Els agricultors i ramaders estan desesperats. En els últims cinc anys, des que va arribar al govern el PSOE de Zapatero, la renda agrària ha caigut un 26% i el cost de producció ha pujat un 34%, segons els índex oficials publicats en la memòria del Ministeri d’Agricultura. Ara, amb la crisi, les coses encara van pitjor pel nostre maltractat sector agrari. Per primera vegada, l’atur agrari, que arriba al 23 per cent, supera l’atur general, situat entorn del 19 per cent, i el deute del sector també per primera vegada supera la renda. Les explotacions agràries en la majoria dels casos no son rendibles, i si descomptem el salari corresponent a la gestió i dedicació dels seus titulars, no queda a penes marge.
Tots els senyals estan en alerta roja. La venda de fertilitzants es va reduir l’any passat en un 50 per cent i la de tractors, en un 30 per cent, i no es produeix el relleu generacional perquè cada any abandonen l’activitat més de 6.000 titulars d’explotacions agràries i nomes s’hi incorporen al voltant de 3.000.
A Brussel·les, on la influencia del nostre Govern és precària, la negociació de la revisió mèdica de la PAC es va saldar amb un clamorós fracàs per als interessos espanyols. Es va duplicar la modulació del 5% al 10%, és a dir, es va doblar la retallada de les ajudes a la producció, va augmentar la dependència del sector lacti i ens varem quedar pràcticament sense mecanismes d’intervenció. Pitjor, gairebé impossible.
Però és que, per si fos poc, Espanya és ara un dels set Estats, d’un total de 27 que integren la Unió, que no recolza que Brussel·les autoritzi un augment de les ajudes a les explotacions agràries de 7.500 a 15.000 euros. El pretext adduït per la ministra Espinosa per a tan insòlita posició és que aquest augment, que ha de ser finançat pels estats membres i no per les arques comunitàries, suposa una renacionalització de la PAC, cosa que no es veritat perquè aquest increment de les ajudes té un caràcter temporal i perquè, a més, si en alguna cosa es distingeix França, que recolza juntament amb 19 estats més l’increment de les ajudes, és per la seva acèrrima defensa de les ajudes europees al sector agrari, és a dir, pel seu suport a la PAC.
A Brussel·les, doncs, tenim una ministra inexplicablement tova a l’hora de protegir i defensar els interessos agraris espanyols i, tot s’ha de dir, amb pocs amics per fer-ho, perquè els amics de ZP estan en altres latituds. A més, no podem oblidar, que al maig de l’any passat, en nom del grup popular vaig promoure al ple del Congres dels Diputats una moció d’ajudes pel sector agrari que va prosperar gracies al suport dels altres grups politics, a excepció del PSOE, que hi va votar en contra. Entre les mesures proposades figurava la reducció de l’IVA de les tarifes de regs del 16% al 7%, que el Govern es nega a complir, cosa que demostra amb claredat el respecte que al PSOE de ZP li mereix el Parlament i la democràcia.
Per això, davant d’aquest desolador panorama, no es d’estranyar que les Organitzacions Professionals Agràries, Cooperatives i entitats representatives del sector hagin convocat una aturada a tot Espanya aquest divendres, dia 20, i una manifestació a Madrid el dia següent, a la que en nom del PP hi assistiré. Raons no els falten.
Josep Ignasi Llorens
Diputat al Congrés del PP per Lleida
Tots els senyals estan en alerta roja. La venda de fertilitzants es va reduir l’any passat en un 50 per cent i la de tractors, en un 30 per cent, i no es produeix el relleu generacional perquè cada any abandonen l’activitat més de 6.000 titulars d’explotacions agràries i nomes s’hi incorporen al voltant de 3.000.
A Brussel·les, on la influencia del nostre Govern és precària, la negociació de la revisió mèdica de la PAC es va saldar amb un clamorós fracàs per als interessos espanyols. Es va duplicar la modulació del 5% al 10%, és a dir, es va doblar la retallada de les ajudes a la producció, va augmentar la dependència del sector lacti i ens varem quedar pràcticament sense mecanismes d’intervenció. Pitjor, gairebé impossible.
Però és que, per si fos poc, Espanya és ara un dels set Estats, d’un total de 27 que integren la Unió, que no recolza que Brussel·les autoritzi un augment de les ajudes a les explotacions agràries de 7.500 a 15.000 euros. El pretext adduït per la ministra Espinosa per a tan insòlita posició és que aquest augment, que ha de ser finançat pels estats membres i no per les arques comunitàries, suposa una renacionalització de la PAC, cosa que no es veritat perquè aquest increment de les ajudes té un caràcter temporal i perquè, a més, si en alguna cosa es distingeix França, que recolza juntament amb 19 estats més l’increment de les ajudes, és per la seva acèrrima defensa de les ajudes europees al sector agrari, és a dir, pel seu suport a la PAC.
A Brussel·les, doncs, tenim una ministra inexplicablement tova a l’hora de protegir i defensar els interessos agraris espanyols i, tot s’ha de dir, amb pocs amics per fer-ho, perquè els amics de ZP estan en altres latituds. A més, no podem oblidar, que al maig de l’any passat, en nom del grup popular vaig promoure al ple del Congres dels Diputats una moció d’ajudes pel sector agrari que va prosperar gracies al suport dels altres grups politics, a excepció del PSOE, que hi va votar en contra. Entre les mesures proposades figurava la reducció de l’IVA de les tarifes de regs del 16% al 7%, que el Govern es nega a complir, cosa que demostra amb claredat el respecte que al PSOE de ZP li mereix el Parlament i la democràcia.
Per això, davant d’aquest desolador panorama, no es d’estranyar que les Organitzacions Professionals Agràries, Cooperatives i entitats representatives del sector hagin convocat una aturada a tot Espanya aquest divendres, dia 20, i una manifestació a Madrid el dia següent, a la que en nom del PP hi assistiré. Raons no els falten.
Josep Ignasi Llorens
Diputat al Congrés del PP per Lleida
No hay comentarios:
Publicar un comentario