jueves, 21 de febrero de 2013

El millor discurs de Rajoy

El reconeixement de la realitat no pot ocultar la dramàtica dada de l’atur. Gairebé 6 milions d’aturats. Més del 26% de la nostra població activa i més del 50% dels nostres joves no troben feina. Però tampoc es poden ocultar les causes que ho han provocat. El dèficit heretat va ser del 9% en lloc del 6%, un 50% més del que va informar el Govern Zapatero. El deute de les nostres administracions públiques s’havia duplicat en quatre anys i el dèficit de la nostra balança amb l’exterior s’havia multiplicat per quatre entre el 2003 i el 2007. Es gastava el doble del que s’ingressava i Espanya estava a punt de la suspensió de pagaments, era un país sense crèdit. Aquesta va ser l’herència.

Per aquest motiu, en aquesta situació de greu risc, Rajoy, abans que res, es va veure en l’obligació d’aparcar les promeses electorals i complir el seu deure, que no és sinó capgirar la situació, per a la qual cosa la majoria absoluta dels ciutadans li van donar la seva confiança, fa poc més d’un any. El primer objectiu va ser el de la reducció del dèficit, perquè, amb el que teníem, la Unió Europea ens retirava la confiança.

I per reduir el dèficit no n’hi ha prou de retallar les despeses, afany en què han col·laborat, és just reconèixer-ho, totes les administracions; també s’han hagut d’augmentar els impostos. L’augment de l’IRPF, suportat principalment pels contribuents amb més rendes, l’increment de l’IVA i el dels impostos especials i de societats s’ha traduït en un augment d’11.000 milions d’euros que, juntament amb els altres 11.000 milions que s’han retallat en despeses, han permès reduir en més de 20.000 milions el desequilibri de 30.000 milions que suposa la desviació del dèficit heretat i arribar al 7% del dèficit exigit a la Unió Europea.

Però no n’hi ha hagut prou amb aquests ajustos pressupostaris. El 30% del nostre sistema financer estava greument danyat i, per aquest motiu, s’ha hagut d’emprendre un rigorós sanejament, gràcies al qual, i també als esforços a reduir el dèficit, la Unió Europea ha prestat més de 40.000 milions d’euros en condicions avantatjoses, que permetran que el crèdit arribi a les empreses i a les famílies, cosa tan necessària per a l’economia com el sistema circulatori per a l’organisme humà.

No obstant, malgrat els esforços i sacrificis que aquest Govern ha hagut d’assumir, les pensions, encara que no s’han incrementat amb l’IPC, s’han millorat, així com les prestacions a l’atur, que ja es renoven de forma automàtica i el Govern central tampoc ha descuidat els seus compromisos amb les comunitats autònomes, amb els ajuntaments i amb els proveïdors a través dels crèdits ICO o el Fons de Liquiditat Autonòmic, del qual Catalunya, per cert, és el principal beneficiari.

Les reformes també eren inajornables. No només la de l’Administració, ara en marxa, per reduir costos, racionalitzar i evitar duplicitats en els serveis, o la de la unitat de mercat per fer més competitiva la nostra economia. La reforma energètica perquè el deute acumulat no es dupliqués d’aquí al 2015 o la reforma laboral per afavorir la flexibilitat interna i atansar la negociació col·lectiva a la realitat de les empreses han sigut indispensables. Els ajustos han estat molt durs, però no podíem seguir com estàvem.

No és que es pugui parlar de “brots primaverals” encara, però alguns símptomes positius s’entreveuen en l’horitzó. La balança de pagaments ja té superàvit en els cinc últims mesos, la prima de risc s’ha reduït a la meitat, de 638 al juliol a 360 punts; grans empreses automobilístiques com Renault, Nissan,Audi, Ford i Iveco han decidit augmentar la fabricació a Espanya i els excel·lents resultats aconseguits per a Espanya després del Consell Europeu, que ens permetrà seguir com a beneficiaris nets dels pressupostos europeus els pròxims set anys i mantendre la dotació per a la PAC i millores substancials per a l’ocupació juvenil i els fons de cohesió, indica que ja es confia en Espanya.

Queda una legislatura al davant, però ara, complerta la primera part de l’ajust, ja es podran plantejar estímuls. El president Rajoy va anunciar la reforma de l’IVA perquè no es pagui abans de ser cobrat, la reducció de l’IRPF, la llei d’emprenedors i estímuls especials a la contractació i bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social per fomentar l’ocupació, sobretot la juvenil. I no hi podia faltar una àmplia bateria de propostes i d’ofertes al conjunt de les forces polítiques en la lluita contra la corrupció, que ha passat a ser una prioritat obligatòria, per protegir la democràcia.

Finalment, el president del Govern va estar a l’altura de l’home d’Estat que és, al referir-se al respecte a la Constitució i a la llei, dins del qual caben diàlegs i amplis acords. Però Espanya, com qualsevol nació, ha de preservar la unitat, l’organització territorial i l’estabilitat política, sempre des de l’estat de dret, que és el que garanteix els nostres drets i llibertats. Per acabar, el president Rajoy no va poder reprimir un cert grau d’esperança i íntima satisfacció a l’assenyalar que els espanyols hem demostrat que ens mereixem que se’ns ajudi però no que se’ns dirigeixi, afirmació que, sens dubte, anava dirigida als que fa un any li exigien un rescat que no era inevitable i que hauria sigut molt més dolorós.

José Ignacio Llorens Torres
Diputat del PP per Lleida i President de la Comissió d’Agricultura al Congrés

No hay comentarios: