viernes, 28 de mayo de 2010

La retallada social més gran de la democràcia

Es veia venir. Ho hem advertit fins a la sacietat des del Partit Popular, des que va començar la legislatura, des que va arribar la crisi, que Zapatero va ocultar, i davant de la qual ha reaccionat en direcció contrària a la que la gravetat de la situació demanava. Zapatero no va fer cas a les propostes del PP de retallada de despeses plantejades en els debats dels PGE del 2009 i en els del 2010, quan les despeses ja duplicaven els ingressos de l’Estat, el dèficit triplicava el màxim permès per la Unió Europea i enfilàvem els 5 milions d’aturats.
No es tocaven llavors, en la proposta del PP, les pensions ni els salaris dels funcionaris. Ara arriben els ajustos tard i malament i, a més, seran insuficients perquè es deixen de banda les reformes estructurals, els incentius a la competitivitat i els estímuls a l’ocupació. Ara els pensionistes, els funcionaris i les futures mares pagaran el cost dels errors de ZP. En aquests anys s’han dilapidat recursos que ara ens porten a sacrificis que podien haver-se evitat.
Així, 5.000 milions d’euros per a les ajudes al desenvolupament són excessius per a les nostres possibilitats, no era el moment d’un finançament autonòmic addicional per 3.500 milions d’euros, i els 9.000 i 6.000 milions d’euros més per als absurds plans E han estat ocurrències esbojarrades. El problema és que moltes d’aquestes despeses ja no tenen volta enrere. Estan gastades. En lloc d’estar a les mans dels autònoms, de les pimes, dels comerciants o dels agricultors, se n’han anat pel forat de les ambaixades autonòmiques, les legions d’assessors a totes les administracions, des de la Moncloa fins als ajuntaments, més de 400.000, i viatges oficials i ostentacions de tot tipus.
És més fàcil congelar les pensions i abaixar els sous als funcionaris que retallar les subvencions de la xarxa clientelar. Tot supeditat a mantenir o conquerir el poder, a qualsevol preu, fins i tot en contra de la llista més votada, que és l’objectiu superlatiu de la política socialista. Per aquest motiu, ara arriba la retallada social més gran de la democràcia.
El nostre campió de les civilitzacions va arribar a la presidència europea disposat a dirigir, segons les seves pròpies paraules, la recuperació econòmica d’Europa, i l’acaba sota vigilància. Aquesta és la nova Espanya de Zapatero. Menys vertebrada que mai a dins i sota tutela econòmica a fora. Sense sobirania financera. Són els efectes de la conjunció planetària Obama-Zapatero anunciada per Pajín.
N’hi hauria prou d’abaixar 400 milions d’euros la cooperació al desenvolupament, reduir el 25 per cent d’alts càrrecs, la supressió de tres ministeris i la integració de dos més, disminuir el pressupost de TVE, anul•lar els 470 milions d’euros per comprar els suports de PNB i CC als pressupostos i retallar 292 milions d’euros les subvencions a sindicats, patronals i partits polítics, per estalviar els 1.500 milions d’euros que ZP vol retallar amb la congelació de les pensions.
Al nostre campió europeu li han abaixat els fums i els pantalons a Brussel•les. I a Espanya ja ningú confia en ell, perquè el problema mai pot ser la solució. Per això, patriòticament, Zapatero ha de dimitir.
Josep Ignasi Llorens Torres
Diputat al Congrés del PP per Lleida

No hay comentarios: