El Govern de Mariano Rajoy es un govern sòlid, compacte i cohesionat. El President ha designat ministres amb acreditada solvència. Des de la Vicepresidenta, seguint per García Margallo, Morenés –impulsor del traspàs de Gardeny- Arias Cañete, una garantia per al sector agrari, o Jorge Fernández, al front de la difícil cartera d’Interior, no s’aprecia en l’elecció de ministres ni quotes femenines, ni territorials, ni de d’edat. Solament criteri d’eficàcia provada i serietat, que contrasta amb la frivolitat i poca responsabilitat amb què Zapatero triava els seus ministres. Al capdavall, els Consells de Ministres reflecteixen la personalitat de qui els presideix.
Del discurs d’investidura del nou President del Govern són destacables diversos compromisos. El primer de tots ells és el de dir-nos, des del primer moment, tota la veritat sempre, encara que faci mal. Només així es pot recuperar la confiança dels espanyols, ara més que mai, i tots podrem sentir-nos com a ciutadans i com a còmplices dels esforços i sacrificis que seran necessaris per a superar la crisi.
Perquè d’aquesta crisi el govern sol no pot sortir. Per això, Mariano Rajoy, malgrat la confortable majoria absoluta que li dóna suport, va expressar el seu desig de governar amb tots i per a tots i acabar amb la divisió entre espanyols bons i dolents. El recentment investit President va proclamar també el més estricte respecte a la Constitució, a l’Estat de Dret, a les lleis i al seu obligat compliment, i va recordar que Espanya no li deu res a ETA, de la que només s’espera que lliuri les armes i que es dissolgui.
La prioritat del nou govern serà l’ocupació i la recuperació econòmica. No pot ser altra, si volem, solidàriament, posar remei a l’angoixosa situació de 5,4 milions d’aturats, d’un 49% de joves sense futur, i garantir les polítiques socials. I per això és indispensable sanejar el sistema financer per a que el crèdit flueixi, plantejar les reformes necessàries, ajudar els emprenedors i complir els criteris de dèficit que ens exigeix Brussel·les. Per a reduir el dèficit hi ha dos camins: retallar despeses o augmentar els impostos.
El Govern del Partit Popular tria el primer, que és el més eficaç, com ha demostrat l’experiència, perquè les càrregues impositives acaben per estrangular la recuperació econòmica. Per això, el Consell de Ministres del dia 30 aprovarà un decret-llei per a prorrogar els Pressupostos d’aquest exercici, dels quals es retallarà 16.500 milions d’euros que no estaran disponibles per la despesa, amb l’objectiu de complir el dèficit compromès amb Brussel·les per Zapatero, que és del 6%. Si fos més gran, la retallada hagués estat superior.
El nou Projecte de Pressupostos per al 2012 serà aprovat a finals de març i els ajustos afectaran totes les partides menys una. Les pensions, tal i com figurava en el Programa Electoral amb el que el Partit Popular va guanyar les eleccions, s’actualitzaran i mantindran el seu poder adquisitiu. És l’únic augment de la despesa al que es va comprometre Rajoy. La resta de compromisos detallats en el discurs d’investidura figuraven també en el programa electoral, el que suposa tota una aposta per la credibilitat.
La Llei d’estabilitat pressupostària amb categoria constitucional desenvoluparà la reducció progressiva del deute fins el 60% en el 2020, i fixarà el dèficit estructural en un 0,4% del PIB per al conjunt de les administracions públiques, perquè no es pot gastar més del que no es té. Es recupera la deducció de l’IRPF i l’IVA superreduït en l’adquisició de la vivenda habitual i es millorarà la tributació dels plans de les pensions. Es congelarà l’ocupació pública, s’eliminaran les subvencions nominatives i les prejubilacions, se suprimiran els ponts entre festius excepte els molt arrelats, s’evitaran duplicitats entre administracions i es procedirà a una profunda reestructuració de les televisions i dels organismes públics.
Tot un ampli programa d’austeritat i reducció de despesa que naturalment anirà acompanyat d’estímuls a la inversió i a l’ocupació. En els 100 primers dies serà aprovada una Llei de Recolzament als Emprenedors, Pimes i Autònoms. No hauran de pagar l’IVA fins que no hagin cobrat les factures, percebran subvencions per a la contractació dels primers treballadors i bonificacions per als pagaments de la Seguretat Social, i disposaran d’un compte que permetrà compensar automàticament els saldos amb les administracions.
Les empreses que facturen menys de 5 milions d’euros anuals podran acollir-se sense limitacions fins el 20% de l’impost de societats i s’estimularà fiscalment la reinversió dels beneficis. La reforma laboral, per a que prevalguin els acords d’empresa sobre la negociació col·lectiva, s’aprovarà al gener i en els tres primers mesos veurà la llum una nova llei educativa. No hi ha novetats substancials, perquè la novetat és que el programa electoral es convertirà en programa de govern.
En darrer terme, en les votacions de la investidura va sorprendre l’insòlit vot en contra de CiU. Ha estat un error que no s’entendrà a Europa ni en part del seu electorat, i que pot afectar la governabilitat de Catalunya allà on el Partit Popular és decisiu.
Ja es veia venir que, els qui es van abstenir en les investidures de Zapatero, recolzant-li la congelació de les pensions dels catalans i votant ara en contra de que s’augmentin, preferirien la continuïtat d’un govern socialista malgrat hagi arruïnat tant Catalunya com la resta d’Espanya. Afortunadament, els vots de CiU no han estat decisius contra el canvi que necessita Espanya.
Josep Ignasi Llorens Torres
Diputat per Lleida del PP al Congrés
No hay comentarios:
Publicar un comentario