que Europa va a salvar de la crisis a los Estados Unidos –¡vamos, como en 1944!– de la misma forma que la UE se ha inspirado en las recetas de un Presidente de Gobierno, el nuestro, que provoca la envidia y admiración del mundo, según dice el secretario de Estado de Economía, David Vergara.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Y es cierto que en todo el mundo se vive una crisis, descubierta por cierto un año antes que aquí. Pero sus efectos no son los mismos en todas partes, entre otras razones por que los que no han ocultado y han reconocido los peligros, hace tiempo que están ajustando sus economías en los gastos, que este año se le han disparado al Gobierno, en los pronósticos y en los Presupuestos del Estado, que lo primero que tienen que ser es realistas, es decir estar basados en unas previsiones que se puedan cumplir.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;La falta de realismo, es precisamente la principal trampa de los Presupuestos del 2009. Los Presupuestos son en definitiva un ajuste entre ingresos y gastos. Los ingresos proceden de los impuestos, que dependen como es natural de la actividad económica. Cuando esta, es decir el crecimiento previsto, viene siendo muy inferior al esperado, la recaudación también lo es, y no hay más que ver el hundimiento del IVA, del impuesto de Sociedades, etc..., para deducir que vamos a tener mucho menos dinero, para atender las políticas sociales que todos anhelamos y las inversiones públicas que todo Estado debe acometer.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Sobre todo teniendo en cuenta que la Partida de gastos que más crece en los Presupuestos del Estado es la de las subvenciones al desempleo, que sube un 24% y alcanza los tres billones de las antiguas pesetas, como consecuencia de que ya hemos ganado la Champions del desempleo. Por eso, no se pueden atender demandas sociales, como la Ley de la Dependencia, que es una magnífica Ley pero sigue sin presupuesto como el año pasado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pero es que además, las subvenciones al desempleo previstas en los Presupuestos son inferiores a las que se van a necesitar, porque las previsiones de este Gobierno, tan falsas como todas las promesas de Zapatero, son superiores a la realidad en los ingresos e inferiores en los gastos, con lo que vamos a volver al déficit, que para cubrirlo obligará a subir los impuestos, que ya experimentan una subida encubierta al no deflactar la inflación, a lo que habrá que añadir los aumentos en los costes de las hipotecas que deberán financiarse, según las últimas recomendaciones de Pepiño Blanco, con los 400 euros electorales, de los que sólo algunos han visto la mitad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Cerrar los Presupuestos como se han cerrado, comprando los votos del PNV y del BNG, a cambio de recortes en la sanidad de las Comunidades gobernadas por el PP, ilustran, con claridad sobre el rigor y el talante de un Gobierno que pide apoyos sin condiciones a una Oposición a la que no deja de insultar, y a la que quiere obligar a que abdique de la principal responsabilidad que en una democracia le otorgan los ciudadanos a los que no gobiernan, que es, además de presentar alternativas, la de controlar y fiscalizar al Gobierno, sobre todo ahora que los bancos van a recibir enormes cantidades de dinero que no puede ir más que a las Pequeñas y Medianas Empresas para que prosigan su actividad, y a los ciudadanos en apuros para que puedan pagar las hipotecas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;La Oposición está pues donde tiene que estar, colaborando con el Gobierno pero criticándole lo que hace mal, como las políticas de empleo, que no parecen por cierto preocupar excesivamente a los Sindicatos, que todo el mundo se pregunta donde están. Pues de momento en los Presupuestos, salvo la Comunidad de Madrid, donde a pesar de los aciertos de Esperanza Aguirre, se pasan el día boicoteando la Sanidad recortada por el gobierno socialista y la inauguración de hospitales, que al parecer resulta insoportable para los Sindicatos. Puestos a preguntar por fin, sin duda el lector se preguntará como puede acabar esta crisis. Pues nadie, salvo Dios y por lo visto Zapatero, lo sabe. Lo malo es que por el camino se está llevando ahorros, empleos y empresas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-7795155100847550632?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/7795155100847550632/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=7795155100847550632&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7795155100847550632'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/7795155100847550632'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/10/presupuestos-otra-trampa-de-zp.html' title='Presupuestos, otra trampa de ZP'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5958607567952092411</id><published>2008-09-18T11:01:00.002+02:00</published><updated>2008-09-18T11:05:23.704+02:00</updated><title type='text'>Paro, aborto, eutanasia, Guerra Civil y crisis</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Todo esto es lo que nos trae ZP II, el hombre del talante y del diálogo, en esta nueva legislatura que acaba de empezar. En ningún otro país de la Europa Occidental podríamos encontrar a un presidente del Gobierno más sectario, más radical y que se dedique con tanto denuedo a insultar a la oposición y a provocar y despreciar tanto a la mitad de los ciudadanos que no piensan como él.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En ese tono solemne, susurrante y dulzón que emplea cuando se pone estupendo aseguraba Zapatero que no podía entender cómo alguien podía oponerse a recuperar los restos de las víctimas de la Guerra Civil. ¿Cuáles, los de un solo lado? ¿Y los de los religiosos asesinados a miles del 30 al 36, no cuentan? ¿Qué es lo que no puede entender ZP, que los españoles queramos mantener el espíritu de la Transición y la reconciliación definitiva de las dos Españas?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tampoco puede entender Zapatero que sus brillantes iniciativas para ampliar el aborto, cuando España ya es una especie de paraíso para esta práctica y vienen a hacerlo aquí hasta de Dinamarca, o para facilitar el suicidio, no sean aceptados con entusiasmo por todos los ciudadanos y llama hipócritas a los que no comparten sus críticas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y lo dice nada menos que el presidente del Gobierno que más ha engañado a todos los españoles. ¿Recuerdan el cartel electoral de hace seis meses? “Por el pleno empleo, motivos para creer”. ¿O el laberinto sobre la financiación autonómica en el que nos ha metido el hombre de la nueva España? ¿O la legalización de la mitad de las listas de ANV, brazo político de ETA, dentro del “más estricto cumplimiento de la ley”, que acaba de derogar el Supremo? ¿Y los datos y pronósticos sobre el crecimiento económico, el paro o la crisis?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y es que, por una parte, lo que no puede entender Zapatero es que hay gente, mucha, que no comparta sus ideas, lo que ya es un preocupante síntoma de por sí, de “calidad” democrática y no le acompañe en esa idea destructiva de los principios y valores de una sociedad, y de otra, de lo que se trata también ahora es de recuperar la memoria histórica para olvidar el paro, el que ya tenemos, con la tasa más alta de Europa y el que viene, que nos puede situar en las cifras que nos dejó Solbes en el 96, esto es, en el 22 por ciento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Porque no parece que un Gobierno que hasta ahora se ha empeñado en negar la crisis, o sea, en reconocer el diagnóstico de la enfermedad, acierte con los remedios que no llegan o resultan equivocados. Porque el gasto público no puede crecer más que la economía, ni el déficit exterior situarse en un 10 por ciento y el aumento del coste de la vida muy por encima de la media europea, porque esto afecta gravísimamente a la financiación y competitividad de las empresas, que son, en definitiva, las que crean el empleo y reclaman urgentes rebajas fiscales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vienen ahora aquí a mi memoria esos 400 euros electorales que más de seis millones de españoles, los que menos ganan, no han percibido, y esa vibrante alocución final en uno de sus últimos discursos electorales del entonces candidato a presidente del Gobierno. Decía entonces que no le parecía elegante sembrar sombras de duda, sobre el contagioso optimismo que quería trasladar a todo el electorado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antipatriota, era cuestionar la economía de Champions y un superávit del 3 por ciento que, por cierto, en tan sólo seis meses se ha evaporado y transformado en déficit. Muchos le creyeron y le votaron, ampliaron o empezaron un negocio, firmaron una hipoteca y compraron un piso. ¡Consumieron! Como les pedía el campeón del optimismo. Es el mismo que ahora descubre que la culpa de la crisis es de los Estados Unidos y de las hipotecas subprime. Por tanto, nada se puede hacer, simplemente confiar en su sonrisa, en el talante, de esa especie de supremo hacedor, nuevo guía espiritual de Occidente, en la alianza de civilizaciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No importa que haya medio millón más de parados que hace un año, que las cuentas públicas sean un agujero, que los bancos no dejen dinero, que las familias no lleguen a fin de mes, que los ayuntamientos estén en quiebra o las comunidades autónomas compitiendo en gastar. Todo aquel que ose discrepar del discurso oficial del optimismo será arrojado sin contemplaciones al pozo de los crispadores.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5958607567952092411?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5958607567952092411/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5958607567952092411&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5958607567952092411'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5958607567952092411'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/09/paro-aborto-eutanasia-guerra-civil-y.html' title='Paro, aborto, eutanasia, Guerra Civil y crisis'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-5289170620509129332</id><published>2008-08-22T19:55:00.002+02:00</published><updated>2008-08-22T19:58:05.956+02:00</updated><title type='text'>El rigor de los socialistas</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;EL DIPUTADO socialista Larrosa replica mi reciente rueda de prensa y me acusa de falta de rigor. Como tuve la ocasión de recordar a los candidatos socialistas por Lleida en la pasada campaña electoral, cuando negaban ambos el trasvase de las aguas del Segre a Barcelona y me acusaban de lo mismo que ahora, que los socialistas presuman de rigor y credibilidad es como si Clinton presumiera de castidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Porque después de votar descubrimos que la desviación del Segre en cabecera hacia Barcelona ya estaba marcada hasta con estacas y que se destapaba la crisis que se había negado. La desaceleración de nuestra economía de Champions se traduce en la antipatriota realidad que ya no se puede ocultar. Tenemos el récord europeo en paro, deuda exterior, coste de la vida e hipotecas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ésta es la verdad, Larrosa, que usted con la que está cayendo se preste a hacer el ridículo y a negar no sólo lo que yo dije y mantengo, sino lo que ve todo el mundo e incluso reconocen todos los organismos oficiales, sólo se puede explicar desde la ingenuidad, impericia o inconsciencia o las tres cosas a la vez, de un debutante que cree estar haciendo méritos y puede que así sea, porque faltar a la verdad está siendo muy valorado en el PSOE.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;España vive ahora tres crisis muy graves. Para empezar, la económica. En los últimos doce meses, el paro ha subido ya en 460.000 personas y, según los datos del INE, España vuelve a ser el país con la tasa más alta de Europa, el 10,7%, entre los que no encuentran empleo y los que lo pierden.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La inflación, también según el INE, se ha situado en julio en el 5,3%, la más alta en 11 años, con lo que el diferencial de precios respecto a la zona euro, según los datos de Eurostat, señor Larrosa, se ha incrementado hasta 1,2 puntos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esto explica la pérdida de competitividad de nuestras empresas, que venden menos y, por tanto, la destrucción de empleo y el déficit exterior que ya llega al récord de más de 50.000 millones de euros. El crecimiento de nuestra economía, por otra parte, no es del 3, del 2 o del 1,5%, es .plano. según el Banco de España, el superávit se ha evaporado y el Estado ha entrado en déficit presupuestario. El 13 por ciento de las empresas no obtienen crédito, la cesta de la compra ha subido más de 10 puntos y las hipotecas medias han subido 1.000 euros al año.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hable, hable usted Larrosa .convénzales de ese mundo feliz del que habla. con los que no llegan a fin de mes, los que pierden, o están a punto, su empleo, los que no pueden pagar las hipotecas, los que tienen que cerrar sus pequeños negocios, o los que se han metido en inversiones de las que no saben como salir, porque Zapatero les ha estado ocultando la realidad y lo menos que podía hacer es pedirles perdón por haberles engañado. Convénzales también de que Zapatero no ha puesto de rodillas al Estado cuando negociaba .no sabemos si todavía lo hace. con ETA, ante un criminal que ha pagado menos de un año de prisión por asesinato y que está en libertad porque el Gobierno se ha tragado los fraudulentos beneficios penitenciarios y el fiscal del Estado, cuando ZP negociaba, pidió el año pasado la rebaja de penas, y díganos si al final el PSOE no ha tenido que rectificar y reconocer que el único camino para acabar con el terrorismo es la derrota de ETA, como venimos diciendo desde el Partido Popular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como he dicho mil veces, España no se puede gobernar con los que quieren romperla, ni se pueden gobernar las autonomías con los perdedores, como lo hace el PSOE en Cataluña, en Galicia y en Baleares, porque luego vienen las facturas y los referéndums secesionistas, que los socios de ERC aplazan hasta el 2014 pero que Ibarretxe ya adelanta a octubre. Lo cierto es que en la nueva España de ZP hay menos España que nunca, está dividida en 17 naciones peleadas entre sí y con el Gobierno central por el agua o por el dinero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si esto no es crisis institucional y política, pues a ver qué nombre le ponemos para disfrazar la realidad. Pero en política, al final, como en la vida, hay un valor por encima de todos los demás que a la larga se impone y es precisamente el valor del rigor y de la credibilidad y el problema que tiene Zapatero es que ha engañado a todo el mundo, nadie se fía de él y encara los próximos presupuestos más sólo que la una.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En economía, es muy importante la confianza, que con este Gobierno se ha desplomado, porque las recetas económicas no funcionan comprando el voto a unos cuantos a 400 euros, o con hipotecas electorales para repetir en la Moncloa, de 50.000 millones de euros para esta legislatura, y porque la gente ya sabe que el PSOE es experto en meternos en crisis como lo hizo en el 95 y lo hace ahora, de las que luego tiene que salvarnos el Partido Popular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mire, Larrosa, que me diga usted que soy un catastrofista por describir la realidad es como si yo le dijera que usted es un zampabollos por ocultarla. A estas alturas, cuando los leridanos ya conocen que el mes de julio hemos tenido el peor dato de paro en décadas, dejemos que sean ellos los que repartan los certificados de rigor y credibilidad que unos y otros nos merecemos, y permítame un consejo. Cuando uno es diputado del partido que gobierna, la utilidad se demuestra con iniciativas provechosas para la provincia que uno representa, como yo lo hacía. En septiembre, le recordaré a usted y a su compañera en las Cortes unas cuantas.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-5289170620509129332?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/5289170620509129332/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=5289170620509129332&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5289170620509129332'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/5289170620509129332'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/08/el-rigor-de-los-socialistas.html' title='El rigor de los socialistas'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-6809187604507845984</id><published>2008-07-23T13:03:00.002+02:00</published><updated>2008-07-23T13:06:36.205+02:00</updated><title type='text'>El PP exige al Gobierno que prorrogue las tarifas especiales para riego en las explotaciones agrícolas</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;El portavoz de Agricultura del Grupo Popular en el Congreso y diputado por Lleida, José Ignacio Llorens, ha presentado una Proposición no de Ley para su debate en Pleno, con el objeto de que el Gobierno prorrogue las tarifas especiales para riego en las explotaciones agrícolas, que eliminó el pasado 1 de julio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este sentido, Llorens ha denunciado el filibusterismo político del Ejecutivo, que ha hecho caso omiso de la moción aprobada en el Senado el pasado 24 de junio, que también pedía prorrogar las tarifas especiales, recogiendo las reclamaciones de todos los sindicatos, asociaciones agrarias y comunidades de regantes en su conjunto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para el portavoz popular, con la crisis económica que está sufriendo nuestro país, y que afecta especialmente al sector agrario, no es de recibo eliminar las tarifas especiales cuando los agricultores tienen que asumir unos costes de producción que no hacen más que aumentar, especialmente el gasóleo y los fertilizantes. El PSOE está haciendo caso omiso a un sector que está asfixiado y está incitando a los agricultores a que abandonen el campo, añadió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En opinión de Llorens, no tiene sentido que se fomenten políticas de ahorro de agua y sustitución de riegos de gravedad por riegos localizados, como el riego por goteo o por aspersión, cuando las nuevas tarifas penalizan aún más los riegos localizados. El PSOE está actuando aquí contra el medioambiente y la sostenibilidad, y lo hace además el Gobierno que más incumple el protocolo de Kioto, acusó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por ello, la Proposición no de Ley del Grupo Popular insta al Gobierno a conceder una prórroga de dos años de las tarifas eléctricas especiales para riego vigentes hasta el 30 de junio de 2008, y a negociar con las Organizaciones Profesionales Agrarias y la Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España un marco tarifario cuyos costes puedan ser asumidos por el sector agrario.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-6809187604507845984?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/6809187604507845984/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=6809187604507845984&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6809187604507845984'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/6809187604507845984'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/07/el-pp-exige-al-gobierno-que-prorrogue.html' title='El PP exige al Gobierno que prorrogue las tarifas especiales para riego en las explotaciones agrícolas'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-8928142854326193620</id><published>2008-07-14T12:18:00.003+02:00</published><updated>2008-07-14T12:21:55.395+02:00</updated><title type='text'>El PP denuncia la cancelación del programa de TVE Agrosfera, referente del sector agrario</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;El portavoz de Agricultura del Grupo Popular y diputado por Lleida, José Ignacio Llorens, denunció hoy la cancelación del programa de TVE Agrosfera, “que ha desaparecido de la noche a la mañana, privando al sector agrario de uno de sus referentes en los medios de comunicación”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llorens explicó que Agrosfera “es un programa decano en la información agraria”, con más de 500 emisiones y 11 años en antena y que su cancelación “no puede obedecer a motivos de audiencia, pues era líder en su franja horaria y el programa más seguido por todos los agricultores españoles”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para el diputado popular, la única explicación es que “el Gobierno y la ministra Elena Espinosa quieren que desaparezca Agricultura, ya lo han eliminado del organigrama ministerial y ahora quieren borrar cualquier rastro de agricultura en la televisión pública”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este sentido, Llorens mostró su temor porque los redactores del programa, “un equipo probado y profesional que lleva ejerciendo su labor muchos años” sean “recolocados de mala manera, quizas en algún programa de corazón, que parece que es lo que le gusta a este Gobierno, en vez de ocuparse de los problemas de los españoles y de atender a un sector como el agrario, que está atravesando un momento muy delicado y se siente desatendido por el Ejecutivo”. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-8928142854326193620?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/8928142854326193620/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=8928142854326193620&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8928142854326193620'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/8928142854326193620'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/07/el-pp-denuncia-la-cancelacin-del.html' title='El PP denuncia la cancelación del programa de TVE Agrosfera, referente del sector agrario'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-2683314238387248967</id><published>2008-07-03T11:27:00.001+02:00</published><updated>2008-07-23T13:09:12.268+02:00</updated><title type='text'>Ganas de España</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Puede parecer una frivolidad no hablar del congreso del Partido Popular en el que hemos elegido presidente a Mariano Rajoy con el 85 por ciento de los votos o no comentar la crisis económica, tapada hasta después de las elecciones, y las medidas urgentes y necesarias para superarla. Lo haremos en otra ocasión porque, en mi opinión, la actualidad viene marcada por la enorme explosión de júbilo que se ha extendido por todos los rincones de nuestro país, provocada por la victoria de España en el reciente campeonato de Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ha tenido que ser más allá de nuestras fronteras, fuera de España, y ha tenido que ser el fútbol el detonante de una reacción que ha permitido descubrir que, mientras nuestros políticos van por un lado, los ciudadanos van por otro. No deja de ser llamativo que, al mismo tiempo que en una parte de la nueva España que nos ha traído ZP se convoque un referéndum separatista ilegal, en esa misma parte y en el resto del territorio haya brotado un sentimiento que trasciende la alegría de un triunfo deportivo. España no es un concepto discutido ni discutible para la inmensa mayoría de los españoles, que por fin han podido recuperar la normalidad y exhibir nuestra bandera común por todas las calles de nuestra nación sin ser insultados por ello. Como lo hacen los alemanes, los italianos, los franceses o los brasileños. Más allá de la satisfacción producida por el magnífico juego desplegado por nuestra selección, que ha sorprendido y deleitado a propios y extraños, cuando celebrábamos el gol de Torres estábamos expresando un sentimiento de pertenencia, un sentimiento de unidad, un sentimiento de orgullo. El orgullo de ser español.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es como si de repente nos hubiéramos liberado de las cadenas con las que esas minorías excluyentes, reaccionarias y chantajistas pretenden acomplejarnos a los que no enfrentamos compatibilidades, a los que nos sentimos muy orgullosos de que cinco catalanes, dos de ellos de Lleida, hayan formado parte de la mejor selección de España de fútbol que hemos tenido. Siempre hay alcaldes, como el de Barcelona o el de Bilbao, que van contra corriente y se niegan a instalar las pantallas gigantes que les pedían miles de vecinos, y siempre hay quien prefiere la derrota de la nación a la que pertenecen, y se han tenido que hartar de hacer el ridículo arriando las banderas de los rivales que España, uno tras otro, derrotaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dejémoslos con sus miserias y con sus resentimientos, porque la grandeza de España estaba en ese sentimiento de unidad que se ha forjado en torno a un grupo ejemplar en lo deportivo y en lo humano, que han sabido representar lo que somos y lo que sentimos. Porque es una delicia ver al mejor portero del Campeonato estrujar con un abrazo al mejor jugador. Uno del Madrid y otro del Barcelona, Casillas y Xavi. Como emocionante ha sido que Ramos no haya olvidado en la noche del triunfo al malogrado Puerta, y como envidiable ha sido el comportamiento de unos deportistas que han respetado con disciplina y cariño a quien les ha sabido conducir al éxito, y que son todo un ejemplo para nuestra juventud. El ejemplo de la entrega, el sacrificio, el esfuerzo, el mérito y el juego limpio, para conseguir un objetivo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Han sido unos deportistas profesionales, como lo son también Rafa Nadal o Fernando Alonso, los que nos han dado, nos dan, estas pequeñas, grandes, satisfacciones que alegran nuestras vidas, comportándose con una entrega admirable, con el espíritu de verdaderos amateurs.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Son los que nos hacen recuperar esos añejos sentimientos de la niñez perdida, cuando el gol de Zarra hace muchos años o el de Marcelino no hace tantos, pero también muchos, nos hace recordar con nostalgia que los celebrábamos con seres queridos que ya no están con nosotros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El domingo pasado, enViena, se escribió una historia, una de esas pequeñas historias que nos ayudan a ser más felices. El gol deTorres formará también parte de nuestros recuerdos, pero con una diferencia. Lo celebramos más porque quizás antes no había tantas ganas de España como ahora, porque entonces España no se discutía.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-2683314238387248967?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/2683314238387248967/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=2683314238387248967&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2683314238387248967'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/2683314238387248967'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/07/ganas-de-espaa.html' title='Ganas de España'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-4274953850467941127</id><published>2008-06-11T14:15:00.001+02:00</published><updated>2008-07-23T13:10:00.243+02:00</updated><title type='text'>La verdadera crisis</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;La verdadera crisis de la que hay que hablar, la que está afectando gravemente a España, no es la del Partido Popular, tan comentada desde dentro y sobre todo desde fuera. Y es que aunque el ejercicio de la oposición es esencial para el correcto funcionamiento de la democracia, no hay que olvidar que a quien los electores han confiado las responsabilidades de gobierno es a los mismos que las habían tenido estos 4 años y por tanto son las decisiones del Gobierno socialista las que afectan a la calidad de vida de los ciudadanos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al fin y al cabo la crisis en un partido cuando pierde unas elecciones no puede extrañarnos, ya que es lógico que se rebele ante los resultados y trate de buscar una estrategia victoriosa. Así, a los que tan aficionados son a repasar la memoria, cabe recordarles que el PSOE, sin ir mas lejos, sufrió una auténtica catarsis después de la derrota de 1996. El candidato elegido en las primarias no pudo presentarse a la presidencia de Gobierno porque le tumbaron desde dentro. El ahora presidente de Gobierno ganó a los otros tres candidatos que concurrieron al Congreso del PSOE por 9 votos, bajo la consigna de que Bono no cruzara el Tajo y otra de las candidatas de ese competido congreso del PSOE, Rosa Díez, está también en el hemiciclo, pero después de haber fundado otro partido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O sea, que comparaciones, las que se quieran. Yo ya entiendo que a algunos les interesen las cortinas de humo, y hablar de las crisis de los demás, sin renunciar a los consejos al partido de enfrente para que elija a los líderes más apropiados, lo que no deja de ser un generoso alarde de fair play. Pero los militantes del PP no necesitamos colaboraciones tan desinteresadas . para encontrar nuestro propio camino, el adecuado para dar respuesta a los graves problemas que tiene la sociedad española y, entretanto, de lo que hay que hablar es de lo que realmente importa a la gente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque sea tan antipatriota como la denuncia de un desplome económico que la propaganda oficial múltiple y variada ya no puede ocultar y que no ha hecho más que empezar, porque al Gobierno ya no le sale ninguna cuenta. Todos los indicadores económicos son pésimos, desde la venta de coches, pisos e hipotecas, que ha caído en picado, hasta el hundimiento de las recaudaciones del IVA y del Impuesto de Sociedades. Desde octubre el paro no para, a un ritmo de 60.000 empleados menos al mes, ésos que para ZP no son parados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El coste de vida ha aumentado en mayo el 4,7%, el mayor porcentaje en 11 años. Los tipos de interés y los precios se han disparado y el superávit se evapora con las subvenciones al desempleo. Pero lo peor está por llegar, porque el despilfarro es de escándalo, el gasto autonómico está desbocado y la .catalanofobia que los socialistas imputaban al PP ha prendido con tal fuerza en los barones socialistas que hemos entrado en la Champions del gasto autonómico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así las cosas, con un déficit exterior galopante que hunde la competitividad de nuestra economía y sin otra reacción por parte de Gobierno que la .social . paga electoral de 400 euros que los .pobres. no van a cobrar, la actual inestabilidad e inseguridad jurídica que se vive en España provoca una pérdida de confianza que es letal en economía. Porque no es que España esté rota, no, lo que está es totalmente deshilachada. Nos queda todavía la lotería nacional, la liga de fútbol y las quinielas, pero en Catalunya se paga impuesto de sucesiones y en Madrid no, es imposible trasvasar agua de donde sobra a donde falta, aunque los Gobiernos autonómicos como es el caso de Aragón y Catalunya estén ambos presididos por socialistas. Hacer una política de Estado en aguas se hace imposible en España y por eso hay quien quiere recurrir a Francia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ésta es la nueva España de ZP y esta legislatura es la de las facturas contraídas en la anterior, cuando el hombre del talante se empeñó en gobernar España con los que quieren romperla, y claro, cuando las políticas de Estado no se hacen entre los dos grandes partidos que representan el 90% de los ciudadanos, los problemas comunes se hacen insalvables. Por eso, para parar a Ibarretxe cuando le exige lo mismo que le ofreció a ETA, Zapatero no tiene más remedio que recurrir a la derecha extrema., o sea, al Partido Popular, sacarla del Pacto del Tinell y del cordón sanitario, pedir su leal colaboración y copiar sus recetas sobre la inmigración o contra el terrorismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Porque aunque en la nueva terminología .progresista, a los referéndums separatistas se les llame derecho a decidir; a los trasvases, conducciones temporales puntuales y reversibles, y a las suspensiones de pagos, concurso de acreedores, llevamos camino de que la desaceleración económica que se está acelerando por momentos nos lleve a las cifras que nos dejó en el 96 el mismo ministro de Economía de ahora, el inefable Solbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Las recuerdan? Un paro del 22%, un déficit del 7% del PIB y un interés del orden del 15%. Para entonces no habrá más remedio que recurrir a quienes fueron capaces de invertir esas cifras, entrar en la Europa del euro y traer a España los mayores niveles de prosperidad, bienestar e inversión conocidos, dilapidados luego por el presidente más irresponsable de nuestra democracia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-4274953850467941127?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/4274953850467941127/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=4274953850467941127&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4274953850467941127'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4274953850467941127'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/06/la-verdadera-crisis.html' title='La verdadera crisis'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-1365837911435242107</id><published>2008-02-25T10:14:00.001+01:00</published><updated>2008-02-25T10:16:22.809+01:00</updated><title type='text'>Els insults al PP oculten la manca de programa electoral dels altres partits</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Els insults que rebem el Partit Popular són una cortina de fum de la resta de formacions polítiques per amagar l’absència de programa electoral. Quan ells ens insulten no fan cap proposta de govern i no ofereixen cap tipus de solució als lleidatans, com sí fa el Partit Popular. El PP és l’únic partit que ofereix una alternativa de futur per fer front a la crisi econòmica i a la resta de problemes dels lleidatans i dels espanyols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nosaltres no només podem explicar que en vuit anys de govern popular vam portar l’AVE a Lleida, vam posar en marxa el Segarra-Garrigues i vam fer reformes com les dues rebaixes de l’IRPF i la supressió de l’IAE, sinó que també podem parlar del nostre programa de futur.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vull ser la veu de Lleida al Congrés dels Diputats per posar en marxa totes les infraestructures que han estat aturades durant la darrera legislatura, com ara les autovies a Osca i a Viella i l’Eix Pirinenc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els insults del PSC i d’ERC no ens afecten, ciutadans saben que no sóc cap extraterrestre ni cap perill per a la pau social i el 9 de març ens donaran tot el seu suport.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-1365837911435242107?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/1365837911435242107/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=1365837911435242107&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/1365837911435242107'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/1365837911435242107'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/02/els-insults-al-pp-oculten-la-manca-de.html' title='Els insults al PP oculten la manca de programa electoral dels altres partits'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2966225449763845482.post-4979944982067194757</id><published>2008-01-28T13:49:00.000+01:00</published><updated>2008-01-28T13:52:14.570+01:00</updated><title type='text'>Aconseguir un diputat a Lleida és decissiu per a què el PP guanyi</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;El candidat del PP a les generals per Lleida, José Ignacio Llorens, va assegurar ahir durant la presentació de la seva candidatura que el quart escó de Lleida pot ser decisiu pels resultats d’Espanya. El candidat es va mostrar convençut de desbancar ERC i aconseguir l’escó per la polarització de les eleccions entre els dos grans partits.Llorens va destacar que el PP és l’única alternativa de canvi, i va considerar una injustícia que el PP de Lleida no tingui representació al Congrés.&lt;br /&gt;A José Ignacio Llorens, acompanyen a la llista al Congrés Imma Manso, Miquel Àngel Balao i María José Horcajada, mentre que els candidats al Senat són Maria Dolors López, Joan Maria Molins i Ester Sirat.Llorens va destacar que el govern de José Maria Aznar va fer moltes coses per Lleida, com l’inici de la construcció del canal Segarra-Garrigues, el nou túnel de Vielha i l’arribada de l’AVE, entre d’altres. Obres que avalen la bona tasca del Partit Popular.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2966225449763845482-4979944982067194757?l=joseignaciollorens.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/feeds/4979944982067194757/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2966225449763845482&amp;postID=4979944982067194757&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4979944982067194757'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2966225449763845482/posts/default/4979944982067194757'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://joseignaciollorens.blogspot.com/2008/01/aconseguir-un-diputat-lleida-s-decissiu.html' title='Aconseguir un diputat a Lleida és decissiu per a què el PP guanyi'/><author><name>José Ignacio Llorens</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13739688636128422657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
