El camí equivocat de Zapatero

Ha començat un nou curs polític amb la compareixença al Congrés del president del Govern. Va ser el Zapatero de sempre. Una persona que es creu les seves pròpies mentides i que es nega a reconèixer i esmenar els seus errors. Davant d’aquest panorama se li ha de recordar al nostre inefable president que quan altres començaven a reaccionar contra la crisi, aquí estàvem pagant el vot a 400 euros, que quan la crisi ja no es podia amagar, van començar els plans, els pals de cec, les ocurrències i les genialitats sense ordre ni concert, ordits pels 600 assessors que te ZP a la Moncloa, que s’han traduït en despeses i malbarataments per onsevulga i ens han portat a un enorme forat que ens traurà de la UE, i del que tan sols se’n pot sortir retallant dràsticament la despesa, o, clar, augmentant els impostos.

La decisió de Zapatero per sortir de la crisi ha estat l’equivocada, la contraria de la que prenen els països que ja la superen, com França, Alemanya o Japó, la que desaconsellen economistes tan prestigiosos i d’ideologia tan diferent, com els premis Nobel d’Economia, Prescott i Kruggman i l’oposada a la que en el seu dia va aplicar amb èxit el Partit Popular, que retallant les despeses va poder baixar dues vegades l’IRPF, crear 5 milions de llocs de treball i reduir en 8 anys l’atur del 22% a l’11% i el dèficit del 7% al 0% del PIB.

Però baixar els impostos ja no és d’esquerres i tindrem, doncs, pujada d’impostos. Ho va anunciar ZP al Congrés. L’1,5% del PIB, que traduït representa uns 15.000 milions d’euros. I va dir a més una veritat. Un fet insòlit per qui tant acostuma a faltar-hi. La pujada serà limitada, és a dir, no arribarà a l’infinit, ni tan sols als 50.000 milions que es necessiten, i temporal, evidentment, perquè desprès s’haurà d’augmentar per tapar la totalitat del forat dels comptes públics, que a no tardar superarà els actuals 50.000 milions d’euros.

Pagaran els rics, ha dit el nostre ínclit president. Però, quins són els rics? Les rentes de capital malgrat que ja han tributat prèviament, i els que van rebre 400 euros electorals, i que ara el mag del barret els hi retirarà, desprès de votar. Per aquets conceptes preveu que la recaptació arribarà als 4.500 milions d’euros, els altres 10.500 fins arribar als 15.000 sortiran de l’IVA i dels impostos especials dels rics que consumeixin gasolina, tabac i alcohol.

Solidaritat també, amb el proverbial descaro que el caracteritza, li ha demanat ZP a Rajoy, després de rebutjar al Congrés ajudes i una reducció fiscal per les Pymes i els autònoms, i després de negar-se a totes les retallades de la despesa que li ha proposat des del començament de la legislatura el líder de l’oposició. Solidaritat en la reducció de la despesa no, sols en la pujada dels impostos. L’oposició ha de renunciar a demanar retallades de la despesa perquè la nova Espanya de ZP necessita ara estabilitat. O sigui, més ambaixades i ministres autonòmics, i tot l’Estatut que va prometre ZP a Maragall, perquè si no els hi agrada la sentencia del Constitucional, Montilla i els socis ja tenen un peu a les barricades.

I el PP ha de deixar de tocar els nassos amb l’alternativa perquè si no col·labora, prosseguirà l’hemiplègic cel investigador judicial de l’Estat, que ja s’ha vist que funciona amb un sol ull, és a dir, no veu el que passa a Sevilla, a “Minas Teñidas” i a tants altres llocs. En resum, el forn no està per pastissos. De Rodiezno a Madrid, i de Madrid a Barcelona, on l’11 de setembre a la Comunitat que més creix l’atur els que no tenen treball van fer callar per primera vegada als independentistes, al crit de “més treball i menys Estatut”.

Josep Ignasi Llorens Torres
Diputat del PP al Congrés per Lleida