jueves, 15 de diciembre de 2011

El passat ja és futur

Els socialistes segueixen entestats a demostrar la justícia del resultat electoral i la peremptòria necessitat del canvi produït. Les últimes decisions, més ben dit, disfuncions del Govern en funcions, posen en evidència que tot és empitjorable. El trasllat de les restes de Francisco Franco no només no és una prioritat, sinó que posa de manifest, una vegada més, la insuperable capacitat creativa i l’indesmaiable afany del pitjor govern de la democràcia per recuperar les dues Espanyes.

Això sí, els experts en exhumacions i a buscar nous usos al Valle de los Caídos no han renunciat a substancials honoraris i dietes pels seus desvetllaments. La memòria històrica continua procurant bons dividends als mercenaris de la rancúnia, més de mil milions de pessetes és l’última factura pagada. D’altra banda, el Consell de Ministres en funcions continua endollant i blindant a tota marxa funcionaris afins, en especial el ministeri d’Assumptes Exteriors, la titular de la qual ha enviat urgentment 250 milions per a ajudes al desenvolupament, que cal sumar als més de 2.000 milions dels del 2008 enviats a països llunyans i fundacions exòtiques.

Això de les ajudes al desenvolupament, les subvencions a les organitzacions afins per a rellevants comeses i el blindatge dels propis, així com l’indult a última hora de l’alt directiu banquer Vicente Sanz, el president del qual va recolzar la continuïtat de Zapatero fins i tot després de la desautorització de Brussel·les del maig del 2010, semblen tenir més transcendència per al govern sortint que elegir, per exemple, l’emplaçament dels residus nuclears, que ens està costant des de fa més d’un any una penalització de Brussel·les de 60.000 euros al dia.

Amb un portaveu camí del Suprem per explicar les reunions en gasolineres i un candidat que no dimiteix, malgrat el pitjor resultat obtingut pel PSOE en unes eleccions, però més disposat a quedar-se al Parlament que a explicar les inconfessables negociacions del Govern amb ETA, que no han deixat d’existir malgrat que sempre s’han negat, segons ens explica en un llibre recentment publicat el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, Zapatero ja és, afortunadament per a Espanya, el passat. Ara podrà reflexionar sobre alguna de les causes de la gran debacle a la qual ha portat el seu partit i Espanya. El seu afany per aniquilar l’oposició i bloquejar l’alternativa a través de tot tipus de pactes amb tots contra el PP inclosos cordó sanitari i Pacte del Tinell, l’ha portat a dividir fins i tot el seu propi partit. No només és que el Partit Socialista no té un discurs comú per a tot l’Estat, és que les seues franquícies a Catalunya i al País Basc volen trencar. El problema del PSOE no és que no tingui ningú capaç de cridar “visca Espanya” com ara demana Bono, o de cridar “visca Espanya” i “visca Catalunya”, com encertadament matisa el candidat del PSC Pere Navarro, és que cap socialista no ha dit ni piu mentre ha governat Zapatero, per portar-nos el que ell anomenava la Nova Espanya.

I aquí i ara hi ha menys Espanya que mai, fins al punt que alguns se n’han d’anar, perquè o combregues amb els postulats socionacionalistes i ets només català o ets un fatxa. Ni es pot demanar el compliment de les sentències, ni una hora més en castellà, ni que es deixi de multar per retolar en castellà, ni aviat es podrà veure Intereconomía. Ni tampoc es pot proposar el tancament d’algun dels set canals de TV3 abans que el dels quiròfans, fins que ho decideixi el senyor Mas.

Aquesta és la Nova Espanya. Mai tan dividida. Econòmicament, socialment, ideològicament i territorialment. Al País Basc, els terroristes han tornat a les institucions i el Partit Popular i el PSOE, als seus pitjors resultats, els de 1980. A Catalunya, l’alt sentit de la “responsabilitat” de CiU que va permetre la continuïtat des del 2010 d’un fracassat Zapatero sembla haver-se diluït amb l’arribada al Govern del PP de Mariano Rajoy. I és que els de CiU, encara que siguin enganyats sistemàticament i encara que perjudiquin Catalunya, prefereixen un govern del PSOE a Madrid. Perquè sempre li traurà més –promeses i enganys- i perquè així desactiva l’oposició socialista aquí.

No hay comentarios: