jueves, 6 de febrero de 2014

Un conseller que sembra alarmes

El conseller d’Agricultura, de natural afable i de tracte cordial, realitza amb freqüència, d’altra banda, declaracions confuses, no sé si perquè ell està confós o pretén confondre els altres. Altres vegades les seues declaracions són desconcertants, perquè després de sortir de la reunió de la sectorial entre el ministre d’Agricultura i els consellers autonòmics, on es va tractar el repartiment entre les comunitats, dels fons de la PAC que li corresponien a Espanya per al pròxim període, i declarar exultant que Catalunya havia aconseguit 34,5 milions d’euros més per al Pla de Desenvolupament Rural Autonòmic de Catalunya, afirmar dos dies després que Madrid retalla 140 milions d’euros per al camp català és si més no contradictori.

Com explicaré després, l’anunci de Pelegrí és fals i, una de dos, o no s’assabenta del que s’acorda a les reunions de Madrid o bé quan arriba a Catalunya li recorden, qui pot, que no pot apartar-se de la consigna oficial, ja se sap, que Espanya ens roba. Altres vegades les seues declaracions alarmen, com quan en plena Fira de Sant Josep de Mollerussa va anunciar que si el Govern de la Generalitat no complia el dèficit, el pervers Govern central deixaria els nostres pagesos sense els ajuts de la PAC. El temps ha passat, el Govern català ha continuat incomplint el dèficit i, com tots poden comprovar, els nostres pagesos han continuat cobrant la PAC perquè els seus fons tenen caràcter finalista.

I ni el Govern del PP ni un altre no podria desviar els fons de la PAC, que només deixarien de percebre els agricultors i ramaders catalans en una Catalunya independent que quedaria fora de la UE, i que és la que impulsa precisament el Govern de CiU, malgrat que ho continuen negant amb una obstinació que ratlla l’obscenitat. I és que ningú no pot negar que el procés de negociació de la reforma de la PAC per al període 2014-2020 ha culminat amb gran èxit per a Espanya, que molt pocs s’atreveixen a qüestionar i al qual no ha estat aliè la gran capacitat i habilitat negociadora del ministre Arias Cañete. Però calia llançar-li aigua al vi i és el que pretén el nostre perspicaç conseller a compte dels PDR. Ho té difícil, perquè diguem primer que en uns moments d’especial dificultat financera en què a més els 12 últims Estats membres entren per primera vegada en el repartiment dels fons de la PAC, mantenir els ajuts a les rendes dels agricultors per al primer pilar que suposen el 80% aproximadament del total de la PAC i millorar fins i tot els ajuts al segon pilar del Desenvolupament Rural fins a superar en total els 147.000 milions d’euros per al pròxim període, ha sigut una espècie de miracle.

I no només això: en aquest procés de negociació, que des del principi s’ha consensuat amb totes les comunitats, que s’ha mantingut puntualment informades, com sap Pelegrí, s’han superat greus inconvenients. Per exemple, la proposta de la Comissió de l’obligatorietat de la taxa plana perquè tots els pagaments a rendes fossin iguals per hectàrea i tinguessin un valor unitari i uniforme, i que va promoure precisament el govern de Zapatero quan Espanya va presidir la UE, hauria perjudicat greument l’agricultura productora. I també s’ha eliminat la pretensió europea d’ampliar la superfície amb dret als ajuts dels 22,5 milions d’ara a 38 milions d’hectàrees, la qual cosa hauria reduït a gairebé la meitat el valor mitjà per hectàrea actualment percebut. La suavització de les exigències ambientals, la pròrroga dels sistemes de limitació de protecció, molt important per al sector del vi i de l’oli, l’ampliació d’ajuts acoblats per a la ramaderia d’engreix, fruita seca o altres que decideixin les comunitats, o la millora de mesures en els casos de greu pertorbació del mercat, són alguns dels molts assoliments aconseguits a la nova PAC per a l’aplicació dels quals a Espanya s’han perseguit i aconseguit dos objectius prioritaris.

Preservar la diversitat del nostre model productiu i limitar a un màxim d’un 10% les diferències per territoris, sectors i beneficis entre el que venien rebent i el que percebran amb les reforma de la PAC. És així com es mantenen i milloren fins i tot els ajuts de la PAC per a Catalunya per al període 2014-2020.

En la possibilitat aconseguida de compaginar els PDR autonòmics amb el PDR estatal és on ha trobat l’oportunitat el conseller Pelegrí de suscitar la inquietud del personal i continuar sembrant alarmes infundades. Aclarim la qüestió. Per al pròxim període 2014-2020, Espanya disposarà de 8.053 milions d’euros per als PDR autonòmics, davant dels 8.002 que va rebre en el període anterior, és a dir, 51 milions d’euros més, dels quals Catalunya s’emporta 34,5 milions més, com el mateix Pelegrí va reconèixer. El Pla de Desenvolupament Estatal disposarà de 243 milions d’euros a més de la UE i serà cofinançat per la UE i el Govern central exclusivament, a diferència dels PDR autonòmics, en el cofinançament dels quals participen també les comunitats. Existeix una altra diferència entre els PDR estatals i autonòmics. En els primers el Govern central es reserva la capacitat de decidir la prioritat de determinades polítiques però el seu àmbit d’aplicació és el de tot el territori nacional, és a dir, el de les comunitats també. Aquestes polítiques poden ser el foment de regadius d’interès general, els plans d’innovació o noves tecnologies, o fixar els incentius per a la fusió o integració de Cooperatives Supraautonòmiques. En aquest últim cas i per voluntat expressa del Govern de la Generalitat, els agricultors i ramaders catalans es veuran privats d’accedir a aquests estímuls perquè ja se sap que als nostres separatistes tot el que fa olor d’unió, de suma o de vertebració de l’Estat els produeix urticària, encara que sigui a costa que les cooperatives lleidatanes no puguin integrar-se per exemple amb les veïnes d’Aragó. I, a aquesta informació, la nostra gent hi té dret. És el dret a saber la veritat.

José Ignacio Llorens Torres
Diputat Congrés PP per Lleida, President Comissió Agricultura

No hay comentarios: