El
govern central va aprovar la setmana passada en Consell de Ministres el nou Pla
Hidrològic de l’Ebre, que precisament i després de superar el període d’informació
pública havia estat aprovat pel Consell Nacional de l’Aigua per 72 vots a favor
i 9 en contra, que és el catorzè Pla aprovat per aquest govern en tan sols 2
anys i que a falta únicament dels del Tajo, Segura i Xúquer permetrà
complimentar la directiva comunitària abans del 2015.
Naturalment,
el Govern de la Generalitat no podia malgastar una ocasió més per alimentar la
permanent política de confrontació contra el Govern central, encara que no
tingui fonament, encara que atempti contra els drets i legítims interessos dels
regants, encara que el PH de l’Ebre hagi estat recolzat per 8 de les 9 comunitats
afectades i encara que signifiqui una flagrant contradicció amb posicions
anteriors.
El
motiu adduït perquè el Govern català hagi sortit en bloc en
contra del Pla i anunciï tot tipus de recursos, les sentències dels quals si no
li convenen després no compleix, és l’insuficient cabal a la desembocadura de l’Ebre
per garantir la supervivència del Delta.
En
el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel Govern d’Aznar, i que no es va poder
aplicar perquè va ser immediatament derogat pel de Zapatero i substituït pel de
les dessaladores, que per cert ha sigut un clamorós fracàs, figurava un cabal
per al Delta de 3.000 hm3.
Aquest
cabal per al Govern català era suficient llavors per assegurar el Delta. Ara
que en el nou Pla s’ha incrementat el cabal 3.200 hm3 ja no ho és, perquè ara tot val per
anar en contra del Govern central i per trencar amb Espanya encara que suposi l’alineació
amb les tesis ecologistes més radicals que demanen ni més ni menys que 7.000 hm3 al final de l’Ebre, cosa que en un
any sec deixaria sense aigua fins i tot els regants actuals de la conca de l’Ebre.
Sosté
el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, en nom del Govern
català –el d’Agricultura no diu res–, el profund desacord de la societat catalana
amb el Pla. Ja sabem que qui no comparteix el pensament únic o gosa discrepar de
les polítiques sobirano-independents és automàticament exclòs de la
representativitat que alguns s’atorguen en exclusiva, de forma que la pregunta
sorgeix inevitablement: els regants de Lleida que estan encantats amb el Pla,
formen part o no de la societat catalana? Perquè el Pla Hidrològic no només
assegura per llei els cabals ecològics que s’incrementen en un 10%, inclòs el
del Delta, factibles tots en gran manera gràcies a l’existència de l’embassament
de Mequinensa, és que es dirigeix a satisfer les demandes en regadius, a la
construcció de noves infraestructures de regulació i modernització de regadius i
a garantir també els cabals necessaris per al reg del Segarra-Garrigues i l’increment
de dotacions per a altres regadius.
Excitar
com a eina política la confrontació entre les polítiques mediambientals i el
desenvolupament del regadiu és una greu irresponsabilitat, perquè totes dos són
complementàries i necessàries. Per això, el Pla Hidrològic fixa cabals ambientals
per a 40 transvasaments fluvials, estableix cabals ecològics mínims, el de la capital
de Lleida quedarà millorat ostensiblement, contempla mesures orientades a la
mitigació dels fenòmens meteorològics extrems i a la millora de l’estat de les
masses d’aigua de la conca i cobreix les necessitats en abastaments i usos
industrials.
Per
això, l’oposició a un Pla que millorarà extraordinàriament l’estat de salut d’un
riu tan profitós com l’Ebre, que travessa 13 comunitats, no pot entendre’s més
que des de l’òptica política d’un govern sectari i miop que fa de la ruptura amb
Espanya l’eix exclusiu de la seua política, i que en aquest cas manté en
silenci a qui altres vegades és tan loquaç conseller Pelegrí, que ens agradaria
que contestés a una pregunta: impedirà que els regants de Lleida aprofitin els
2.500 milions d’euros del Pla? O dit en llenguatge sobiranista: “robarà” el
govern de CiU i ERC 2.500 milions d’euros als regants de Lleida?
José Ignacio Llorens Torres
Diputat al Congrés PP Lleida, President Comissió d’Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient
No hay comentarios:
Publicar un comentario