El
conseller d’Agricultura, de natural afable i de tracte cordial, realitza amb
freqüència, d’altra banda, declaracions confuses, no sé si perquè ell està
confós o pretén confondre els altres. Altres vegades les seues declaracions són
desconcertants, perquè després de sortir de la reunió de la sectorial entre el
ministre d’Agricultura i els consellers autonòmics, on es va tractar el
repartiment entre les comunitats, dels fons de la PAC que li corresponien a
Espanya per al pròxim període, i declarar exultant que Catalunya havia
aconseguit 34,5 milions d’euros més per al Pla de Desenvolupament Rural Autonòmic
de Catalunya, afirmar dos dies després que Madrid retalla 140 milions d’euros
per al camp català és si més no contradictori.
Com
explicaré després, l’anunci de Pelegrí és fals i, una de dos, o no s’assabenta
del que s’acorda a les reunions de Madrid o bé quan arriba a Catalunya li
recorden, qui pot, que no pot apartar-se de la consigna oficial, ja se sap, que
Espanya ens roba. Altres vegades les seues declaracions alarmen, com quan en
plena Fira de Sant Josep de Mollerussa va anunciar que si el Govern de la
Generalitat no complia el dèficit, el pervers Govern central deixaria els nostres
pagesos sense els ajuts de la PAC. El temps ha passat, el Govern català ha
continuat incomplint el dèficit i, com tots poden comprovar, els nostres pagesos
han continuat cobrant la PAC perquè els seus fons tenen caràcter finalista.
I
ni el Govern del PP ni un altre no podria desviar els fons de la PAC, que només
deixarien de percebre els agricultors i ramaders catalans en una Catalunya
independent que quedaria fora de la UE, i que és la que impulsa precisament el Govern
de CiU, malgrat que ho continuen negant amb una obstinació que ratlla l’obscenitat.
I és que ningú no pot negar que el procés de negociació de la reforma de la PAC
per al període 2014-2020 ha culminat amb gran èxit per a Espanya, que molt pocs
s’atreveixen a qüestionar i al qual no ha estat aliè la gran capacitat i
habilitat negociadora del ministre Arias Cañete. Però calia llançar-li aigua al
vi i és el que pretén el nostre perspicaç conseller a compte dels PDR. Ho té
difícil, perquè diguem primer que en uns moments d’especial dificultat
financera en què a més els 12 últims Estats membres entren per primera vegada
en el repartiment dels fons de la PAC, mantenir els ajuts a les rendes dels agricultors
per al primer pilar que suposen el 80% aproximadament del total de la PAC i
millorar fins i tot els ajuts al segon pilar del Desenvolupament Rural fins a
superar en total els 147.000 milions d’euros per al pròxim període, ha sigut
una espècie de miracle.
I
no només això: en aquest procés de negociació, que des del principi s’ha
consensuat amb totes les comunitats, que s’ha mantingut puntualment informades,
com sap Pelegrí, s’han superat greus inconvenients. Per exemple, la proposta de
la Comissió de l’obligatorietat de la taxa plana perquè tots els pagaments a
rendes fossin iguals per hectàrea i tinguessin un valor unitari i uniforme, i
que va promoure precisament el govern de Zapatero quan Espanya va presidir la
UE, hauria perjudicat greument l’agricultura productora. I també s’ha eliminat
la pretensió europea d’ampliar la superfície amb dret als ajuts dels 22,5
milions d’ara a 38 milions d’hectàrees, la qual cosa hauria reduït a gairebé la
meitat el valor mitjà per hectàrea actualment percebut. La suavització de les
exigències ambientals, la pròrroga dels sistemes de limitació de protecció, molt
important per al sector del vi i de l’oli, l’ampliació d’ajuts acoblats per a la
ramaderia d’engreix, fruita seca o altres que decideixin les comunitats, o la
millora de mesures en els casos de greu pertorbació del mercat, són alguns dels
molts assoliments aconseguits a la nova PAC per a l’aplicació dels quals a Espanya
s’han perseguit i aconseguit dos objectius prioritaris.
Preservar
la diversitat del nostre model productiu i limitar a un màxim d’un 10% les diferències
per territoris, sectors i beneficis entre el que venien rebent i el que
percebran amb les reforma de la PAC. És així com es mantenen i milloren fins i
tot els ajuts de la PAC per a Catalunya per al període 2014-2020.
En
la possibilitat aconseguida de compaginar els PDR autonòmics amb el PDR estatal
és on ha trobat l’oportunitat el conseller Pelegrí de suscitar la inquietud del
personal i continuar sembrant alarmes infundades. Aclarim la qüestió. Per al
pròxim període 2014-2020, Espanya disposarà de 8.053 milions d’euros per als PDR
autonòmics, davant dels 8.002 que va rebre en el període anterior, és a dir, 51
milions d’euros més, dels quals Catalunya s’emporta 34,5 milions més, com el
mateix Pelegrí va reconèixer. El Pla de Desenvolupament Estatal disposarà de
243 milions d’euros a més de la UE i serà cofinançat per la UE i el Govern central
exclusivament, a diferència dels PDR autonòmics, en el cofinançament dels quals
participen també les comunitats. Existeix una altra diferència entre els PDR
estatals i autonòmics. En els primers el Govern central es reserva la capacitat
de decidir la prioritat de determinades polítiques però el seu àmbit d’aplicació
és el de tot el territori nacional, és a dir, el de les comunitats també. Aquestes
polítiques poden ser el foment de regadius d’interès general, els plans d’innovació
o noves tecnologies, o fixar els incentius per a la fusió o integració de
Cooperatives Supraautonòmiques. En aquest últim cas i per voluntat expressa del
Govern de la Generalitat, els agricultors i ramaders catalans es veuran privats
d’accedir a aquests estímuls perquè ja se sap que als nostres separatistes tot
el que fa olor d’unió, de suma o de vertebració de l’Estat els produeix
urticària, encara que sigui a costa que les cooperatives lleidatanes no puguin
integrar-se per exemple amb les veïnes d’Aragó. I, a aquesta informació, la
nostra gent hi té dret.
És el dret a saber la veritat.
José Ignacio Llorens Torres
Diputat Congrés PP per Lleida, President Comissió Agricultura
No hay comentarios:
Publicar un comentario