domingo, 22 de febrero de 2015

El caràcter social de la reforma fiscal

Alguns maliciosos asseguren que la reforma fiscal, que és una reducció d’impostos amb totes les de la llei, està motivada pels pròxims i nombrosos esdeveniments electorals . Per aquesta mateixa regla de tres, com més gran fos la baixada d’impostos més altes serien les possibilitats electorals. En realitat, tots els governs per garantir la seua continuïtat desitjarien reduir els impostos i millorar l’Estat de benestar, especialment les pensions, la sanitat i l’educació.

Les coses, tanmateix, no són així de fàcils. Perquè els comptes han de ser sostenibles i les despeses i ingressos, equilibrats. Convé recordar, en primer lloc, que el govern de Rajoy, en contra del seu programa electoral, no va poder abaixar els impostos i els va haver d’apujar. La penosa herència socialista, 30.000 M€ de dèficit superior als previstos i uns altres 40.000 M€ de factures ocultes sense pagar ho impedia. En aquells moments, amb l’economia en recessió, una recaptació que havia descendit en 68.000 M€, la prima de risc disparada i l’enorme desconfiança dels inversors i els nostres socis comunitaris, la intervenció hauria estat inevitable.

Calia subjectar el dèficit, que no era del 6 per cent sinó del 9, i això s’havia de fer abaixant la despesa i apujant els ingressos, o sigui els impostos. El gran mèrit de Rajoy va ser fer les dos coses però triant bé les prioritats. Reduir la despesa pública però sense retallar en despesa social, o sigui les pensions, l’educació i la sanitat, i carregant principalment l’esforç fiscal sobre les rendes més altes. I gràcies a això i a les reformes financera, energètica i laboral es va recuperar la confiança europea i és per això que ara es pot arribar a una reforma fiscal que suposa abaixar els impostos a tothom, però més als que menys tenen, i impulsar una reforma amb un caràcter marcat social.

Altres governs, com el de la Generalitat, no han pogut rebaixar els impostos del tram autonòmic, malgrat que el Govern català ha rebut 40.000 M€ del FLA per atendre els serveis públics, el pagament a proveïdors i els bons “patriòtics”, perquè té altres prioritats identitàries. Les del govern de Rajoy són altres, la primera de les quals l’ocupació. Per aquest motiu, l’IRPF es redueix en una mitjana del 12 per cent per a tothom, els que guanyen menys de 12.000 euros a l’any no pagaran i als de menys de 24.000 euros se’ls redueix un 23,5 per cent, i baixen el tipus mínim i el màxim de l’IRPF. Aquesta disminució impositiva entre el 2015 i el 2016 repercutirà en una major capacitat adquisitiva, que, juntament amb la disminució de l’IPC, es traduirà en més consum i creació d’ocupació, per tant, més gran, que és la millor política social.

Els majors responsables en la creació d’ocupació, que són els empresaris i els autònoms, estan especialment contemplats en la Reforma Fiscal. El nou tipus de gravamen de l’impost de societats, que baixa del 30 al 28 per cent el 2015 i al 25 per cent el 2016, ens situa per sota d’Alemanya, França i Itàlia, és a dir, afavoreix la competitivitat i les exportacions. Així mateix, les empreses disposaran d’incentius fiscals com ara les reserves de capitalització i d’anivellament, que permetran deduccions de la base imposable, que en el cas de les pimes poden arribar al 20,5 per cent.

Als autònoms se’ls redueix el tipus de retenció del 21 al 15 per cent per a rendes inferiors a 15.000 euros, i per a les superiors, al 19 per cent el 2015 i al 18 per cent el 2016, i es manté el tipus reduït del 15 per cent per a les empreses de nova creació. Es recolza l’estalvi amb la reducció de tipus i amb l’exempció de tributació per a les aportacions a plans de pensions inferiors a 8.000 euros i al pla d’Estalvi 5, que consisteix a mantenir per un mínim de cinc anys una inversió anual màxima de 5.000 euros. La Reforma Fiscal reforça a més la lluita contra el frau, que ja el 2014 ha suposat una recaptació addicional de 12.300 M€, en contrast amb l’opacitat del govern anterior, que va mantenir en secret la llista d’evasors i paradisos fiscals facilitada per Falciani el 2010.

El marcat accent social de la reforma és evident en el suport a la família, que, amb el nou IRPF si guanya per exemple menys de 24.000 euros i té dos fills, disposarà de 400 euros addicionals a l’any. A més, s’introdueix un gran augment dels mínims familiars, que arriba a ser del 32 per cent, i s’incrementen notablement els mínims per ascendents i descendents i per discapacitat. Es creen quatre nous beneficis socials per a les famílies nombroses i/o familiars amb discapacitat i/o dependents. L’import per cada categoria serà de 1.200 euros anuals acumulables fins a un total de 4.800 euros en cada una de les situacions familiars, compatibles també amb l’ajuda a mares treballadores, que es manté en 1.200 euros anuals.

En resum, aquest govern ha rebaixat els impostos quan ha pogut equilibrar els comptes tal com exigia Brussel·les i d’aquesta manera és com ha pogut aconseguir les ajudes necessàries per superar una crítica situació, mentre d’altres prefereixen sis canals de televisió, obrir ambaixades i tancar quiròfans perquè les seues prioritats són els somnis identitaris i viure d’esquena a la realitat. Tal com s’està veient a Grècia, i és que al final no es poden fer promeses amb els diners dels altres perquè ni els contribuents europeus estan disposats a pagar els malbarataments grecs ni els espanyols que el salari mínim grec sigui 100 euros superior al nostre. I això és Europa. Se’n pot estar fora, però tots volem ser dins.

José Ignacio Llorens Torres
Diputat al Congrés del Partit Popular per Lleida

1 comentario:

Anónimo dijo...

Aixó es un pal..Quizá tendrías que actualizar el blog. Si lo último es del 2015 vamos bien.